jordi parellada

Fa uns dies vaig haver de barallar-me amb alguns membres del consistori (si, teòricament col·legues meus al participar amb l’equip de govern) per aconseguir que un grup d’arqueòlegs, alguns de l’equip d’investigació de la Universitat de Barcelona i d’altres alumnes en pràctiques de diferents universitats de l’estat o inclús de l’estranger, poguessin estar els onze dies al nostre municipi investigant el passat, amb unes mínimes condicions.

I m’he quedat amb les ganes. Em vaig assabentar tard i després ja no hi va haver temps material per res més.  A veure si per l’any proper es pot fer alguna cosa més.

Però no volia explicar les meves batalletes polítiques, sinó els problemes (perquè ha de ser una malaltia o similar) que tenen certes persones que prenen decisions, en ser mal pensades, incultes i insensibles.

I és que el regidor de cultura encara se n’ha d’assabentar que algú a vingut a fer una recerca arqueològica. L’alcalde creu que “només venen a prendre el sol”, i la menystinença és força generalitzada en les files d’aquesta llista política.

I tornant a la insensibilitat, em treu de polleguera que, tret del meu company de partit, ningú més del consistori en senti un cap mena d’interès, encara que sigui curiositat.

Una tarda, cap al tard, vaig visitar-los. Ja havien finalitzat la recerca del dia i estaven documentant el que havien trobat: una peça de ceràmica amb el relleu d’una cara, en molt bon estat de conservació, i una espècie d’agulla imperdible utilitzat per aguantar les vestidures de l’època. I en tenien una tercera, metàl·lica, que encara estava dins la sitja pendent d’extreure.

Estaven hospedats a Can Batlle, gràcies a la bona predisposició i, aquí si, sensibilitat del Josep Romeu que per segon any els acull al costat de casa seva i els intenta facilitar la feina.

Després ens en vam anar a visitar l’excavació i vaig al·lucinar  en veure la tasca que feien, les condicions de treball, les capacitats dels arqueòlegs de poder transmetre les sensacions i les vivències dels nostres avantpassat, de la manera que et feien sentir la història, etc, i en fi, de la importància i rellevància del jaciment (unes 450 sitges i restes d’una edificació datades d’entre el segle VII aC al segle III aC).

Em vaig sentir amb l’anomenada vergonya aliena!

La zona en qüestio és:

Mostra un mapa més gran