10 coses que no requereixen talent

junio 18th, 2016

En èpoques de fortes crisis com les que estem vivint, i ho dic en plural perquè, en aquests moments, no hi ha una única crisi sinó que n’hi ha moltes: de treball, econòmica, de respecte, de solidaritat, política, humana, i en general, de valors, penso que ens cal un grau més d’humilitat.

Centrem-nos en el cas del treball. Certament hi ha una manca enorme de treball: entre els adults i sobretot entre els joves. És fàcil trobar currículums amb molta experiència i poques ganes de treballar (o no) sobretot entre persones de mitjana edat, i també de joves molt preparats amb dues carreres, tres idiomes, etc., amb uns desitjos de trobar una feina que li generi satisfacció per l’esforç acumulat. Sovint, la única sortida és anar-se’n a l’estranger i buscar el que no troben aquí. L’experiència de viure a fora, sense dependències parentals, els aportarà noves sensacions, amplitud de mires i un nou coneixement de la vida que emplenarà més el seu currículum.

Però, entre tot això, entre una cosa i l’altra, existeixen una sèrie d’habilitats fàcilment aplicables i que requereixen poc esforç (per alguns pot ser enorme) per portar-les a terme.

  1. Arribar a temps. Sembla que no sigui possible al Penedès, oi? Doncs no, tothom no practica allò de fer esperar als demés. Si has quedat amb els amics, tens una reunió o qualsevol compromís, caram, arriba puntual.
  2. Ètica del treball. Buscar l’ètica de les coses sempre és necessari. Doncs perquè aplicar-les a tots els camps i no deixar-la a casa?
  3. Esforç. No hi ha res que s’aconsegueixi sense esforç. Si algú t’ho proporciona sense, acabaràs patint la teva pròpia mancança.
  4. Llenguatge corporal. És un tema de respecte, a un mateix, i als demés. Cadascú és com és, cert, però si vas a una entrevista de feina o a un enterrament deixa els pantalons curts per anar a la platja o a una calçotada.
  5. Energia. Companya de viatge de l’esforç. Si te’n falta, dorm més, menja més saludable. Carrega’t les piles cada dia i no defalleixis. Defallir és ensorrar-se un mateix.
  6. Actitud. La vida és bella, malgrat estar envoltats d’elements negatius que l’envaeixen. Costa poc, ser positiu i educat. Com aquell anunci en una cafeteria que diu: “un cafè, 5€; un cafè, si us plau, 2,5€; bon dia, un cafè, si us plau, 0,90€”.
  7. Passió. Moltes coses a la vida t’apassionen. Doncs procura també fer-ho al revés: apassiona’t i entrega’t, seràs més feliç amb allò que facis.
  8. Deixar-se ensenyar. Ningú neix ensenyat. Aprendre és constant i durant tota la vida. I s’aprenen coses de gent experimentada i també d’infants petits.
  9. Estar disposat a fer. Parella de viatge de l’actitud. Diuen que els problemes arriben sols. Alguns marxen sols sense deixar rastre. És important mostrar predisposició per fer altres coses i diferents. Sortir de l’àrea de confort amplia la teva zona d’aprenentatge que es converteix en una nova zona de confort, més gran.

10. Estar preparat. Sens dubte, cal estar preparat sempre pel canvi (i això no és un missatge polític) perquè el canvi és constant i qui no s’adapta, mor.

Fer les coses ben fetes, sempre

mayo 21st, 2016

Fa poc més d’un any sortia a totes les noticies que un dels fabricants més grans de vehicles del món (Volkswagen) havia manipulat alguns dels seu vehicles per aconseguir saltar-se les normatives medi-ambientals establertes, donat que alguns dels seus models superaven de llarg les recomanacions permeses.

Tot era qüestió de passar el test quan es feia la inspecció al taller o la revisió a l’ITV pertinent. Realment tot un giny de la programació, la mecànica i l’electrònica dels vehicles. Va ser un escàndol. La marca va caure fortament a la borsa i ha de fer front a nombroses i quantioses indemnitzacions. Van fer saltar caps i direccions territorials. Vist ara, tot sembla tornar a la calma.

