Ha accedido a los jordi parellada archivos del weblog del día 7. Febrero 2008.
- Esport (4)
- Família (31)
- General (38)
- Política (39)
- Tecnologia (16)
- 20. Agosto 2010: Festa Major, per festejar-la!
- 16. Julio 2010: Reaccions impulsives o el principi 90/10 de Stephen Covey
- 25. Junio 2010: Coherència. Si, cal molta c o h e r è n c i a !
- 28. Abril 2010: Procrastinació, no ganduls
- 16. Abril 2010: RAC1, Guardiola i Artur Mas
- 18. Marzo 2010: Una vaga, per a què?
- 16. Febrero 2010: Valors en crisi i les 11 regles d’un pare qualsevol
- 21. Enero 2010: Paraules d'un alcalde
- 17. Enero 2010: Ajuda per Haiti: comptes corrents per aportacions
- 15. Enero 2010: Engany i prepotència!
Blogroll
Política
Premsa
- Agosto 2010
- Julio 2010
- Junio 2010
- Abril 2010
- Marzo 2010
- Febrero 2010
- Enero 2010
- Diciembre 2009
- Noviembre 2009
- Octubre 2009
- Septiembre 2009
- Agosto 2009
- Julio 2009
- Mayo 2009
- Abril 2009
- Noviembre 2008
- Septiembre 2008
- Agosto 2008
- Julio 2008
- Junio 2008
- Mayo 2008
- Marzo 2008
- Febrero 2008
- Enero 2008
- Diciembre 2007
- Noviembre 2007
- Octubre 2007
- Septiembre 2007
- Agosto 2007
- Julio 2007
- Junio 2007
- Mayo 2007
- Abril 2007
Archivo para 7. Febrero 2008
Adeu Jordi, descansa en pau!
7. Febrero 2008 por Jordi.
Estava treballant a l’ordinador a casa i sento per l’emisora que ha caigut una avioneta prop del camp de futbol de Sant Pau d’Ordal.
Caram! penso, això és aprop.
Però clar, ja és la tercera o quarta vegada que passa, amb més o menys desgracia pels que volaven. I no deixa de ser una situació “normal” al tenir tant aprop l’aeròdrom (menys de 1000 metres en línia recta).
Però em vaig aixecar de la cadira i vaig obrir la finestra per veure si divisava res. Ja era fosc i no, no es veia res des de casa.
Vaig pensar que hauria passat algunes hores abans.
I aquí tot es va precipitar. Al cap d’uns moments em truquen al telèfon parlant d’aquest tema.
Alhora ho donen per tv3 al telenoticies.
La trucada em diu que és el Jordi i un amic seu, mosso d’esquadra. Em començo a preocupar i faig algunes trucades per confirmar-ho. Si senyor, el Jordi ens ha deixat.
Corren diferents comentaris de com ha passat i no voldria entrar en aquesta vergonyosa i morbosa carrera periodística.
Tant és. El Jordi és mor, i només tenia 38 anys. I deixa la dona i dos infants. I l’altre company, en Santi, deixa una dona sola.
No hi ha dret. Tant joves!
Com diria el meu sogre, els ha arribat la seva hora i no s’hi pot fer res. Una sensació d’impotència recórrer el meu cos. I penso que ningú es mereix això.
De moment, però, des de l’escola on van els seus nens i els meus, des de les estones compartides a l’ampa o al consell escolar, des de les converses amb amics comuns, …, podem intentar una acció positiva: recolzar a la família que deix i desitjar-li un “descansi en pau”.
![]()
Publicado en Família | Imprimir | Ningún comentario »