jordi parellada

Ja sabem que la tecnologia avança a un ritme trepidant. A tots ens ha passat que just uns dies després de comprar un ordinador, una càmera de vídeo o simplement un mòbil, els adjectius que el destacaven fins al moment de venda com, “d’última generació” o “tecnològicament el més avançat” o “dues vegades més potent que el seu antecessor” acaben perdent el seu valor original relegats a un segon lloc, en el millor dels casos. I no perquè no continuïn sent molt avançats o encara facin les mil meravelles, tecnològicament parlant, sinó perquè n’haurà sorgit un altre model que farà més coses, més ràpides, de forma més senzilla, etcètera, etcètera.

En aquest sentit també existeix una lluita en el sector dels fabricants de processadors mundials: Intel i AMD es disputen el lideratge en el cor dels ordinadors. Ara estan per incloure, dins de la mateixa pastilla (o xip), dos, quatre o ‘n’ cores (nuclis independents de processament). Totes dues marques disposen dels “dual-core”. Intel no fa pas massa va treure els “quad-core” que no deixen de ser dos “dual-core” junts. Doncs aquest setembre AMD ha tret el seu “quad-core integral” (format per quatre cores independents). I a quest xip, comercialment anomenat “AMD Opteron 64, de tercera generació”, en la fase pre-comercial o de desenvolupament, s’anomenava “Barcelona” (és típic posar el nom d’una ciutat mentre dura el projecte).

I crec que com a catalans, ja ens va bé que es promocioni Barcelona i Catalunya, encara que sigui a través del nom d’un xip. Però contrasta la situació actual: per una banda el xip més ràpid (o que pot processar més el que sigui) i per l’altra la decepcionant situació de les infraestructures o la situació de desgovern.

No convida gens a relacionar les dues situacions.

Tot i així, aquest lideratge d’AMD ja te anunciat el relleu: Intel traurà a principis d’any, nous processadors amb un grau d’encapsulat més gran: el reduirà als 45 nanòmetres!

Que efímer que és tot!

Avui he participat a l’entrega del premi Nacional de Telecomunicacions que la Generalitat de Catalunya ha atorgat a la xarxa Guifi.net http://guifi.net/. I ho he fet com a membre d’aquest col·lectiu iniciat fa uns anys a les comarques de l’osona. Al Penedès la qüestió ha estat més dicífil. Suposo que “com més aprop de Barcelona, pitjor”. I és que fins i tot aquí es noten el quilòmetres. Temps enrere vam intentar trobar-nos i fer alguna cosa, i res, cadascú pel seu cantó.

Recentment ha sortit en Joan i ha passat a tecnologia guifi la solució de Santa Fe. També recentment s’està parlant a forces punts de la comarca l’adopció. Però encara hi detecto un tarannà reticent, propi de les grans ciutats. A pagès (com diuen a Gurb) la gent col·labora i s’ajuda per un fi comú. Aquí (i sé que a altres llocs) també existeix, però sobresurt el ciutadà còmode i xupòpter que et troba pel carrer i et diu: vull que m’instal·lis això, amb totes les garanties i serveis, al millor preu que trobis, i si nó, no cal ni que m’ho expliquis, com si es tractés d’un negoci per mi.

M’he passajat per l’osona buscant cobertures i punts per instal·lar supernodes, he ajudat a muntar algunes antenes, i ara tenim un reconeixement de la Generalitat que indica clarament que això és sòlid, viable i, per tant, una alternativa de col·laboració ciutadana respectable.

Però a les ciutats, costa d’entendre!

Per a tots els membres de guifi.net, felicitats!

A veure si el concepte de col·laboració va entrant a la ciutadania.