26. Abril 2007 por Jordi.

La dita popular diu que totes les masses piquen.

I és ben cert!

Ahir al matí, mentre conduia quan anava a treballar, escoltava la ràdio. M’agrada escoltar els flaixos del dia i el més normal és que ho faci escoltant al Xavier Bosch de RAC1 (ho fa molt bé).

I el que comentava en Xavier era l’estudi recent que ha fet la Generalitat a les adolescents de 3r i 4t d’ESO de les comarques de Girona sobre l’alimentació. I abocava uns resultats realment preocupants: un 12% de les enquestades no volen engreixar-se i utilitzen, com a mesura correctora, el vòmit o laxants.

Valga’m Deu!

L’estudi sembla que parla també del consum de tabac, alcohol, marihuana i sexe sense responsabilitat.

Però aquestes darreres coses les considero vicis que es poden tractar. En canvi el que necessita qualsevol persona per viure és l’alimentació. I aixó és el que més contrasta.

En uns quants països del món, la fam continua sent la primera causa de mort. La desnutrició, l’escasetat de productes alimentaris o la poca quantitat d’aquests, fa que milers de persones d’una forquilla d’edats molt més àmplia, però que també inclou l’edat de les adolescents del cas, morin havent patit molt o subsisteixin en condicions deplorables.

La generació anterior a la meva, és a dir, els pares o els sogres van créixer durant la guerra del 36. Sempre recordo que deien que per sopar un troç de pa i una arengada, i segons com, compartida!

Realment van créixer amb molt poc. Després, les generacions posteriors, hem vist com avàvem disposant d’una més gran facilitat d’accés a l’alimentació, variada i abundant.

Els nostres fills han vingut al món no amb un pa sota el braç, sinó amb un pa, un tall de carn, un postre, una beguda refrescant i etc, etc.

A casa, sovint els recordem les històries dels avis, o bé la del Mossèn Sisco que fa uns anys que està destacat al Camerun i que tenen el justet per menjar i, encara, si els sobre res, s’ho reparteixen o guarden per l’endemà.

Utilitzem, sempre que es pot, la cuina de reciclatg: si queda verdura, l’endemà fregideta passa molt bé!

Doncs tornant al cas, quins extrems!

Haver de provocar-se el vòmit per no engreixar-se; o empassar-se un laxant per eliminar-ho ràpidament tot (a més, quin mal tràngol, oi?) .

I la meva recomanació: si alguna d’aquestes noies realment (que en tinc dubtes) els sobra una mica de pes, que se’l guardin pel futur incert o senzillament que el trasnformin en múscul fent una mica d’exercici, com per exemple caminant cada dia.

Publicado en General, Família | Imprimir | Ningún comentario »

23. Abril 2007 por Jordi.

Estic teclejant a l’ordinador i m’acabo de fixar amb la data: 23 d’abril.

Caram! si ja és Sant Jordi!

Doncs això, felicitats a totes les Jordines i Jordis del món.

I que ho poguem fer durant molts anys!

Per cert, recordeu-vos de comprar la rosa!

Publicado en General, Família | Imprimir | Ningún comentario »

23. Abril 2007 por Jordi.

Acabo de veure el resultat del futbol. I veig que al Barça n’hi han fotut dos.

Tan sols han passat uns dies de l’eufòria desmesurada, del gol del Messi, de la golejada al Getafe (ja em direu, fa poc era de segona). I vet’ho aquí, el Villareal ens en fa dos i ara, a patir, perseguits d’aprop.

M’agrada l’esport però mai m’he sentit “arrossegat” pels fanatismes del futbol. Les grans concentracions de gent no m’atrauen gens. I les dependències que genera (bones i dolentes). Però aquests colors, sí, me’ls sento meus.

Però noi, es que no ajuden gens!

Crec que el millor és veure-ho de lluny, sense implicar-se. I que s’ho facin, que a nosaltres no ens resoldran res aquesta colla!

Publicado en General, Esport | Imprimir | Ningún comentario »