A punt. Ho tenim tot a punt!

agosto 19th, 2016

Es clar que si. Tornem a estar carregats d’energia. Com cada any en aquestes dates tornem a estar preparats per fer una nova concentració, aquest cop, en cinc punts diferents del territori català. L’Assemblea i Òmnium, de nou junts, organitzant i decidits a manifestar-nos com els darrers anys, portant el sentiment, el desig de ser lliures, el desig d’esdevenir ja la república catalana.

Aquest cop, com amb un primer Parlament amb majoria independentista, projectarem els desitjos ciutadans d’una república solidària i diversa, des de Salt; d’una república de la cultura, des de Berga; d’una república en xarxa i de progrés, des de Tarragona; d’una república de l’equilibri territorial, des de Lleida; i d’una república de les llibertats, des de Barcelona.

Una manifestació que, per als penedesencs, ens ubicarà al passeig de Sant Joan, entre els carrers Consell de Cent i de la Diputació, just al tram 43, però que seran cinc els punts de concentració a tot Catalunya i, qui així ho desitgi, podrà anar al que més l’interessi. Només cal fer les inscripcions a https://apunt.assemblea.cat/cat/inscripcions i reservar plaça d’autocar (si vols fer el desplaçament en aquest mitjà) en una de les múltiples sortides penedesenques.

Com diu un proverbi africà, “si vols anar ràpid vés sol, si vols arribar lluny, vés acompanyat”. En el nostre cas, volem anar acompanyats de totes les persones que com jo, com nosaltres, volem fer el pas definitiu cap a la construcció de la república catalana.

I com sempre ens mobilitzarem, escalfant motors el dia abans amb els diferents actes a la comarca i finalitzant a la marxa de les torxes a la rambla de Vilafranca.

Sabem que junts podem anar més lluny, ho tenim tot a punt!

 

55, 10, 5, 55000, 1100 xifres per recordar!

julio 15th, 2016

No, no us penseu pas que ja en tingui 55: sóc una mica més jove. Tot just l’any 1961, concretament l’11 de juliol, ha fet 55 anys que va néixer Òmnium Cultural, en una època de dictadura molt dura, on qualsevol acte o activitat relacionada amb el català o la seva cultura era censurada i perseguida.

Malgrat les circumstàncies d’aquells moments i després d’uns anys de certa evolució, tornem a patir greus interrupcions en el camí cap a la normalitat, que poden recordar situacions semblants a les dels inicis. Probablement els lectors de més edat ens ho podrien contrastar. És cert que s’utilitzen mètodes diferents: llegeixis sentències del TC contràries a qualsevol creixement d’autogovern, de legislació pròpia o d’estructures d’estat.

Curiosament, hi ha un detonant de tot això: la mutilació més rellevant contra l’Estatut, i la resposta immediata de la ciutadania a la crida d’Òmnium, el 10 de juliol de 2010. Us en recordeu? Hi éreu?

Ha fet sis anys ja i continuem dient que venim de lluny i que sabem a on anem: a la República Catalana!

Aquella data va significar obrir els ulls a moltíssima gent que continuem lluitant. Això ens ha permès arribar a la xifra global: 55.000. Si cinquanta-cinc mil socis d’aquesta entitat.

Al Penedès, onze anys més tard de la seva fundació, es va crear la territorial (en aquells moments anomenada delegació) de Vilafranca. Així, des de l’octubre de 1972, Vilafranca va disposar d’una seu a la ja desapareguda llibreria Esquei, al carrer de Sant Joan, i una junta gestora per impulsar-la.

Des de llavors, com no podia ser d’altra manera, a la nostra territorial també han succeït molts canvis, entre aquests, cinc vegades la seu social. Tal com comentava, l’inici va ser la llibreria Esquei. Després es va passar a un entresol de la Plaça de Sant Joan. Posteriorment va venir la seu del carrer de la Palma, 26, al tram final del carrer, propers a la rambla. I en la darrera etapa, el pas ha estat per la plaça Penedès al segon pis dels antics jutjats.

