Reflexió sobre el pa

Avui he anat al forner a comprar el pa i mentre m’esperava el torn he estat pensant sobre el producte que justament anava a buscar-hi.

Els que som una mica granadets ens recordem dels forners que han anat passant per la nostra vida, sobretot si hem canviat de vivenda o han deixat la feina (els forners, clar).

Me’n recordo de petit al carrer dels ferrers que, en pocs metres, hi havia tres forners. Un molt antic que el feia anar el Josep, un senyor gran i solitari (vivia sòl). Era de llenya i molt vellet. L’amassava a mà i li sortia un pa cruixent i bo, i aguantava ben bé una setmana. Recordo els bastonets que hi compràvem.

Uns metres més avall, l’altre forn. També de llenya però més modern. També feien el pa bo. I el darrer uns metres més amunt, el de Cal Claret, encara vigent. I també feien el pa molt bo, però amb sistemes més mecanitzats.

Després vaig canviar de pis, i anàvem a un altre que ens queia més aprop.

I finalment, després de casar-me i anar-me’n a viure a un poble molt petit, doncs dos més d’ambulants: l’un els dilluns, els dimecres i els divendres i l’altre la resta de dies. Tots dos bons també.

[..]

I no fa tans anys va aparèixer el pa tallat. Gran invent! Les llesques totes igualetes, de l’amplada justa per fer el pa amb tomàquet, ideal!

I l’inconvenient, que el pa s’asseca molt més ràpid. A casa el comprem sencer, el tallem llesca a llesca, aguanta més i el trobem més bo.

La globalització fa que aquest sector pateixi, i procuri estalviar costos (com tots) i produïr amb més eficiència. I clar, el pa d’avui dia ja no és el d’abans.

[…]

Podríem parlar també de les coixineres. Ara a tot arreu et serveixen amb la bossa de plàstic (pel pa tallat) i sovint t’afageixen una segona bossa amb anses per poder portar-la. Val a dir que en alguns forns s’utilitza el paper clàssic de forner.

Doncs en bossa és un error! Malgrat ser ecologista o no, la bossa de plàstic no deixa córrer l’aire i el pa s’estova i “no val res”. Es torna “com un xiclet”.

En canvi utilitzant la coixinera i deixant-lo en un calaix o prestatge (que no sigui hermètic) es conserva millor. I la contradicció és que també s’asseca més ràpid. Per tant, cal calcular la mida justa!

[…]

I ara es parla que el volen apujar un 25 percent més. Pobres forners i pobres de nosaltres!

I vosaltres el compreu llescat? amb coixinera?

Esta entrada ha sido enviada el 24. Agosto 2007 a 20:10 y ha sido registrada en Família. A través del RSS 2.0 feed podrá acceder a las respuestas. Puede dejar una respuesta o realizar el trackback desde su sitio web.

| Imprimir