Archivo para Agosto 2007

Reflexió sobre el pa

Avui he anat al forner a comprar el pa i mentre m’esperava el torn he estat pensant sobre el producte que justament anava a buscar-hi.

Els que som una mica granadets ens recordem dels forners que han anat passant per la nostra vida, sobretot si hem canviat de vivenda o han deixat la feina (els forners, clar).

Me’n recordo de petit al carrer dels ferrers que, en pocs metres, hi havia tres forners. Un molt antic que el feia anar el Josep, un senyor gran i solitari (vivia sòl). Era de llenya i molt vellet. L’amassava a mà i li sortia un pa cruixent i bo, i aguantava ben bé una setmana. Recordo els bastonets que hi compràvem.

Uns metres més avall, l’altre forn. També de llenya però més modern. També feien el pa bo. I el darrer uns metres més amunt, el de Cal Claret, encara vigent. I també feien el pa molt bo, però amb sistemes més mecanitzats.

Després vaig canviar de pis, i anàvem a un altre que ens queia més aprop.

I finalment, després de casar-me i anar-me’n a viure a un poble molt petit, doncs dos més d’ambulants: l’un els dilluns, els dimecres i els divendres i l’altre la resta de dies. Tots dos bons també.

[..]

I no fa tans anys va aparèixer el pa tallat. Gran invent! Les llesques totes igualetes, de l’amplada justa per fer el pa amb tomàquet, ideal!

I l’inconvenient, que el pa s’asseca molt més ràpid. A casa el comprem sencer, el tallem llesca a llesca, aguanta més i el trobem més bo.

La globalització fa que aquest sector pateixi, i procuri estalviar costos (com tots) i produïr amb més eficiència. I clar, el pa d’avui dia ja no és el d’abans.

[…]

Podríem parlar també de les coixineres. Ara a tot arreu et serveixen amb la bossa de plàstic (pel pa tallat) i sovint t’afageixen una segona bossa amb anses per poder portar-la. Val a dir que en alguns forns s’utilitza el paper clàssic de forner.

Doncs en bossa és un error! Malgrat ser ecologista o no, la bossa de plàstic no deixa córrer l’aire i el pa s’estova i “no val res”. Es torna “com un xiclet”.

En canvi utilitzant la coixinera i deixant-lo en un calaix o prestatge (que no sigui hermètic) es conserva millor. I la contradicció és que també s’asseca més ràpid. Per tant, cal calcular la mida justa!

[…]

I ara es parla que el volen apujar un 25 percent més. Pobres forners i pobres de nosaltres!

I vosaltres el compreu llescat? amb coixinera?

More...

Amb aquests exemples, qui vol treballar?

Avui llegeixo el titular d’un article on diu “Els Catalans, els més ben pagats”. I el subtitular “Corbacho és el president de diputació que més cobra”.

I discrepo en algunes coses. La primera que l’articulista faci el plural “els Catalans” quan realment aquest senyor no és representatiu del que sòl passar amb el sou de la resta de Catalans (o de persones que viuen a Catalunya) i l’únic que fa és elevar el promig del càlcul del sou de tots i perjudicar-nos quan aquests titulars arriben a altres punts de la península.

En segon lloc, senyor Corbacho, que no en té prou amb el sou de la diputació de 144.200 euros a l’any que li cal també el sou de l’ajuntament (de 87.000)?

230.000 euros a l’any pot ser el somni de moltes persones, algunes des de la pròpia ambició en el món del treball (es clar que potser com a president d’una companyia multinacional) i d’altres des de la perspectiva de l’atzar, com a resultat d’un premi (once, primitiva, 649, etc), perque no em direu que les xifres no són d’aquest nivell (pràcticament 20.000 euros al mes!).

Sóc el primer en reconèixer que dedicar-se a la política no ha de ser un voluntariat, però hi ha extrems que poden ser perjudicials per la salut i tot. Que li passarà a aquest senyor el dia que el facin fora, no l’escolleixin, o deicideixi que ja ha acumulat masses calers? Doncs com a alguns futbolistes que els diners els puja al cap i després cauen de molt enlaire.

I si seguim la llista de presidents de diputacions més ben pagades trobem, en segon lloc, al de Lleida (caram amb els republicans, oi?).

I el quart lloc  hi trobem el de la diputació de Girona amb 98.000 euros a l’any després d’un augment del 42%.

Amb aquests exemples, qui vol treballar ?

More...

On anem a parar?

Fa un parell de dies llegeixo al diari que a la festa major de Castellví de la Marca, mentre es celebrava l’empalmada, l’alcalde i el primer tinent d’alcalde, intentant posar pau en una desafortunada gresca incivilitzada, surten agredits amb importants ferides i contusions.

Fa uns quants dies més, a la festa major del Pla, una baralla multitudinària va acabar amb ferits i detinguts.

I em faig una sèrie de preguntes.

Què volen aquests brètols?

Realment s’ho passen bé amb aquestes accions?

Com és que hem anat a parar a aquest nivell tant baix?

Costa trobar respostes a aquestes preguntes i, si se’n troben, són vulgars i moralment inacceptables en la societat que vivim.

Penso que hem passat d’un extrem a l’altre ràpidament. A la postguerra hi havia misèria i moltes necessitats que no es podien arribar a tenir. Les generacions han (i hem) anat alleugerint el camí dels seus (i nostres) fills i potser ens hem passat de la ratlla. Ara, a aquest “mal anomenat” primer món, on tenim abundància de tot, on tot és fàcil i planer, on no existeixen límits, al jovent actual no el satisfà res i li costa trobar espais de diversió respectats i respectuosos amb la comunitat.

I la pregunta més dificil de respondre, i a on anem a parar?

Des d’aquí envio el desig de ràpida recuperació de l’alcade, en Pere i del seu primer tinent d’alcalde.
More...