Hong Kong: ho tornarem a fer

Agost 19th, 2019

Portada als mitjans

Aquests darrers dies estem veient com Hong Kong, una de les ciutats més actives del món en l’àmbit financer i econòmic, poblada per gairebé 8 milions de persones, amb un règim administratiu especial assignat a la Xina (després de deixar de ser una colònia britànica el 1997), està sent portada dels principals mitjans internacionals. 

Un règim sense llibertat

El motiu va lligat a un règim de què disposaven fins fa ben poc i que els pretenen reduir a través d’un projecte de llei del govern xinès. La ciutat és un punt neuràlgic, a banda de logístic, que la Xina vol recuperar imposant la seva llei. La diferència amb els seus veïns xinesos és que gaudeixen d’una major llibertat –a Hong Kong en tenen, vaja– i el nivell de vida és extremadament superior a la ciutat.

Colònia anglesa durant 100 anys

El cas és que és un potencial que la Xina no vol deixar perdre, o millor dit, que vol recuperar (ciutat perduda en la Guerra de l’Opi del 1898 davant la Gran Bretanya durant 100 anys).

Violència policial

El que hem pogut veure són protestes, primer, per salvar la democràcia que tenen a Hong Kong, i després les protestes s’han centrat en la reacció per les accions violentes de la policia contra persones assegudes a terra. No sé què em recorda…

El cert és que les accions de protesta són accions no violentes: s’asseuen a terra impedint l’accés a les taquilles de facturació o a les portes d’embarcament. La policia ha fet actuacions deplorables pegant amb les porres, dispersant amb gasos lacrimògens, etc., i ha generat molts ferits. 

Un 1 d’octubre a Hong Kong?

M’ha recordat moments del passat recent a Catalunya, amb forces antidisturbis actuant violentament contra persones pacífiques. Em fa la sensació que és com una realitat paral·lela que passa a l’altre extrem del món.

5.000 persones organitzades perfectament

De moment porten uns quants dies amb nombrosos (per no dir tots) vols cancel·lats o desviats i, segons ens diuen, hi ha al voltant de 5.000 persones que protesten i que es van tornant. 

No sé si és un somni, una calorada d’estiu o realment estem davant d’un canvi en la manera de protestar al món, on els drets civils més bàsics, els drets humans i el drets democràtics no es respecten i la ciutadania assumeix els costos actuant de manera totalment pacífica i posant el dit a la llaga.

Ho aconseguiran?

La pregunta que caldria fer-nos és aquesta: aconseguiran el seu propòsit?

Esperem que sí, i que puguin gaudir de les llibertats aconseguides, fins i tot quan un (estat) vol imposar-se per força.

Com diu el meu amic Jordi Cuixart, “ho tornarem a fer”.

Algun dia tot se sabrà i ningú quedarà impune

Juliol 20th, 2019

17A atemptat a Barcelona i Cambrils

A mitjans d’agost de l’any passat escrivia en aquesta mateixa secció que ja feia un any del gravíssim atemptat a Barcelona i Cambrils. Deia, que per una mena de premonició, el 17A havia evitat estar en la zona de la massacre quan, en aquelles èpoques, la freqüentava per qüestions de feina.

Trapero, Forn i els serveis d’emergències, herois

També comentava que els herois en la resolució de la situació per la seva efectivitat, rapidesa i generositat havien estat els Mossos d’Esquadra amb el Major Trapero al capdavant, el Conseller Joaquim Forn i tots els serveis d’emergències qui hi van participar.

Contrasentits

El meu text continuava ressaltant els contrasentits de la tasca d’aquells herois amb la continuada persecució ignominiosa de l’estat per processar-los per rebel·lió, sedició, pertinença a organització criminal i no sé quantes coses més, en relació a l’1 d’octubre.

I finalitzava l’article assegurant:

Algun dia tot se sabrà i ningú quedarà impune

Una data que tothom voldria oblidar

Sospita cap al CNI

Aquesta setmana hem llegit els diaris d’aquí, tant a la premsa escrita com a la digital –i a tots els mitjans sense excepció– l’existència d’una més que evident sospita que el CNI estava al darrera dels atemptats.

Publico i Las cloacas de interior

El diari Público.es, com ja ha fet en altres ocasions en casos similars (recordeu el documental Las cloacas de interior) ha realitzat una investigació i aporta proves sobre el seguiment que estava fent el CNI als terroristes.

Silenci sospitós dels mitjans a l’estat

Quan abans mencionava que tota la premsa d’aquí ho portava i, en canvi la d’allà no, té un significat prou evident que allà es vol silenciar. I si no vols parlar d’una cosa, potser és que la vols amagar.

