La llibertat no és negociable!

febrero 17th, 2017

Medalla d’or a títol pòstum

Aquesta setmana s’ha complert un any des que ens va deixar la Muriel. A molts de nosaltres encara tenim molt present la seva fesomia, el seu somriure i les seves paraules. L’Ajuntament de Barcelona ha sabut aprofitar el moment per fer-li l’entrega de la medalla d’or a títol pòstum. Un acte ple d’emocions i de discursos políticament pigmentats. Precisament no és el que volia la Muriel. Ella parlava sempre de diàleg i d’unitat per aconseguir ser un país normal.

El 7 de juliol de 2010, a la gran manifestació contra la retallada de l’Estatut de Catalunya ja entreveia cap a on havíem d’anar, dient: Read the rest of this entry »

Qüestió de llengua! El significat de les paraules segons el context

enero 20th, 2017

Quan un fiscal d’una audiència desconeix el significat d’una frase feta en una llengua que no coneix podria demanar ajuda abans de dubtar si “per fer la truita caldrà trencar els ous” insinua o no violència.

En tot cas la metàfora m’he recordat una traducció al català de l’article de Pérez-Reverte “Cuestión de Cojones” publicat al llibre “Patente de Corso” que volta per internet i que em sembla apropiat per valorar el significat de les paraules segons el context.

Veiem com és de ric el vocabulari català amb la paraula “collons”.

Si la paraula va acompanyada d’un numeral, té significats molt diferents: u, significa car: val un colló. Dos, significa valentia: té dos collons. Tres, significa menyspreu: m’importa tres collons.
Amb el verb, canvia de significat (valentia): aquell té collons. Amb admiració pot significar sorpresa: té collons! I amb afirmació significa enveja: quins collons que té! Read the rest of this entry »

És corrupte qui vol i qui pot

diciembre 16th, 2016

En poc temps de diferència s’ha repetit un fet que, presumiblement, serà tractat de forma diferent.

En un món on uns quants personatges, anomenats futbolistes d’elit –elit vull dir que es diferencien de la resta pel fet de saber córrer i remenar una pilota per entretenir a la meitat d’un país i també per la vergonyosa i desmesurada compensació econòmica que reben per fer aquestes filigranes– no es estrany que aquesta avarícia i egoisme els porti a situacions com aquestes dels fets.

Messi defrauda

Fa unes setmanes en Messi era un gran estafador, un corrupte, al defraudar 4,1 milions d’euros a la hisenda pública per una qüestió d’impostos dels seus drets d’imatge no declarats. Read the rest of this entry »

Ferran Adrià, entre poc i massa!

noviembre 18th, 2016

Un dia d’aquests llegia una entrevista que el diari Ara feia al cuiner Ferran Adrià. Afirmava: “No obriré mai més cap restaurant: és de bojos treballar 16 hores al dia”. L’home ho argumentava dient haver treballat 30 anys preparant plats i creant receptes darrera d’uns fogons.

Des d’un punt de vista de sacrifici tothom podria entendre que si, que és un sobreesforç, sobretot si ho comparem amb d’altres feines o senzillament prenem com a referència molts convenis laborals o el mateix estatut dels treballadors on es recomanen treballar durant 40 hores a la setmana, o 8 hores diàries.

No em fixaré si l’home diu la veritat o és una manera de denunciar que aquesta professió és pesada i extensa des del punt de vista de temps dedicat. Tot i així, em sembla que treballar 16 hores al dia és una barbaritat.  Read the rest of this entry »

Està clar, hi haurà investidura

octubre 21st, 2016

Aquest cap de setmana parlava amb el meu amic Paco.

Ell, temps enrere, em va deixar clar el seu parer vers la pèrdua de rumb del socialisme a Catalunya, mostrant-se clarament favorable a la independència. Aquest cop parlàvem de si hi hauria terceres eleccions o investidura; de si el PP ho tenia tot lligat; dels casos Gürtel, Bàrcenas, Correa, targetes Black, Bankia i de tota aquesta pudor constant a podridura del sistema.

En un moment de la conversa em deia que, tal com veia les coses, la seva aposta passava per unes terceres eleccions amb majoria absoluta del PP i una nova desfeta del PSOE. Read the rest of this entry »

“Això no ho atura ni Déu!”. Capítol V

septiembre 30th, 2016

És el que ens deia el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, tan sols fa uns dies, en els parlaments de la manifestació de la Diada.

Com sempre, i ja en portem cinc, es va poder participar i gaudir d’una Diada excepcional. La diferència d’enguany va ser el fet de concentrar-se en cinc poblacions diferents del territori català. Per la resta, com les demés: nombrosa, respectuosa, pacífica, festiva, lúdica, familiar, compartida, etc., i sense un vindre trencat ni un contenidor cremat!

Personalment aquesta cop, hi vaig passar més hores que mai, doncs, a l’acabar la manifestació pròpiament, vaig continuar amb el concert per a la llibertat fins que el transport públic m’obligava a tornar. Read the rest of this entry »