No obstant això, en els moments que l’olla bullia, sortien comentaris de veus dient que això no era una cosa exclusiva d’una marca i que possiblement en sorgirien d’altres si s’inspeccionava una mica. Poc temps després del primer cas, va aparèixer Renault anunciant l’existència d’alteracions. Més tard el van seguir, Nissan, Hyundai, Citroën, Fiat, Volvo, Jeep, Mercedes-Benz, Honda, Mazda, Mitsubishi i, recentment Suzuki.

Desconec si queden més marques per anunciar-nos la seva tècnica de manipulació o si, realment, n’existeixen que tinguin les coses ben fetes.

En tot cas, des de l’escàndol primer fins al darrer anunci, sembla que tot s’ha diluït i, com que tots ho fan, ho admetem.

A l’igual que l’exemple dels cotxes, trobem a la quotidianitat, tot un reguitzell de tasques, processos, atencions, trasllats, productes, i, en general, béns i serveis, que estan alterats o amb objectius gens concrets. L’excusa pot ser perquè estaven carregats de presa, d’altres per la ignorància de l’executor, d’altres per incompetència, d’altres per deixadesa, per arribar abans (a on? a la jubilació?), etc., etc.

La pregunta que em faig/us faig és: “si fóssim nosaltres els generadors d’aquestes alteracions i els nostres pares, avis o avantpassats ho veiessin, hi estarien d’acord?”

HI haurà qui s’atrevirà a dir que són fruit de la societat, de les preses, de la manera de fer les coses avui en dia, etc. Sense entrar en el cost, quin és l’esforç individual o col·lectiu que requereix fer les coses ben fetes, a la primera?

Els nostres pares i avis hi dedicaven l’esforç i el temps necessari. No deixem que ens trastoqui tant. Si ens centrem en fer bé les coses, aconseguirem una millor vida i més satisfactòria per a tot i per a tots.

Jo bereno i tu no berenes

abril 15th, 2016

Catalunya sempre ha estat un país solidari, conscient de les seves possibilitats i entregat a oferir, fins i tot, el que no té.

Només cal fixar-se en accions solidàries –algunes més mediàtiques que d’altres– com ara la Marató de TV3, aconseguint en els 25 anys de funcionament, prop dels 150 milions d’euros per a la recerca científica. També en accions més recents, com la recollida de roba d’abric, sabates i utensilis per als refugiats sirians, especialment nadons i canalla, amb aportacions tant grans que s’han vist desbordats per poder emmagatzemar-ho i transportar-ho. Aquesta petició del Govern Català, d’algunes entitats, o d’algunes ciutats com Barcelona, demanant poder acollir famílies que fugen dels horrors, dels maltractes i de la crueltat de les guerres. I si volem anar més lluny, amb les aportacions solidàries a la resta d’Espanya, amb el conegut dèficit fiscal.

El Govern Català ha legislat per poder fer front a situacions incomprensibles de pobresa, mal anomenada, energètica. Jo matisaria el nom únicament com a “pobresa”, en general, amb tota la contundència de la paraula, sense especificar si és d’un tipus o d’un altre. La realitat d’aquestes famílies fa que l’escassetat d’ingressos un dia impossibiliti pagar el rebut de l’energia, però l’endemà pot ser el dinar, i un dia més tard pot ser la roba o el lloguer del pis. Això que l’únic que permet aquest decret és evitar el tall en el subministrament energètic i ajornar el pagament passats els mesos crítics (de novembre a març).

Doncs bé, aquesta protecció afecta a gairebé 900 famílies catalanes, i el TC l’ha tombat, al·legant discriminació positiva!

El sou d’un membre del TC oscil·la entre els 110.000 i els 130.000 euros anuals. Això seria entre 9.000 i 10.000 euros mensuals, suficients per mantenir una llar confortable –probablement en propietat– disposar de suficient energia per escalfar els àpats i mantenir una temperatura de confort, triar les robes de les marques preferides i no la que més escalfa, etc. Amb una mensualitat així, han de ser tan miserables com per impedir l’ajornament d’aquest pagament?