Prou evidències?

Segurament no sóc l’únic que considera aquestes evidències. De fet, aquest dissabte passat al Terra Estelada de les Gunyoles, en Lluís Llach opinava el mateix.

Arbre difunt

Quan un arbre està malalt i podrit per dins deixa de donar fruits, perd les fulles, i tard o aviat se li assequen les branques. Va quedant esquifit i acaba tombat al terra ple d’insectes.

Mai tindrà fruits!

Mentrestant aquí, la classe política catalana, intentant mantenir l’arbre dret en l’espera que rebroti i potser torni a donar algun fruit, malgrat que pugui ser podrit, com la història sempre ens ha demostrat.

Cuidem-nos de la nostra terra

Senyors, dediquem-nos a cuidar la nostra terra amb unitat i els fruits vindran sols sense haver de recórrer a pactar amb arbres “tocats”.

La teoria de l’Aznar s’ha aplicat a tort i a dret

Juny 21st, 2019

Aquesta setmana passada hem tingut dos finals anunciats. Per una banda, l’esperada finalització –o només un breu punt i a part– del judici als nostres presos polítics i la pronuncia de la frase “vist per a sentència”. En Marchena i els seus amics, cap a casa que ja han fet la feina televisiva. Els presos de nou cap a la presó, no fos cas que volguessin reincidir o marxar …

Fulletó de les eleccions municipals

I per l’altra, el final del fulletó (telenovel·la) de les eleccions municipals, tot i que en alguns casos i llocs, durarà temps. La veritat és que entre uns i altres estem donant la raó a l’Aznar quan veient l’empenta independentista que s’estava produint a Catalunya va dir una cosa semblant a: “antes se dividiran los catalanes que la unidad de España”.

No s’entenen aquests pactes estranys

La gent del carrer no entén moltes coses succeïdes aquests dies: pactes estranys de forces dissemblants (independentistes o no); suports a alcaldies per evitar-la a altres; agrupació de llistes amb menys vots per fer fora a la llista més votada; frases fetes en campanya amb la intenció de captar vots que ara s’han contradit sense contemplacions, etc.

Els partits són rivals i busquen el KO del contrari(s)

Segurament existeix un important desconeixement del funcionament intern dels partits que inclús pot arribar a sorprendre a qualsevol persona entesa! Per explicar-ho senzill i entenedor, quan hi ha disputa entre dos o més partits i són rivals a unes eleccions, el que busca cada partit és guanyar amb la màxima diferència. Com al món de la boxa: guanyar per punts serveix però fer-ho per K.O., millor.

Teoria de l’Aznar aplicada arreu

Evidentment no és el tarannà que segueixen tots els partits, ni succeeix a tots els municipis, però només a Catalunya hem pogut evidenciar que entre les forces independentistes, la teoria de l’Aznar s’ha aplicat a tort i a dret, sense miraments.

Unitat, com a mínim, fins la República

Com bé sabeu, sóc defensor de la unitat per aconseguir la República Catalana. Al meu entendre caldria que, un cop aconseguida, hi haguessin eleccions on tots els partits, de centre, d’esquerres, de dretes, de dalt o de baix, fessin les seves propostes per convèncer i governar. Però mentrestant no la tinguem, si us plau, unitat!

Unitat sense menystenir a les persones que han cregut amb la força dels partits tots a una.

Oportunitat perduda?

En aquests moments veig que s’ha perdut una nova oportunitat per avançar. S’ha posat el fre de ma per quatre anys més i els nostres presos i exiliats, continuen allà on estaven, privats de llibertat.

Tot i així no perdem l’esperança d’un món millor!

Fes memòria i vota sense contemplacions!

Maig 17th, 2019

Drets humans ONU

Primer d’octubre de 2017: un poble demòcrata –Catalunya– amb l’afany de deixar d’estar encotillat i explotat per un estat colonialista –Espanya– decideix exercir el seu dret de lliure determinació del seu estatus polític (principi fonamental dels Drets Humans recollit a la carta de les Nacions Unides de 1945 i admès pel mateix govern espanyol l’any de la seva incorporació, el 1955).

Unitat del poble

Previ, durant i després d’aquells dies d’octubre, la unitat del poble és present en tots els indrets de Catalunya pel treball en equip realitzat. La societat catalana, en una perfecta complicitat amb govern, partits i polítics –ja sabeu quins– s’organitza com mai. Arriben les perseguides urnes, paperetes i cens, i el poble vota lliurement en col·legis electorals vetllats i organitzats per la mateixa societat en un enorme acte d’unitat transversal, col·lectiva i pacífica. Més de dos milions de vots favorables: el 90,18%.

