En qüestió de pocs dies, el partit que governa a les espanyes, via comunitats autònomes on també mana, ha volgut fer un gest de grandiositat i xuleria que no aporta res. Únicament dialèctica, confrontació política i, sobretot, distanciament amb persones i famílies afectades.
Segons ells, la culpa de tot el que succeeix a la península passa per una petició formal i democràtica per decidir el nostre futur i anar sols, per poder gaudir d’una Catalunya lliure i sobirana, per poder fer néixer un nou estat dins d’Europa.
Clar, tot culpa de Catalunya.
I així mateix ho fan creure a tort i a dret, utilitzant totes les armes hagudes i per haver. Els dol molt saber que l’espoli continuat no el poden defensar de cap manera, que no tenen cap mena de raó sobre el deute fiscal, sobre la negativa d’inversions a Catalunya, sobre la llengua trencant la immersió lingüística, sobre els fets històrics d’una Catalunya pròspera i engrescadora, sobre… tantes coses, que només recorren a difondre i a fer creure altres argumentacions, allà on puguin, i a qui puguin. Tot per evitar deixar anar la mamella que els ha fet viure fins ara.
El temps ho dirà, però l’existència a l’Aragó de les llengües catalana i aragonesa han desaparegut per decret, o millor dit, per acord de les Corts de l’Aragó (governades per qui ens acusa de nazisme, que ja té pebrots). La llei de llengües reconeixia el castellà, l’aragonès i el català com a llengües pròpies de l’Aragó.
Ara, a la zona de la franja, on es parlava català, es parlarà LAPAO (“Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental”) i a la zona de parla aragonesa es parlarà LAPAPYP, o sigui, “Lengua Aragonesa Propia de las áreas Pirenaica y Prepirenaica”.
Realment ridículs i amb una prepotència i menyspreu cap a les persones d’aquestes terres i buscant anul·lar la llengua catalana.
Una altra que han fet, aquest cop al País Valencià, els mateixos protagonistes d’abans, ara a les Corts Valencianes: no admetran a tràmit cap text que faci referència a País Valencià, quan es parli del territori, o al català, en el cas de la llengua. A més, en un moment d’exaltació, ha arribat a dir que pretendre incloure la Comunitat Valenciana als Països Catalans és semblant al cas d’Àustria a l’Alemanya nazi. (!?)
I si amb tot això no en teníem prou, el partit socialista de Catalunya (que teòricament és d’aquí, encara que no ho defensi), li dóna un cop de mà al PP i vota a favor de deixar d’usar el català com a llengua prioritària de l’administració pública, donant suport a una resolució de C’s.
Per sort, no ha prosperat, però les intencions han quedat paleses.
Realment tenen poca feina. I és que, a la criatura, ja li han sortit les dents i les mamelles estan buides!