Ha accedido a los jordi parellada archivos del weblog del día 26. Abril 2007.
- Esport (4)
- Família (31)
- General (38)
- Política (39)
- Tecnologia (16)
- 20. Agosto 2010: Festa Major, per festejar-la!
- 16. Julio 2010: Reaccions impulsives o el principi 90/10 de Stephen Covey
- 25. Junio 2010: Coherència. Si, cal molta c o h e r è n c i a !
- 28. Abril 2010: Procrastinació, no ganduls
- 16. Abril 2010: RAC1, Guardiola i Artur Mas
- 18. Marzo 2010: Una vaga, per a què?
- 16. Febrero 2010: Valors en crisi i les 11 regles d’un pare qualsevol
- 21. Enero 2010: Paraules d'un alcalde
- 17. Enero 2010: Ajuda per Haiti: comptes corrents per aportacions
- 15. Enero 2010: Engany i prepotència!
Blogroll
Política
Premsa
- Agosto 2010
- Julio 2010
- Junio 2010
- Abril 2010
- Marzo 2010
- Febrero 2010
- Enero 2010
- Diciembre 2009
- Noviembre 2009
- Octubre 2009
- Septiembre 2009
- Agosto 2009
- Julio 2009
- Mayo 2009
- Abril 2009
- Noviembre 2008
- Septiembre 2008
- Agosto 2008
- Julio 2008
- Junio 2008
- Mayo 2008
- Marzo 2008
- Febrero 2008
- Enero 2008
- Diciembre 2007
- Noviembre 2007
- Octubre 2007
- Septiembre 2007
- Agosto 2007
- Julio 2007
- Junio 2007
- Mayo 2007
- Abril 2007
Archivo para 26. Abril 2007
Totes les masses piquen: de l’arengada al vòmit
26. Abril 2007 por Jordi.
La dita popular diu que totes les masses piquen.
I és ben cert!
Ahir al matí, mentre conduia quan anava a treballar, escoltava la ràdio. M’agrada escoltar els flaixos del dia i el més normal és que ho faci escoltant al Xavier Bosch de RAC1 (ho fa molt bé).
I el que comentava en Xavier era l’estudi recent que ha fet la Generalitat a les adolescents de 3r i 4t d’ESO de les comarques de Girona sobre l’alimentació. I abocava uns resultats realment preocupants: un 12% de les enquestades no volen engreixar-se i utilitzen, com a mesura correctora, el vòmit o laxants.
Valga’m Deu!
L’estudi sembla que parla també del consum de tabac, alcohol, marihuana i sexe sense responsabilitat.
Però aquestes darreres coses les considero vicis que es poden tractar. En canvi el que necessita qualsevol persona per viure és l’alimentació. I aixó és el que més contrasta.
En uns quants països del món, la fam continua sent la primera causa de mort. La desnutrició, l’escasetat de productes alimentaris o la poca quantitat d’aquests, fa que milers de persones d’una forquilla d’edats molt més àmplia, però que també inclou l’edat de les adolescents del cas, morin havent patit molt o subsisteixin en condicions deplorables.
La generació anterior a la meva, és a dir, els pares o els sogres van créixer durant la guerra del 36. Sempre recordo que deien que per sopar un troç de pa i una arengada, i segons com, compartida!
Realment van créixer amb molt poc. Després, les generacions posteriors, hem vist com avàvem disposant d’una més gran facilitat d’accés a l’alimentació, variada i abundant.
Els nostres fills han vingut al món no amb un pa sota el braç, sinó amb un pa, un tall de carn, un postre, una beguda refrescant i etc, etc.
A casa, sovint els recordem les històries dels avis, o bé la del Mossèn Sisco que fa uns anys que està destacat al Camerun i que tenen el justet per menjar i, encara, si els sobre res, s’ho reparteixen o guarden per l’endemà.
Utilitzem, sempre que es pot, la cuina de reciclatg: si queda verdura, l’endemà fregideta passa molt bé!
Doncs tornant al cas, quins extrems!
Haver de provocar-se el vòmit per no engreixar-se; o empassar-se un laxant per eliminar-ho ràpidament tot (a més, quin mal tràngol, oi?) .
I la meva recomanació: si alguna d’aquestes noies realment (que en tinc dubtes) els sobra una mica de pes, que se’l guardin pel futur incert o senzillament que el trasnformin en múscul fent una mica d’exercici, com per exemple caminant cada dia.
![]()
Publicado en General, Família | Imprimir | Ningún comentario »