Archivo para Agosto 2008

Senzillament, dol

Avui hem de fer un parèntesi: la commoció després del greu accident d’aviació a Madrid mereix el respecte.

Els que de tant en tant ens cal prendre un avió per qüestions de feina o que esperem que ens arribi el nostre fill d’unes vacances d’un punt no assequible a un “cop de cotxe”, o els que no tenen més remei (àgil) com els pobres ciutadans de les Illes Canàries o Balears (o d’altres illes) si volen travessar el mar que els separa i que és el cas de l’accident, …, ens posem a la pell dels familiars i dels moments que deuen estar patint.

No és més important que cap altre accident d’aviació d’arreu del món, o no hi ha cap diferència amb els tràgics accidents succeïts a les nostres carreteres, o dels atemptats soferts per soldats en països hostils, però la proximitat ens fa ser més sensibles.

Per tant, dol.

Pantomima i ombres xineses (per la companyia del socialistes)

Ja hi tornem a ser!

Si això és defensar els interessos de Catalunya, que m’ho expliquin!

Dubto que hi hagi cap simpatitzant d’Iniciativa que se senti Català, que avui estigui satisfet dels actes dels seus representants.

A què li ve ara, a IC, desmarcar-se i pactar un punt    i m p a c t a b l e?

Que no n’hi ha prou amb l’incompliment del president del PSOE d’acceptar i aplicar l’Estatut de Catalunya?

Que no n’hi ha prou d’aprovar l’Estatut pel Parlament de Catalunya (només 15 vots del PP en contra) i ratificat per la majoria de catalans en referèndum?

Es que fem comèdia!

Em recorda les representacions de pantomima i ombres xineses.

Si home, aquelles que sense dir res, perquè els diàlegs són muts o no poden ser escoltats pel públic, reflecteixen la llum projectada en forma d’ombra a sobre d’una pantalla, làmina o llençol, que no veus qui hi ha al darrera, ni qui fa anar les figures que hi surten o si l’ombra de la caputxeta projectada porta un llop a sota …

Això, per tant, no és més que un redireccionament estratègic de mirades: fins ara l’evident disconformitat entre els socialistes catalans i els espanyols estava massa en focus de tothom. Cal desviar l’atenció.

Els republicans ja han sortit massa vegades de mare, recordeu, per exemple, que inclús en la campanya pel mateix referèndum de l’estatut van anar canviant de posicionament: ara si, ara no. I al final van demanar als votants que proposessin el NO, a l’igual que ho feia el PP.

Qui queda que faci costat al tripartit? Els d’IC. Doncs vinga que s’empassin el “marró”.

Si ja és una estafa que l’Estatut se li donin tantes voltes!
En Solbes i companyia van allargant el finançament, i ara en Saura, els dóna més marge: 3 mesos més i ja parlarem si pels pressupostos de 2009 ho contemplaran …

 

Que no se n’adona que s’ha baixat els pantalons!

 

Mentrestant, els catalans i Catalunya sotmesos al progrés del PSOE i del tripartit.

Senyor Herrera, Senyor Saura, plegueu!

Ah! I no embruteu més el nom de Vilanova i la Geltrú, que ja n’hi ha prou que hagi d’aguantar les vacances de la vicepresidenta …

Inexperiència en un central nuclear? No potser, Home!!!

Quan anava cap a la feina sentia RAC1 i parlaven de la multa que volen imposar a la central nuclear d’Ascó.
Discutien si el CSN (Consell de Seguretat Nuclear) s’havia passat amb els 22,5 milions d’euros de multa. Si eren prou o si eren massa …

Un membre de la AMAC (Associació de Municipis en l’Àrea de Centrals Nuclears) comentava que no era ni poc ni massa, i que el que calia era corregir els errors que s’havien comès.

Sempre he pensat que si per desgràcia hi ha una fuita radioactiva, un núvol tòxic, una explosió, o qualsevol contratemps a la central nuclear, els darrers a assabentar-se’n serà la població. I llavors ja no hi haurà res a fer. Serem com els ratolins de laboratori: lliures, a un pas de la mort, en mans d’altres, i per més que es corri, sense possibilitats d’escapatòria.

La manca d’informació a temps en una situació d’alerta pot ser vital, però el caos que podria ocasionar, molt pitjor.

Per això també penso que el problema més greu recentment succeït, no és haver informat fora de temps, que també ho és (els fets van ocórrer al mes de novembre i es va informar a l’abril), sinó el fet que unes persones, inexperimentades, segons el membre de la mencionada associació, estiguessin fent una feina en la qual es requereix personal expert.

Hi estic d’acord, però on està la responsabilitat de totes les persones que vetllen per la suposada experiència i seguretat en aquests afers?

L’operari te culpa. El seu cap també. El gerent de l’empresa que li dóna feina, també. El responsable que el va contractar, també. El personal de control, els que van manipular, els que no van avisar, el director general de la central, etc, etc, tots tenen la seva part de responsabilitat.

Hi ha tota una cua de gent que suposadament vetlla per aquests mecanismes i sistemes que no poden, ni han de fallar mai.

Estem a les seves mans, i per això, hi ha d’haver multes i correccions en les línies de responsabilitats.