Repressió i violència

L’estat, col·lapsat, ho reprimeix durament amb violència. Les persones de més edat, supervivents de la dictadura franquista, reviuen amb angoixa un malson oblidat. El segrest de la convivència per part de forces i cossos de seguretat de l’estat ens fan malviure uns dies d’horror i pors.

República bloquejada

Posteriorment, després d’un continuat xantatge, insinuacions, atacs morals i convulses contradiccions, es proclama una república sense recorregut pràctic. El govern de l’estat s’uneix amb l’oposició –i la monarquia, i l’IBEX35, i els poders fàctics– i llença l’ofensiva de bloqueig als catalans.

155 i fanatisme creixent

El reflex d’aquest fanatisme repressiu del tripartit PP, C’s i PSOE –recordeu PSC a Catalunya– sense contemplacions ni arguments sòlids, aprova aplicar l’article 155, facilitar la sortida d’empreses catalanes via decret i exempt de taxes, convocar eleccions autonòmiques, derogar càrrecs i institucions catalanes, i perseguir als líders socials i polítics –pallassos, rapers, i persones diverses també– i acusar-los de rebel·lió, sedició, malversació, etc.

Els del 155, amagats i … més llenya al foc

La humiliació per part de l’estat als nostres líders i als catalans, en general, és màxima. A la nostra comarca, les persones visibles d’aquests partits no van sortir a defensar gens l’exercici de la democràcia, ni van cedir espais per votar, ni tan sols han mostrat cap signe de rebuig a la vulneració de drets als presos i exiliats polítics.

Al contrari, alguns han tingut presa per a fer-se fotos conjuntes (PP, C’s i PSC) en manifestacions contra la llibertat a Catalunya; han atiat la confrontació anant en contra de tot allò que és groc o han declarat, a través dels seus líders, la voluntat de continuar aplicant el 155, tancar TV3, i pressionar per aconseguir una sentència exemplar.

Ni marques blanques ni falses expectatives

Ara, davant del proper repte municipalista, veiem com alguna de les llistes les formen persones que volen camuflar-se darrera unes sigles amb marques blanques i que voldran convèncer que a les municipals es vota a la persona. No tenen vergonya!

Còmplices de la repressió

Són còmplices de les porres i de la repressió, per acció o per connivència. Tot i així, probablement tenen una mica de raó i una part de la decisió del vot recau en la persona. Ara bé, una persona que no respecte la democràcia i va en contra dels catalans limitant la seva llibertat, hauria de ser una llista a descartar per votar-la. Hi ha coses que són inadmissibles i aquesta n’és una.

Com gosen aquests partits a demanar vots als catalans si, a més, els seus vots repercutiran en la confecció dels governs comarcals i de les diputacions per als partits repressors i contraris a la llibertat de Catalunya?

Vots per als partits que defensen la democràcia i la república Catalana

El dia 26 de maig, a les municipals i també a les europees, fes memòria i vota partits que defensin la democràcia i la república catalana.

Sense contemplacions!

Qui no lluita, no perd, però tampoc guanya!

Març 15th, 2019

#JudiciFarsa

Si heu anat seguint el judici al procés, haureu vist que el que està passant és senzillament d’escàndol. Ho he comentat anteriorment, no és un judici, és una farsa. 

Haureu vist a la fiscalia i a l’advocacia de l’estat com obtenen plàcidament el consentiment del magistrat principal per presentar determinades informacions –algunes provinents de la Guàrdia Civil o del famós jutjat número 13 de Barcelona– l’origen de les quals no hi han tingut accés les defenses. 

Olor a ranci

L’acusació particular és un figurant més, un partit d’extrema dreta, sense nivell ni preparació i que molesta molt pel lloc que ocupa en el jutjat on, en una situació democràtica, la banqueta on tocaria asseure’ls, hauria de ser la del mig de la sala. Aquesta fortor a ranci que es percep inclús des de la distància, desprestigia totalment –si és que existia cap prestigi– la democràcia.

Arbitrarietat?

També haureu vist que es produeixen canvis d’opinió del magistrat en l’argumentació de certs comentaris dels testimonis, permetent a alguns que s’esplaïn o limitant a d’altres a respondre un simple si o no, segons la visió magistralment arbitrària.

#Fairy

Alguns d’aquests testimonis han aportat veritables novel·les que permetrien fer un llibre –de moment els comentaris ha les xarxes ja hi són i no pas pocs– com el del recentment senyor “fairy”. Aquests comentaris són una burla i menyspreu no només al tribunal sinó a tota la societat, si més no, als que creiem en la justícia, il·lusos, probablement. El nivell d’orgull i prepotència que desprenen és extremadament odiós i repugnant.