Com comentava l’Empar Moliner en el polèmic vídeo censurat, el que fa el TC és: “Jo bereno i tu no berenes. I en lloc d’intentar que berenem tots dos, el que fan es declarar el teu berenar inconstitucional”.

L’ofec econòmic i la misèria vers als catalans dels que manen a l’estat és tan extrem que no entenc com encara hi ha qui els defensa. Deuen estar molt allunyats de la realitat!

 

Düsseldorf al Penedès?

marzo 18th, 2016

Aquesta mateixa setmana s’està realitzant a Düsseldolf (Alemanya) una de les fires més importants del sector del vi al món: Prowein. Tres dies intensos i una estimació d’assistència per sobre dels 50.000 visitants, la majoria d’ells, professionals. Aquesta fira s’ha anat posicionant davant d’altres que es fan a països com França, Itàlia, o a l’Àsia, i destaca per la seva connotació comercial –Alemanya és el 10è país en quant a volum de producció–. Hi passaran nombrosos cellers, productors, importadors, intermediaris i empreses relacionades de tota mena, d’arreu. 86 caves i cellers catalans –40 del Penedès–representant totes les DO de Catalunya.

L’objectiu d’una fira és establir relacions comercials per a obtenir beneficis a curt o a mig termini. Els cellers estaran satisfets si tenen moltes visites i contactes; els importadors si poden veure augmentada la seva gamma o nous productes; i els promotors de la fira, quants més expositors i assistents millor. Tothom content.

Però no ens oblidem dels que se’n beneficien pel fet d’estar al voltant de la fira. Empreses de muntatge, de logística, de seguretat, d’impremta, de comunicació, i moltíssimes altres que aporten i presten serveis a la fira.

I, es clar, tampoc podem deixar passar de llarg dels serveis necessaris per a totes les persones assistents a la fira. Em refereixo a restaurants, hotels i allotjaments, taxis, botigues de records i altres petits comerços i serveis. En el fons, tota la ciutat i tota la regió en pot obtenir benefici!

Al Penedès sabem de què va això. N’havíem tingut, se n’estan fent i possiblement se’n continuaran fent, encara que sigui a una altra escala o en altres àmbits. Ja ens agradaria tenir una fira d’aquesta rellevància! També sabem que som una àrea enoturística molt interessant i que quan es fan grans fires i congressos a Barcelona també, de retruc, alguna cosa hi traiem.

Com a persona vinculada al món del vi penso que ens caldria prendre nota de fires com la de Düsseldolf i aprofitar els elements obvis que tenim i que ells no tenen: la proximitat a l’atractiva Barcelona, el fantàstic clima mediterrani, els paisatges de vinyes encantadors, les zones de muntanya i de platja a tocar, etc., i aprofitar els altres potencials propis de la comarca: molt bons productes vinícoles; enoturisme ben desenvolupat –sempre es pot millorar–; productors apassionats i molt interessats en l’exportació; gran capacitat productiva, industrial i de serveis orientada al vi, i molts d’altres aspectes que de ben segur em deixo.

Per tant, llenço la primera proposta. Ens hi posem?

Adéu Jaume, adéu Muriel!

febrero 19th, 2016

Trist. Molt trist.

Aquests darrers dies han estat plens de records i tristors per la mort de dues persones properes i estimades. Diferents en molts aspectes i semblants en d’altres, però amb un de comú: ser bona persona.

Per una banda ens deixava el Jaume Munné, company de treball durant més de 25 anys. Una persona entregada a la feina, pacient, treballadora i dialogant. Ja ens coneixíem de la Creu Roja, quan hi vam coincidir fa uns 35 anys. Ell hi continuava i des d’en feia uns quants, n’era el president. El seu tarannà dolç i pausat feia que trobar-nos pel carrer, per algun camí de Montserrat a la romeria, compartint taula o, allà on fos, passessin els minuts fent petar la xerrada.

Ara, que gaudia d’una vida més tranquil·la pensant en la seva petita vinya, en la jubilació, i en la seva estima a la Creu Roja, no era el moment!