I avui mateix, fem la inauguració del nou local, situat als baixos del carrer banys, on hi havia hagut l’oficina d’habitatge de l’Ajuntament de Vilafranca.

Per tant, els més de 1100 socis a l’Alt Penedès, estem de sort per poder créixer en espai, mobilitat i possibilitats per aquesta nova seu que avui, a dos quarts de vuit del vespre, estrenarem com a territorial d’Òmnium amb la presència del president Jordi Cuixart, a la qual esteu convidats.

10 coses que no requereixen talent

junio 18th, 2016

En èpoques de fortes crisis com les que estem vivint, i ho dic en plural perquè, en aquests moments, no hi ha una única crisi sinó que n’hi ha moltes: de treball, econòmica, de respecte, de solidaritat, política, humana, i en general, de valors, penso que ens cal un grau més d’humilitat.

Centrem-nos en el cas del treball. Certament hi ha una manca enorme de treball: entre els adults i sobretot entre els joves. És fàcil trobar currículums amb molta experiència i poques ganes de treballar (o no) sobretot entre persones de mitjana edat, i també de joves molt preparats amb dues carreres, tres idiomes, etc., amb uns desitjos de trobar una feina que li generi satisfacció per l’esforç acumulat. Sovint, la única sortida és anar-se’n a l’estranger i buscar el que no troben aquí. L’experiència de viure a fora, sense dependències parentals, els aportarà noves sensacions, amplitud de mires i un nou coneixement de la vida que emplenarà més el seu currículum.

Però, entre tot això, entre una cosa i l’altra, existeixen una sèrie d’habilitats fàcilment aplicables i que requereixen poc esforç (per alguns pot ser enorme) per portar-les a terme.

  1. Arribar a temps. Sembla que no sigui possible al Penedès, oi? Doncs no, tothom no practica allò de fer esperar als demés. Si has quedat amb els amics, tens una reunió o qualsevol compromís, caram, arriba puntual.
  2. Ètica del treball. Buscar l’ètica de les coses sempre és necessari. Doncs perquè aplicar-les a tots els camps i no deixar-la a casa?
  3. Esforç. No hi ha res que s’aconsegueixi sense esforç. Si algú t’ho proporciona sense, acabaràs patint la teva pròpia mancança.
  4. Llenguatge corporal. És un tema de respecte, a un mateix, i als demés. Cadascú és com és, cert, però si vas a una entrevista de feina o a un enterrament deixa els pantalons curts per anar a la platja o a una calçotada.
  5. Energia. Companya de viatge de l’esforç. Si te’n falta, dorm més, menja més saludable. Carrega’t les piles cada dia i no defalleixis. Defallir és ensorrar-se un mateix.
  6. Actitud. La vida és bella, malgrat estar envoltats d’elements negatius que l’envaeixen. Costa poc, ser positiu i educat. Com aquell anunci en una cafeteria que diu: “un cafè, 5€; un cafè, si us plau, 2,5€; bon dia, un cafè, si us plau, 0,90€”.
  7. Passió. Moltes coses a la vida t’apassionen. Doncs procura també fer-ho al revés: apassiona’t i entrega’t, seràs més feliç amb allò que facis.
  8. Deixar-se ensenyar. Ningú neix ensenyat. Aprendre és constant i durant tota la vida. I s’aprenen coses de gent experimentada i també d’infants petits.
  9. Estar disposat a fer. Parella de viatge de l’actitud. Diuen que els problemes arriben sols. Alguns marxen sols sense deixar rastre. És important mostrar predisposició per fer altres coses i diferents. Sortir de l’àrea de confort amplia la teva zona d’aprenentatge que es converteix en una nova zona de confort, més gran.

10. Estar preparat. Sens dubte, cal estar preparat sempre pel canvi (i això no és un missatge polític) perquè el canvi és constant i qui no s’adapta, mor.