Drets oblidats

Per tant, estem veient en directe, com s’estan vulnerant tots els drets en el mateix judici i no podem esperar res més: són així, sempre ho han sigut i no serà fàcil fer-los canviar.

Odi a Catalunya

Aquests darrers dies hem sabut de dos casos similars d’odi contra Catalunya o el que representa. El primer, el judici contra Sandro Rosell, que a hores d’ara, la fiscalia té seriosos problemes per mantenir l’acusació. Aquest senyor, s’ha passat dos anys en presó preventiva per un cas que tampoc s’aguanta. El segon, el cas del Jutge Santiago Vidal. Després sentenciar-lo i apartar-lo de les seves funcions, va recórrer i ha obtingut el reconeixement del Suprem per tornar a exercir. Han passat tres anys i haurà de tornar a fer la petició d’ingrés. Tot molt normal dins una monarquia feixista.

Justícia injusta

Per tant, creure en aquesta justícia, d’aquest país, actualment és una quimera.

I “qui no lluita, no perd”, però tampoc guanya!

Demà cap a la manifestació de Madrid amb ganes de canviar-ho tot. 

Endavant república!

Mala gent

Febrer 18th, 2019

“Senyores i senyors, apugem el teló i comença la funció. L’espectacle està servit.”

Així podria començar una representació teatral, el showd’uns pallassos o qualsevol altra entreteniment públic. Però no, es és així, és la farsa del judici!

Què vol aquesta gent?

Que se sàpiga el que pretenen:

Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, i Jordi Sánchez, expresident de l’ANC: ambdós amb 1 any i 4 mesos en presó provisional i acusats de rebel·lió amb una petició de pena de 17 anys de presó i 17 d’inhabilitació per cadascú.

Carme Forcadell, expresidenta del Parlament, gairebé 1 any en presó provisional i acusada de rebel·lió amb una petició de pena de 17 anys de presó i 17 d’inhabilitació!

Oriol Junqueras, exvicepresident del Govern i exconseller, i Joaquim Forn, exconseller, ambdós amb 1 any i més de 3 mesos en presó provisional i acusats de rebel·lió i malversació amb una petició de pena de 25 i 16 anys de presó i 25 i 16 d’inhabilitació respectivament.

Raül Romeva, exconseller, Josep Rull, exconseller, Dolors Bassa, exconsellera, i Jordi Turull, exconseller, gairebé 1 any en presó provisional i acusats de rebel·lió i malversació amb una petició de pena de 16 anys de presó i 16 d’inhabilitació per a cadascun d’ells.

Carles Mundó, exconseller, Meritxell Borràs, exconsellera, i Santi Vila, exconseller, en llibertat provisional i acusats de desobediència i malversació amb una petició de pena de 7 anys de presó, 16 d’inhabilitació i una multa de 30.000€ per a cadascun d’ells.

El nostre Govern, el nostre Parlament i les nostres Entitats

Tots ells han estat al capdavant del nostre Govern, del nostre Parlament, de les nostres Associacions Civils per millorar la situació del país, per mantenir la democràcia, els drets i les llibertats de tot un poble.

A tots ells se’ls ha empresonat i acusat de delictes inversemblants, que necessàriament requereixen de violència, carregats de traves i falsedats i que no responen a cap altra intenció que la d’anul·lar als adversaris polítics i escarmentar al poble

Retorn al passat …

El que està succeint equival a situacions viscudes en el passat, en plena dictadura franquista i, tot i que els tribunals d’Alemanya, de Bèlgica i d’Anglaterra no hi veuen res punible, el showja el tenen muntat perquè “ells en saben més que ningú”. 

Canallades i privacions

A més, cada dia tindrem constància d’alguna o altra canallada com algunes viscudes ja els primers dies, com ara l’impediment de pas dels familiars al judici, la regulació intencionada de l’aire fred de la sala, el trasllat tardà a la presó del vespre amb la consegüent pèrdua del sopar, el cas de l’identificador Wi-Fi de la sala anomenant-lo “a por ellos”, etc. 

La privació de l’accés dels observadors internacionals a la sala n’és una altra. Ho han resolt posant un circuit de TV intern que, a més, disposa d’un equip propi de realització (tot molt transparent).

Les imatges –realitzades– només es poden veure des de Catalunya.  No fos cas que interessés a algú altre de fora.

Tot plegat, un judici amb la sentència prevista de fa temps.

I no sé si ningú més pensa igual, però trobo que són “mala gent”.