Verema, persecucions i unitat familiar

20. Septiembre 2007 por Jordi.

Cap a finals d’agost, durant el setembre i bona part de l’octubre, al Penedès és temps de verema.

Grans propietaris, petits cellers, cooperatives o pagesos que es fan el seu propi vi. Tots han de passar-hi.

I com que ho he viscut i ho visc d’aprop, sé el que és.

I des de la vessant del pagès que porta terres o en te de pròpies, hi ha una tasca molt desagraïda que és la contractació de les persones per collir.

Fa molts anys els pagesos anaven a un poble de la Manxa, d’Alacant, de Sòria, a Extremadura, a Andalusia o qualsevol altre a buscar famílies complertes per venir a fer aquesta feina. I cada any venien els mateixos. Més cap aquí, es buscava jovent i estudiants que els anés bé guanyar uns calerons en pocs dies de feina. Però, avui en dia, ni uns ni altres volen treballar en una feina d’esforç físic i que no aporta massa diners.

Des dels estaments governamentals s’ha obligat al pagès a buscar personal oferint-los un preu de mercat preestablert, unes condicions de menjar i dormir, un màxim d’hores, etc. S’ha regulat i em sembla bé.

Però s’ha arribat a uns extrems que és difícil trobar veremadors que vulguin o que cumpleixin la regulació. Sense anar més lluny, a més d’un pagès li ha passat que tenint una colla de persones andaluses, al tercer dia de treball els han demanat comptes i han plegat perquè ja han complert amb les “peonades” i no els cal treballar més. O bé que has contractat quatre magrebins a l’oficina de contractació i l’endemà només se te’n presenta un que no sap (o no vol saber) res dels altres.

I de tota la vida que el pagès portava als pares, avis, germans, fills i familiars a veremar, encara que fós només el cap de setmana. Tots ajudant a tirar endavant a la família. En definitiva, a la família de pagès, sovint els avis, els pares i els fills comparteixen sostre i recursos i collir una vinya a temps pot significar disposar o no dels ingressos i esforços de tot un any.

I ara ens trobem amb persecucions d’inspectors, policia nacional, guàrdia civil, helicòpters …. , com si es tractessin de màfies que cal aturar.

I jo em pregunto, fan alguna cosa per col·laborar amb el pobre pagès que sovint te les de perdre?

Estem d’acord que els treballadors han d’estar degudament contractats, però segurament no seria cap disbarat permetre treballar als de la mateixa unitat familiar, que per això presenten una única declaració de la renda, no?

I que dediquin els esforços a perseguir als xoriços i delinqüents que volten tranquil·lament pel carrer.

Voleu dir que no ens volen tornar com ells, metropolitans, i els fan nosa les vinyes, i clar, també els pagesos?

Senyors, necessitem defensar la Vegueria del Penedès i aconseguir els canvis en els estaments governamentals per mantenir criteris adequats.

Publicado en Família, Política | Imprimir | Ningún comentario »