Fa deu dies tot just parlàvem per trobar possibles col·laboracions entre les respectives entitats que representàvem, i ja no hi és! Ens deixa una bona persona!

Per l’altra banda, la presidenta de l’entitat que més ha fet per Catalunya, la Muriel. Era la seva hora, diuen, però maleït destí!

La tranquil·litat d’una dona sincera, compromesa, agradable, que proporcionava pau i diàleg sense fer soroll. No necessitava imposar-se, ni alçar la veu per convèncer.

D’ençà de la manifestació contra la sentència de l’Estatut del 10 de juliol de 2010, quan es va posar la primera pedra per iniciar tot el procés, vaig tenir l’ocasió de conèixer-la més a prop i de compartir amb ella alguns moments com a membre de la junta d’Òmnium a l’Alt Penedès.

I fora dels seu ambient també. Tot just el juny passat l’acadèmia Tastavins ens investia als dos. Abans de començar l’acte tenia cert neguit per fer-ho bé, mostrant, un cop més, la seva preocupació per les coses ben fetes. Tranquil·la dona, tu deixa’t portar, li vaig dir.

“No som aquí per buscar un somni, nosaltres som el somni” era i és una de les frases més recordades de la Muriel. Per tant, per a ella i per a tots els catalans, continuem lluitant per fer el somni realitat.

Facebook i pèrdua de temps

enero 22nd, 2016

Un dia d’aquests llegia un article d’un diari que presentava cinc aplicacions per a ser més productiu –sense especificar en quin àmbit– argumentant que avui en dia els “lladres del temps” han canviat, centrant-se en la pantalla del mòbil i de l’ordinador.

La principal causa d’aquesta pèrdua de temps, segons ells, són les xarxes socials, i una d’elles s’emporta la palma: el facebook.

Possiblement té certa part de raó. Les dades que la revista Time Magazine ha indicat utilitzant una calculadora per saber el temps “malgastat” utilitzant el facebook, són dades força inquietants: diu que un usuari mitjà porta invertits al voltant de 190 dies de la seva vida, el que equival a una dedicació diària per sobre 1,5 hores. I això només en els 10 anys d’existència d’aquesta aplicació!

El cert és que abans no existien aquestes possibilitats i que les relacions entre persones s’havien de fer directament i, només pel fet d’haver d’incloure el desplaçament per parlar o compartir alguna cosa amb alguna de les teves amistats o parents, feia impossible tenir-ne tantes, tant variades, tant properes i tant actualitzades en el temps.

La veritat és que estem molt més connectats que mai!

Ningú hauria de tenir cap dubte que estem en la societat de la informació, de la connectivitat i de la immediatesa. Avui en dia és impossible pensar en el món del treball sense un ordinador, excepte en algunes feines exclusivament manuals. La vida d’ara es altament activa en el món digital. Fa tot just uns anys ningú s’hagués imaginat llegir un diari per internet, tornar a veure la sèrie de la teva vida vint anys més tard, sense perdre’t cap capítol i en versió original, o fer una vídeo trucada al teu amic del Japó per saber si ja li ha passat el maldecap que patia dies enrere. Potser avui tampoc hauria de ser estrany, doncs, gaudir del teu temps d’oci utilitzant les xarxes socials.

I la proporció de temps quina hauria de ser?

Cadascú que faci el seu barem i, com sempre, que pensi en l’equilibri i la moderació. Com diu la dia popular, “tots els extrems són dolents” i cal posar seny, sobretot evitar distreure’s durant les estones de treball i de conducció de vehicles. Procastinar ens porta a la frustració, però ben cert és que calen dosis d’humor diàries, i si s’obtenen a través del facebook o altres xarxes socials, encara que sigui amb vídeos de gats, benvinguda sia.

L’empresa Google, en algunes de les seves seus va proporcionar als seus empleats tota una sèrie d’elements per distreure’s a la feina. En aquest cas per fer al contrari, per relaxar-se, per jugar amb els companys, etc.

Els temps han canviat i estan canviant, doncs adaptem-nos-hi!