Fer les coses ben fetes, sempre

mayo 21st, 2016

Fa poc més d’un any sortia a totes les noticies que un dels fabricants més grans de vehicles del món (Volkswagen) havia manipulat alguns dels seu vehicles per aconseguir saltar-se les normatives medi-ambientals establertes, donat que alguns dels seus models superaven de llarg les recomanacions permeses.

Tot era qüestió de passar el test quan es feia la inspecció al taller o la revisió a l’ITV pertinent. Realment tot un giny de la programació, la mecànica i l’electrònica dels vehicles. Va ser un escàndol. La marca va caure fortament a la borsa i ha de fer front a nombroses i quantioses indemnitzacions. Van fer saltar caps i direccions territorials. Vist ara, tot sembla tornar a la calma.

No obstant això, en els moments que l’olla bullia, sortien comentaris de veus dient que això no era una cosa exclusiva d’una marca i que possiblement en sorgirien d’altres si s’inspeccionava una mica. Poc temps després del primer cas, va aparèixer Renault anunciant l’existència d’alteracions. Més tard el van seguir, Nissan, Hyundai, Citroën, Fiat, Volvo, Jeep, Mercedes-Benz, Honda, Mazda, Mitsubishi i, recentment Suzuki.

Desconec si queden més marques per anunciar-nos la seva tècnica de manipulació o si, realment, n’existeixen que tinguin les coses ben fetes.

En tot cas, des de l’escàndol primer fins al darrer anunci, sembla que tot s’ha diluït i, com que tots ho fan, ho admetem.

A l’igual que l’exemple dels cotxes, trobem a la quotidianitat, tot un reguitzell de tasques, processos, atencions, trasllats, productes, i, en general, béns i serveis, que estan alterats o amb objectius gens concrets. L’excusa pot ser perquè estaven carregats de presa, d’altres per la ignorància de l’executor, d’altres per incompetència, d’altres per deixadesa, per arribar abans (a on? a la jubilació?), etc., etc.

La pregunta que em faig/us faig és: “si fóssim nosaltres els generadors d’aquestes alteracions i els nostres pares, avis o avantpassats ho veiessin, hi estarien d’acord?”

HI haurà qui s’atrevirà a dir que són fruit de la societat, de les preses, de la manera de fer les coses avui en dia, etc. Sense entrar en el cost, quin és l’esforç individual o col·lectiu que requereix fer les coses ben fetes, a la primera?

Els nostres pares i avis hi dedicaven l’esforç i el temps necessari. No deixem que ens trastoqui tant. Si ens centrem en fer bé les coses, aconseguirem una millor vida i més satisfactòria per a tot i per a tots.

Jo bereno i tu no berenes

abril 15th, 2016

Catalunya sempre ha estat un país solidari, conscient de les seves possibilitats i entregat a oferir, fins i tot, el que no té.

Només cal fixar-se en accions solidàries –algunes més mediàtiques que d’altres– com ara la Marató de TV3, aconseguint en els 25 anys de funcionament, prop dels 150 milions d’euros per a la recerca científica. També en accions més recents, com la recollida de roba d’abric, sabates i utensilis per als refugiats sirians, especialment nadons i canalla, amb aportacions tant grans que s’han vist desbordats per poder emmagatzemar-ho i transportar-ho. Aquesta petició del Govern Català, d’algunes entitats, o d’algunes ciutats com Barcelona, demanant poder acollir famílies que fugen dels horrors, dels maltractes i de la crueltat de les guerres. I si volem anar més lluny, amb les aportacions solidàries a la resta d’Espanya, amb el conegut dèficit fiscal.

El Govern Català ha legislat per poder fer front a situacions incomprensibles de pobresa, mal anomenada, energètica. Jo matisaria el nom únicament com a “pobresa”, en general, amb tota la contundència de la paraula, sense especificar si és d’un tipus o d’un altre. La realitat d’aquestes famílies fa que l’escassetat d’ingressos un dia impossibiliti pagar el rebut de l’energia, però l’endemà pot ser el dinar, i un dia més tard pot ser la roba o el lloguer del pis. Això que l’únic que permet aquest decret és evitar el tall en el subministrament energètic i ajornar el pagament passats els mesos crítics (de novembre a març).

