Rebel·lió interna

noviembre 17th, 2017

Un mes

Avui fa un mes de l’empresonament dels dos Jordis i una catorzena de dies dels Consellers i Conselleres del Govern legítim de la Generalitat. Trenta dies llargs i foscos. No em puc imaginar com ha de ser un sol dia a dins de la presó, sense res a fer, sense res a dir, sense tenir a ningú més amb qui parlar que el teu company de cel·la. Resignat ell, d’estar tancat i preguntant als nostres presos: “I tu, què hi fas aquí? Perquè estàs tancat?” i, alhora, fent-li saber els seus mèrits i els dels seus companys de mòdul: “jo per assassinat, el veí de la dreta, per tràfic de drogues reincident, el de l’esquerra per violació, el del davant per homicidi, el de més avall per etc., etc.”

Cruel, molt cruel!

Tenint diàlegs d’aquesta mena, pots intuir la sensació de buidor estranya, i més, sabent com són els Jordis: persones inquietes, acostumades a l’activitat constant, a estar prop de tots els col·lectius tirant endavant iniciatives i activitats diverses, participant en reunions i aportant el consens a sindicats, organitzacions i partits polítics, recorrent el territori parlant amb la gent i acostant-se a qualsevol persona –si, a qualsevol– per explicar-li de què va tot això. I sempre sense deixar de mantenir el cap ben alt, el coratge ferm i repetint una i múltiples vegades: “estimem-nos” o “fem-ho de forma cívica i pacífica”.

Ni tan sols

una ràdio o una televisió per escoltar, encara que fos un únic canal o emissora amb informació parcialment interessada i manipulada. Ni tan sols això.

Amb visites molt restringides, de 40 minuts, per part de l’advocat, de la parella o familiars i amics directes, després d’haver passat per una pregona identificació abans d’accedir-hi, més pròpia de la guerra freda. A més, sempre darrera d’un vidre i parlant per un intèrfon sense cap possibilitat de contacte físic, no fos cas que es fessin una abraçada o se’ls escapés algun petó.

Ep, no: tenen un vis a vis de trenta minuts amb la parella .. un cop al mes!

Persona

Quan una persona innocent ha de patir aquesta humiliació i vexació, un pot veure clar quines són les intencions d’aquesta gent, i identificar clarament el costat que defensa la democràcia i el que no.

Amb l’aplicació del 155 per part del govern del PP, amb el suport dels seus col·legues contraris a una Catalunya lliure i pròspera –el que s’anomena bloc 155, vaja– hi trobem partits, si, però voldria pensar que estan formats per persones individuals que creuen els drets humans i els valors democràtics.

En tot cas, d’uns ciutadans que ja sabíem el peu que calçaven i d’uns altres alineats al socialisme, amb marca blanca o sense, que ens el podíem imaginar. Algunes persones d’aquests partits han demostrat valentia i coherència amb fets –abandonant-los i dimitint de càrrecs de partit–expressant així, el seu paper individual a la societat. Els que no han mogut fitxa, continuen prenent-nos per rucs ensinistrats pensant que poden portar-nos per on vulguin.

Rebel·lió interna

Per això dic, que aquesta rebel·lió és interna, individual de cadascú. I té la necessitat d’expressar-se al carrer, principalment el dia 21 de desembre, prenent-hi part i evitant continuar en un país on no hi ha respecte per la democràcia i, en canvi, si es persegueixen les idees.

Exigim la llibertats dels Jordis i de tots els presos polítics, ara, de forma cívica i pacífica.

Paraules de Jordi Cuixart

escrites des de la presó i encoratjant a tothom a no defallir:

“Amb l’esperança intacta amb els dies que vindran, sempre endavant!

Visca els Països Catalans i visca Catalunya Lliure!”

Sensacions contradictòries

octubre 22nd, 2017

Lamentable, indignant, abusiu, ràbia, consternació, etc., són adjectius que em passen pel cap per qualificar la detenció i privació injustificada de llibertat de dues persones que han liderat les entitats més grans en defensa de Catalunya.

La veritat és que ja no sé que pensar: si es tracta d’un dels darrers capítols de la deriva estatal, com quan la bèstia està malferida i envesteix tot allò que se li posa pel davant procurant únicament fer més gran la destrossa, o bé si continuant amb la mateixa intel·ligència demostrada fins ara, pretenen estimular respostes diferents a les pacífiques i cíviques que la societat catalana ha anat fent en les nombroses manifestacions que any rere any s’han anat organitzant per defensar als catalans des de qualsevol de les vessants: cultura, llengua i educació, cohesió i país.

Nova república

Sabem que esdevenir un nou país lliure, una república independent, no és fàcil i alhora exigeix paciència i un comportament exemplar a tots els nivells davant la resta del món. I ho estem fent.

En sentit oposat, estem observant el posicionament extrem i radical de determinats partits polítics, empreses i persones individuals. Probablement el posicionament és per ambdós costats, o millor dit, per tres costats.

Tres costats

Per un, els unionistes amb evidents mostres feixistes d’altres èpoques on la paraula democràcia estava segrestada.

Per l’altre, el costat independentista, amb una profunda convicció de poder bastir un país nou lliure de corrupcions, amb separació de poders real i amb actituds positives disposades a construir i fer créixer.

I en un tercer posicionament, l’espai que correspon als perduts en l’abisme de les seves pròpies definicions i ambigüitats, generalment difoses a través de partits polítics. Els seus arguments, sense criteri, deixen entreveure al darrera un manteniment del seu status quo.

