Avui he participat a l’entrega del premi Nacional de Telecomunicacions que la Generalitat de Catalunya ha atorgat a la xarxa Guifi.net [1] http://guifi.net/. I ho he fet com a membre d’aquest col·lectiu iniciat fa uns anys a les comarques de l’osona. Al Penedès la qüestió ha estat més dicífil. Suposo que “com més aprop de Barcelona, pitjor”. I és que fins i tot aquí es noten el quilòmetres. Temps enrere vam intentar trobar-nos i fer alguna cosa, i res, cadascú pel seu cantó.

Recentment ha sortit en Joan i ha passat a tecnologia guifi la solució de Santa Fe. També recentment s’està parlant a forces punts de la comarca l’adopció. Però encara hi detecto un tarannà reticent, propi de les grans ciutats. A pagès (com diuen a Gurb) la gent col·labora i s’ajuda per un fi comú. Aquí (i sé que a altres llocs) també existeix, però sobresurt el ciutadà còmode i xupòpter que et troba pel carrer i et diu: vull que m’instal·lis això, amb totes les garanties i serveis, al millor preu que trobis, i si nó, no cal ni que m’ho expliquis, com si es tractés d’un negoci per mi.

M’he passajat per l’osona buscant cobertures i punts per instal·lar supernodes, he ajudat a muntar algunes antenes, i ara tenim un reconeixement de la Generalitat que indica clarament que això és sòlid, viable i, per tant, una alternativa de col·laboració ciutadana respectable.

Però a les ciutats, costa d’entendre!

Per a tots els membres de guifi.net, felicitats!

A veure si el concepte de col·laboració va entrant a la ciutadania.