Archivo para Agosto 2009

La Maleni i els eurodiputats socialistes envien el corredor ferroviari mediterrani a pastar fang!


Així de cruel i així de greu. “Esto es un atraco

 

De nou queda demostrat que els vots del PSC són vots per al PSOE donat que el govern català no farà res per evitar que Magdalena Álvarez, la coneguda ministra del caos de rodalies, faci els impossibles per tal que el corredor ferroviari de mercaderies d’ampla europeu passi pel la ruta més cara, més lenta i més contaminant: pel eix central dels Pirineus.

 

Estarem altra vegada davant de la impotència de defensar el poder comercial i econòmic de Catalunya, enfonsant-nos en la misèria des del govern central a Madrid.

 

Enllaços:

Ramon Tremosa exigeix a Montilla que “faci quadrar” Magdalena Alvarez i els eurodiputats socialistes i defensi el corredor mediterrani a Brusel·les!

 

Estrasburg no prioritzarà el tren de la UE pel Mediterrani

 

Mamma Mia, quanta Mamma Mia


Bé tampoc vull ser aixafa-blats però diria que aquest estiu ja he vist tres vegades aquesta pel·lícula a la fresca, en una o altra festa major.

 

Deu estar d’oferta!


I des que va sortir, tinc el DVD a casa i també l’he vist unes quantes vegades.

 

Em recorda aquella etapa entre infància i adolescència … Eren els grups de moda i les cançons eren enganxoses.

 

Respecte a la pel·lícula, m’agrada (per nassos, oi), i a cada revisió hi trobes algun altre detall que t’havia passat desapercebut.

 

El millor és compartir l’estona amb amics i veïns!

La mamella de la truja i la Catalunya dels nostres fills!

L’editorial d’avui divendres d’un diari digital

(http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/un_pa_s_de_funcionaris_40913.php), parla d’un país de funcionaris i de la situació de crisi que tots patim. Si fem memòria ens adonarem que en sis anys de tripartit (2003-2009) s’ha passat dels 140.000 funcionaris (mestres, mossos, metges, bombers, tècnics i administratius de les administracions públiques, xofers, etc.) del govern català, als 220.000 (291.210 segons el diari) i excepte algun cas concret com el desplegament de mossos, no hi ha altra motiu de creixement tan necessari.

Per altra banda surten el del sindicat de CCOO i només se’ls ocórrer demanar al govern que “generi 50.000 noves places de treball al sector públic amb l’objectiu de dinamitzar l’economia, generar ocupació i combatre els efectes de la crisi econòmica”.

Segur que entre els funcionaris hi trobem persones ben aplicades, que fan la seva feina i que es preocupen pel seu entorn, i tots sabem que persegueixen el mateix: poca feina i ben pagada. És com trobar la mamella de la truja entre entre la gran munió de garrins: el que l’aconsegueix s’hi instaura i evita que ningú li faci nosa, encara que s’adormi amb la mamella entre el morro. I es clar, la mamella raja i raja contínuament i ningú el pot fer fora.

I si Catalunya te gairebé 4 persones de cada 100 que són funcionaris, comencem a fer-nos-ho mirar (no em serveix la comparació amb Extremadura que ens doblen i n’hi ha més de 8 per cada 100!). En canvi si que estaria bé imitar al govern Suec en la seva aposta per privatitzar la gestió educativa per aconseguir una millor gestió i rendibilitat, o com els ajuntaments de la Gran Bretanya que són de gestió privada.

Ens convé posar-nos les piles i s’ha de començar per alguna banda.

Sinó farem créixer als nostres fills havent-los ensenyat, amb molta precisió, els seus drets però no els seus deures!.

I Catalunya, algun dia, serà dels nostres fills!