Aquests, que tant aviat es sumen a les tesis feixistes pronunciant-s’hi a favor o senzillament no pronunciant-se en contra (penseu en el paperot que han fet davant la repressió i càrregues policials del 1-Oct, per exemple) fent interpretacions de la paraula “proporcionalitat”, o a l’inrevés, sortint a “lluir el tipus” en algunes concentracions, assegurant sortir a la foto. A aquests els demanaria determinació i valentia per definir-se clarament. No hi ha mitges definicions en aquesta lluita.

Concentracions

La concentració d’aquest dimarts passat no haurà sigut la darrera. De fet, a hores d’ara ja en tenim una de nova convocada per dissabte a la tarda a Barcelona (actualitzeu la informació amb fonts de confiança, doncs podria canviar). I malgrat l’esgotament físic i mental, continuem decidits a defensar les nostres llibertats per aconseguir ser un país lliure i no sotmès.

Diàleg

Aquest dijous haurem tingut un nou capítol de “diàleg” per part del govern de l’estat, i a hores d’ara, la meva imaginació pot quedar-se limitada davant la seva insòlita i inhòspita creativitat.

Sabíem que Europa no es mullaria ni prendria partit abans de fer la declaració d’independència, però després de les actuacions policials i judicials sense sentit i actuant contra persones pacífiques i innocents, vulnerant molts dels drets fonamentals d’una societat democràtica, al meu entendre, si que hauria hagut de moure fitxa. Per tant, en són còmplices.

Innocents

Penseu que aquesta setmana han empresonat a dues persones innocents, jutjades per un delicte inexistent, per un tribunal de molt dubtosa imparcialitat.

Som a tocar de la República Catalana. Ni un pas enrere. Ferm, pacífics i sense defallir.

S’acosta la victòria, no en dubtis!

septiembre 22nd, 2017

Mentre repassava aquest mateix article, abans d’enviar-lo, m’arriben missatges de la irrupció de la guàrdia civil a diferents Conselleries de la Generalitat així com a diverses empreses i actors importants de la logística del referèndum.

Això, m’obliga a revisar el text i fer algunes rectificacions, però el missatge és prou clar: el govern espanyol ha decidit finalitzar l’etapa democràtica saltant-se tots els drets de la ciutadania. Tant el PP, com la seva marca blanca (C’s), com PSOE i algun altre partit dels considerats minoritaris al Congrés, es creuen impunes a aquestes accions i recolzen aquest estat d’excepció encobert.

Read the rest of this entry »

Mal a les orelles

mayo 19th, 2017

Llengües diverses

Les llengües –totes– existeixen per la mateixa diversitat d’orígens i evolució de les poblacions d’arreu del món. Formen part de la seva idiosincràsia, de la seva cultura. No totes han sofert les mateixes condicions ni creixements: mentre algunes han estat perseguides durant segles o han format part de grans colonitzacions de territoris i pràcticament han desaparegut, d’altres s’han situat com a llengua de relació a nivell internacional.

Minoritàries i perseguides

En el primer cas podem trobar moltes llengües considerades minoritàries, ja sigui per la seva poca extensió geogràfica o per la baixa quantitat de persones que l’utilitzen.

Sovint aquestes Read the rest of this entry »

Signem pel referèndum

abril 22nd, 2017

Fa uns dies parlava amb una colla d’amics mentre sopàvem plegats, sobre el procés cap a la independència de Catalunya.

Un d’ells estava convençut que no arribaria mai, afirmant que al darrer moment sortirien les “forces” de l’estat d’una manera o altra a impedir posar les urnes i bloquejar qualsevol opció democràtica. Arribava a ser tant exagerat que deia que s’atrevirien a suspendre l’autonomia. La resta de comensals li vam comentar que això, al segle XXI, no està ni ben vist, ni té cap opció assenyada que succeeixi..

Un parell més del grup afirmaven que ja estava tot decidit i que era únicament qüestió de temps i, precisament, auguraven un final proper, al setembre.

La discussió i el sopar va anar evolucionant comentant els diferents punts de vista i Read the rest of this entry »

Mal servei

marzo 20th, 2017

He tingut una experiència deplorable (mal servei) amb l’empresa ADTPostales, del grup Correos i us ho passo a explicar per evitar-la sempre que pugueu. Sembla que es dedica a la tramitació a les duanes en enviaments internacionals.

A finals de novembre passat, uns amics americans que havien vingut l’estiu anterior a visitar el Penedès, en agraïment dels detalls de la seva estada, em van demanar l’adreça particular. Els hi vaig donar pensant que m’enviarien una postal de Nadal.

Caram amb les presses!

A primers de febrer, concretament el dia 6, rebo una notificació urgent de Correos dient que tinc un paquet a les oficines d’ADTPostales i que, aquell mateix dia, venç el termini per indicar les dades per fer la importació. Caram amb les presses!

Immediatament accedeixo a la pàgina web indicada i confirmo que el paquet és dels meus amics americans. M’afanyo a crear l’usuari i a facilitar tota la informació que em demanen.

Em poso en contacte amb els amics americans i em diuen que si, que m’han enviat un paquet. Es mostren molt estranyats que no els hagués dit res fins llavors, doncs m’havien enviat el paquet durant el desembre, pensant que el tindria per Nadal, i érem al febrer! Read the rest of this entry »