Ha accedido a los jordi parellada archivos del weblog del día 20. Agosto 2009.
- Esport (4)
- Família (31)
- General (38)
- Política (39)
- Tecnologia (16)
- 20. Agosto 2010: Festa Major, per festejar-la!
- 16. Julio 2010: Reaccions impulsives o el principi 90/10 de Stephen Covey
- 25. Junio 2010: Coherència. Si, cal molta c o h e r è n c i a !
- 28. Abril 2010: Procrastinació, no ganduls
- 16. Abril 2010: RAC1, Guardiola i Artur Mas
- 18. Marzo 2010: Una vaga, per a què?
- 16. Febrero 2010: Valors en crisi i les 11 regles d’un pare qualsevol
- 21. Enero 2010: Paraules d'un alcalde
- 17. Enero 2010: Ajuda per Haiti: comptes corrents per aportacions
- 15. Enero 2010: Engany i prepotència!
Blogroll
Política
Premsa
- Agosto 2010
- Julio 2010
- Junio 2010
- Abril 2010
- Marzo 2010
- Febrero 2010
- Enero 2010
- Diciembre 2009
- Noviembre 2009
- Octubre 2009
- Septiembre 2009
- Agosto 2009
- Julio 2009
- Mayo 2009
- Abril 2009
- Noviembre 2008
- Septiembre 2008
- Agosto 2008
- Julio 2008
- Junio 2008
- Mayo 2008
- Marzo 2008
- Febrero 2008
- Enero 2008
- Diciembre 2007
- Noviembre 2007
- Octubre 2007
- Septiembre 2007
- Agosto 2007
- Julio 2007
- Junio 2007
- Mayo 2007
- Abril 2007
Archivo para 20. Agosto 2009
La crisi i el govern Zapatero!
20. Agosto 2009 por Jordi.
A on anem a parar!
Ja en tenim una altra: el govern Zapatero anuncia una pujada d’impostos a les rendes més altes!
Un gran titular per ensarronar les classes mitjes i baixes, perquè se sentin “acollides” per una mesura que “no els ha d’afectar”.
Però clar, si no es fa així, hi podria haver una nova resposta contrària de la població, com el cas dels 420 euros, i més val dir que les persones aturades i les classes socialment més baixes no n’estaran afectades per la puja d’impostos.
I hi ha moltes coses a dir en aquest anunci.
En primer lloc que m’expliquin com seleccionen aquestes rendes més altes, perquè si prenen la mida per la renda, ja se sap que això no és ben bé imparcial.
En segon lloc es torna a fer palès que aquest govern fa el que vol, sense rumb, sense previsió i donant tocs a tort i a dret com si fos el bastó d’un ceg. I ens tenen acostumats a aquesta dinàmica: qualsevol promesa, per més pública que hagi estat, s’incompleix per decret i, en canvi, cal anar inventant-se accions a correcuita per manca de competència i visió de futur.
Escolteu, per enfrontar-se a aquest sunami de la crisi que ens afecta a tots, i si en lloc d’amenaçar de pujar impostos o activar plans especials per allargar l’agonia dels aturats que se’ls ha acabat la prestació durant l’agost (que no vull dir que no s’ho mereixin, com tothom: els que l’han deixat de rebre al juliol o al març, o els que continuen treballant) es dediquen a allò que se sòl aplicar a totes les famílies quan les coses van magres, que és “apretar-se el cinturó”?
I si comencem a reduir despeses en serveis que no ens aporten res o en partides que tenen poc sentit en temps de crisi? I no cal reduir-les a zero en pla militar, no. Només cal remenar i canviar la destinació dels diners de tots. Però clar, això segurament voldria dir un canvi de govern, perquè han demostrat una total ineficàcia!
I si a sobre el partit de l’oposició és de la mateixa talla, que Déu ens agafi confessats!
A on anem a parar!
Senyors, ens cal trobar la manera d’incentivar la única manera de generar riquesa: fomentar l’empresa, a partir del sacrifici personal i col·lectiu.
Publicado en Política | Imprimir | Ningún comentario »