jordi parellada

Llegeixo un artcile al world wide web en castellà que diu:

“el primer anuncio publicitario dirigido a extraterrestres se lanzará el próximo jueves al cosmos“ 

D’entrada el títol em va sorprendre.

I dius està bé … potser a l’espai hi ha algú més i caldria fer-li saber ..

Es clar que si el missatge no arribarà al seu destí fins aproximadament l’any 2050 i, la possible resposta, cap al 2092 (suposant que hi sigui i que, si és així, utilitzin la mateixa tecnologia que nosaltres) … massa temps, no?

Després te n’adones que no es res més que l’afany per ser el primer en tot. I això no és el problema. Crec, sincerament, que la competència és un estímul per la millora i que també està bé l’esperit de superació. Però no són els extraterrestres els destinataris d’aquest fet simbòlic, sinó els mateixos terrícoles que s’ho han de “comunicar” entre ells mateixos; que se sàpiga que han sigut ells els que primer ho han fet.

Em recorda aquell acudit tan vulgar que en versió masculina (canviar els personatge per la versió femenina) diu que després d’un naufragi quedes atrapat en una illa deserta on hi ha una dona bellíssima, jove i amb tots els atributs per desesperar-se (ja m’enteneu) i et trobes, després d’uns anys, la làmpara màgica que, en fregar-la, et concedeix un desig però que no et permet sortir de la illa. I què demanes? Un telèfon mòbil amb cobertura!

Fins ara, normal.

El final: si home, que no és pas per demanar auxili i marxar de l’illa, sinó per poder explicar les teves aventures a algú.

Doncs això, que aquests ho anuncien per al veinatge més proper.

Quan anava cap a la feina m’he trobat un autocar escolar amb unes lletres pintades a la part posterior del mateix, indicant el nom de la companyia, la seva pàgina web, els telèfons, etc, etc.

I llegint hi havia una frase que deia alguna cosa similiar a “Tenim totes les posibiliats ..”
Al llegir-la penses si tot el missatge publicitari és en català, o és en castellà, o en algun altre idioma.

No, no, la resta està en català!

Dieu-me purista, però potser per l’aprenentatge del català que he fet, potser per ser massa perfeccionista, o pel que sigui, fa mal als ulls.

I malauradament aquest no és un fet aillat, sinó que te’l trobes sovint a altres indrets com tanques publicitàries, indicadors de carreteres, cartellets a l’hipermercat, en escrits generats en organismes que “s’esforcen” per fer-ho bé, o inclús en la llengua parlada a emissores de ràdio declarades clarament com a catalanes.

Quan el meus fills escriuen en castellà, si fan faltes, els corregeixo; si ho fan en català, també, i els explico que, tot i que sovint es parla fent barreges (potser per la influència del Sr. Montilla), quan s’escriu, en l’idioma que sigui, cal fer-ho bé.

Entenc que, com a Suïssa, hi poden haver varies llengues oficials, però seguint el mateix exemple, a Suïssa quan s’escriu en italià, no es mesclen paraules en francès o alemany.

Que se n’ha fet de les campanyes de català ben portades?
I de les campanyes d’acollida d’immigrants?
I a les escoles, es fa pedagogia de les llengues?
Ara que parlo d’escola, no entenc com, malgrat sigui un treball o prova de l’assignatura de matemàtiques, no es demani ben escrita i expresada.

I es que tot fa un mal d’ulls!

Avui estava llegint un article sobre les xarxes IPv6.
IP es, probablement, el procotol de comunicacions més utilitzat en el món i a l’hora el que menys gent coneix que l’utilitza.

Evidentment a les persones que els interessa el món de les comunicacions hi estaran avessats, però em refereixo al públic en general, el que utilitza el correu electrònic, el messenger o que simplement navega per pàgines d’internet.

Estava comparant les possibilitats que ofereix la norma IPv6 en contra de la més actual i popular IPv4.
Resumint, les avantatges són:
- adreces de 128 bits (16 bytes) davant de les de 32 bits (4 bytes)
- arquitectura jeràrquica enlloc de plana
- configuració automàtica (abans manual)
- multicast i anycast contra el broadcast de la IPv4
- seguretat obligatòria davant l’opcional
- i identificació QoS (Quality of Service) versus sense identificació a IPv4

Però el que més em sorprenia de l’article eren les dades comparatives.

Parlava que l’IPv6 permet utilitzar un nombre de direccions descomunal: 10^38

El protocol IPv4 ja en permetia 10^9 però sorpenen els següents números:

10^11 és el nombre d’estrelles d’una galaxia promig
10^19 és el nombre de llavors de blat de la història dels escacs
10^20 és el nombre d’estrelles de tot l’univers
10^20 és el nombre de grans de sorra de totes les platges de la terra
10^41 és el nombre d’àtoms de tots els éssers vius de la terra
10^57 és el nombre de nuclis atòmics en el sol
10^80 és el nombre d’electrons, protons i neutrons a l’univers

I davant d’aquestes xifres de combinacions o variants possibles, podem palpar la immensitat del món!
I la capacitat de les persones que han fet el càlcul!

Referències:

http://www.ipv6forum.com

http://www.ipv6.org

http://www.6bone.net

http://www.ipv6ready.org