Doncs bé, aquesta protecció afecta a gairebé 900 famílies catalanes, i el TC l’ha tombat, al·legant discriminació positiva!

El sou d’un membre del TC oscil·la entre els 110.000 i els 130.000 euros anuals. Això seria entre 9.000 i 10.000 euros mensuals, suficients per mantenir una llar confortable –probablement en propietat– disposar de suficient energia per escalfar els àpats i mantenir una temperatura de confort, triar les robes de les marques preferides i no la que més escalfa, etc. Amb una mensualitat així, han de ser tan miserables com per impedir l’ajornament d’aquest pagament?

Com comentava l’Empar Moliner en el polèmic vídeo censurat, el que fa el TC és: “Jo bereno i tu no berenes. I en lloc d’intentar que berenem tots dos, el que fan es declarar el teu berenar inconstitucional”.

L’ofec econòmic i la misèria vers als catalans dels que manen a l’estat és tan extrem que no entenc com encara hi ha qui els defensa. Deuen estar molt allunyats de la realitat!

 

Düsseldorf al Penedès?

marzo 18th, 2016

Aquesta mateixa setmana s’està realitzant a Düsseldolf (Alemanya) una de les fires més importants del sector del vi al món: Prowein. Tres dies intensos i una estimació d’assistència per sobre dels 50.000 visitants, la majoria d’ells, professionals. Aquesta fira s’ha anat posicionant davant d’altres que es fan a països com França, Itàlia, o a l’Àsia, i destaca per la seva connotació comercial –Alemanya és el 10è país en quant a volum de producció–. Hi passaran nombrosos cellers, productors, importadors, intermediaris i empreses relacionades de tota mena, d’arreu. 86 caves i cellers catalans –40 del Penedès–representant totes les DO de Catalunya.

L’objectiu d’una fira és establir relacions comercials per a obtenir beneficis a curt o a mig termini. Els cellers estaran satisfets si tenen moltes visites i contactes; els importadors si poden veure augmentada la seva gamma o nous productes; i els promotors de la fira, quants més expositors i assistents millor. Tothom content.

Però no ens oblidem dels que se’n beneficien pel fet d’estar al voltant de la fira. Empreses de muntatge, de logística, de seguretat, d’impremta, de comunicació, i moltíssimes altres que aporten i presten serveis a la fira.

I, es clar, tampoc podem deixar passar de llarg dels serveis necessaris per a totes les persones assistents a la fira. Em refereixo a restaurants, hotels i allotjaments, taxis, botigues de records i altres petits comerços i serveis. En el fons, tota la ciutat i tota la regió en pot obtenir benefici!

Al Penedès sabem de què va això. N’havíem tingut, se n’estan fent i possiblement se’n continuaran fent, encara que sigui a una altra escala o en altres àmbits. Ja ens agradaria tenir una fira d’aquesta rellevància! També sabem que som una àrea enoturística molt interessant i que quan es fan grans fires i congressos a Barcelona també, de retruc, alguna cosa hi traiem.

Com a persona vinculada al món del vi penso que ens caldria prendre nota de fires com la de Düsseldolf i aprofitar els elements obvis que tenim i que ells no tenen: la proximitat a l’atractiva Barcelona, el fantàstic clima mediterrani, els paisatges de vinyes encantadors, les zones de muntanya i de platja a tocar, etc., i aprofitar els altres potencials propis de la comarca: molt bons productes vinícoles; enoturisme ben desenvolupat –sempre es pot millorar–; productors apassionats i molt interessats en l’exportació; gran capacitat productiva, industrial i de serveis orientada al vi, i molts d’altres aspectes que de ben segur em deixo.

Per tant, llenço la primera proposta. Ens hi posem?