Ferran Adrià, entre poc i massa!

noviembre 18th, 2016

Un dia d’aquests llegia una entrevista que el diari Ara feia al cuiner Ferran Adrià. Afirmava: “No obriré mai més cap restaurant: és de bojos treballar 16 hores al dia”. L’home ho argumentava dient haver treballat 30 anys preparant plats i creant receptes darrera d’uns fogons.

Des d’un punt de vista de sacrifici tothom podria entendre que si, que és un sobreesforç, sobretot si ho comparem amb d’altres feines o senzillament prenem com a referència molts convenis laborals o el mateix estatut dels treballadors on es recomanen treballar durant 40 hores a la setmana, o 8 hores diàries.

No em fixaré si l’home diu la veritat o és una manera de denunciar que aquesta professió és pesada i extensa des del punt de vista de temps dedicat. Tot i així, em sembla que treballar 16 hores al dia és una barbaritat.  Read the rest of this entry »

Està clar, hi haurà investidura

octubre 21st, 2016

Aquest cap de setmana parlava amb el meu amic Paco.

Ell, temps enrere, em va deixar clar el seu parer vers la pèrdua de rumb del socialisme a Catalunya, mostrant-se clarament favorable a la independència. Aquest cop parlàvem de si hi hauria terceres eleccions o investidura; de si el PP ho tenia tot lligat; dels casos Gürtel, Bàrcenas, Correa, targetes Black, Bankia i de tota aquesta pudor constant a podridura del sistema.

En un moment de la conversa em deia que, tal com veia les coses, la seva aposta passava per unes terceres eleccions amb majoria absoluta del PP i una nova desfeta del PSOE. Read the rest of this entry »

“Això no ho atura ni Déu!”. Capítol V

septiembre 30th, 2016

És el que ens deia el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, tan sols fa uns dies, en els parlaments de la manifestació de la Diada.

Com sempre, i ja en portem cinc, es va poder participar i gaudir d’una Diada excepcional. La diferència d’enguany va ser el fet de concentrar-se en cinc poblacions diferents del territori català. Per la resta, com les demés: nombrosa, respectuosa, pacífica, festiva, lúdica, familiar, compartida, etc., i sense un vindre trencat ni un contenidor cremat!

Personalment aquesta cop, hi vaig passar més hores que mai, doncs, a l’acabar la manifestació pròpiament, vaig continuar amb el concert per a la llibertat fins que el transport públic m’obligava a tornar. Read the rest of this entry »

A punt. Ho tenim tot a punt!

agosto 19th, 2016

Es clar que si. Tornem a estar carregats d’energia. Com cada any en aquestes dates tornem a estar preparats per fer una nova concentració, aquest cop, en cinc punts diferents del territori català. L’Assemblea i Òmnium, de nou junts, organitzant i decidits a manifestar-nos com els darrers anys, portant el sentiment, el desig de ser lliures, el desig d’esdevenir ja la república catalana.

Aquest cop, com amb un primer Parlament amb majoria independentista, projectarem els desitjos ciutadans d’una república solidària i diversa, des de Salt; d’una república de la cultura, des de Berga; d’una república en xarxa i de progrés, des de Tarragona; d’una república de l’equilibri territorial, des de Lleida; i d’una república de les llibertats, des de Barcelona.

Una manifestació que, per als penedesencs, ens ubicarà al passeig de Sant Joan, entre els carrers Consell de Cent i de la Diputació, just al tram 43, però que seran cinc els punts de concentració a tot Catalunya i, qui així ho desitgi, podrà anar al que més l’interessi. Només cal fer les inscripcions a https://apunt.assemblea.cat/cat/inscripcions i reservar plaça d’autocar (si vols fer el desplaçament en aquest mitjà) en una de les múltiples sortides penedesenques.

Com diu un proverbi africà, “si vols anar Read the rest of this entry »

55, 10, 5, 55000, 1100 xifres per recordar!

julio 15th, 2016

No, no us penseu pas que ja en tingui 55: sóc una mica més jove. Tot just l’any 1961, concretament l’11 de juliol, ha fet 55 anys que va néixer Òmnium Cultural, en una època de dictadura molt dura, on qualsevol acte o activitat relacionada amb el català o la seva cultura era censurada i perseguida.

Malgrat les circumstàncies d’aquells moments i després d’uns anys de certa evolució, tornem a patir greus interrupcions en el camí cap a la normalitat, que poden recordar situacions semblants a les dels inicis. Probablement els lectors de més edat ens ho podrien contrastar. És cert que s’utilitzen mètodes diferents: llegeixis sentències del TC contràries a qualsevol creixement d’autogovern, de legislació pròpia o d’estructures d’estat.

Curiosament, hi ha un detonant de tot això: la mutilació més rellevant contra l’Estatut, i la resposta immediata de la ciutadania a la crida d’Òmnium, el 10 de juliol de 2010. Us en recordeu? Hi éreu?

Ha fet sis anys ja i continuem dient que venim de lluny i que sabem a on anem: a la República Catalana! Read the rest of this entry »

10 coses que no requereixen talent

junio 18th, 2016

En èpoques de fortes crisis com les que estem vivint, i ho dic en plural perquè, en aquests moments, no hi ha una única crisi sinó que n’hi ha moltes: de treball, econòmica, de respecte, de solidaritat, política, humana, i en general, de valors, penso que ens cal un grau més d’humilitat.

Centrem-nos en el cas del treball. Certament hi ha una manca enorme de treball: entre els adults i sobretot entre els joves. És fàcil trobar currículums amb molta experiència i poques ganes de treballar (o no) sobretot entre persones de mitjana edat, i també de joves molt preparats amb dues carreres, tres idiomes, etc., amb uns desitjos de trobar una feina que li generi satisfacció per l’esforç acumulat. Sovint, la única sortida és anar-se’n a l’estranger i buscar el que no troben aquí. L’experiència de viure a fora, sense dependències parentals, els aportarà noves sensacions, amplitud de mires i un nou coneixement de la vida que emplenarà més el seu currículum.

Però, entre tot això, entre una cosa i l’altra, existeixen una sèrie d’habilitats fàcilment aplicables i que requereixen poc esforç (per alguns pot ser enorme) per portar-les a terme.

  1. Arribar a temps. Sembla que no sigui possible al Penedès, oi? Doncs no, tothom no practica allò de fer esperar als demés. Si has quedat amb els amics, tens una reunió o qualsevol compromís, caram, arriba puntual.

Read the rest of this entry »