La mamella de la truja i la Catalunya dels nostres fills!

21. Agosto 2009 por Jordi.

L’editorial d’avui divendres d’un diari digital

(http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/un_pa_s_de_funcionaris_40913.php), parla d’un país de funcionaris i de la situació de crisi que tots patim. Si fem memòria ens adonarem que en sis anys de tripartit (2003-2009) s’ha passat dels 140.000 funcionaris (mestres, mossos, metges, bombers, tècnics i administratius de les administracions públiques, xofers, etc.) del govern català, als 220.000 (291.210 segons el diari) i excepte algun cas concret com el desplegament de mossos, no hi ha altra motiu de creixement tan necessari.

Per altra banda surten el del sindicat de CCOO i només se’ls ocórrer demanar al govern que “generi 50.000 noves places de treball al sector públic amb l’objectiu de dinamitzar l’economia, generar ocupació i combatre els efectes de la crisi econòmica”.

Segur que entre els funcionaris hi trobem persones ben aplicades, que fan la seva feina i que es preocupen pel seu entorn, i tots sabem que persegueixen el mateix: poca feina i ben pagada. És com trobar la mamella de la truja entre entre la gran munió de garrins: el que l’aconsegueix s’hi instaura i evita que ningú li faci nosa, encara que s’adormi amb la mamella entre el morro. I es clar, la mamella raja i raja contínuament i ningú el pot fer fora.

I si Catalunya te gairebé 4 persones de cada 100 que són funcionaris, comencem a fer-nos-ho mirar (no em serveix la comparació amb Extremadura que ens doblen i n’hi ha més de 8 per cada 100!). En canvi si que estaria bé imitar al govern Suec en la seva aposta per privatitzar la gestió educativa per aconseguir una millor gestió i rendibilitat, o com els ajuntaments de la Gran Bretanya que són de gestió privada.

Ens convé posar-nos les piles i s’ha de començar per alguna banda.

Sinó farem créixer als nostres fills havent-los ensenyat, amb molta precisió, els seus drets però no els seus deures!.

I Catalunya, algun dia, serà dels nostres fills!

Publicado en General, Família, Política | Imprimir | Ningún comentario »

Instal·lar Ubuntu en un disc amb Raid per BIOS (FakeRAID)

21. Agosto 2009 por Jordi.

Fa temps que vaig tenir un problema amb l’actualització de la versió de Linux d’un dels equips que tinc i volia aprofitar l’estiu per arreglar i renovar les versions de Linux i de Windows. Per renovar la partició amb Windows no tenia problema donat que el faig servir només experimentalment, però per la partició de Linux volia instal·lar-me una de les versions més actuals de la distribució Ubuntu.

 

Vaig començar per comprovar si el xip (cpu) del meu ordinador admetia instruccions de 64bits (es tracta d’un xip Intel Core2 5500) i buscant-ho per la web d’Intel vaig veure que si, que disposa del joc d’instruccions a 64bits (EMT64).

 

A continuació em vaig baixar el ISO de la versió d’Ubuntu 9.04 (Jaunty Jackalope) de 64 bits per dekstop, però l’instal·lador que porta no em reconeixia l’array de discs amb raid 0 que tinc muntat per BIOS.

 

Seguint buscant vaig baixar-me la versió d’Ubuntu 9.04 (Jaunty Jackalope) de 64 bits per dekstop alternate, que porta un instal·lador en mode text i que et permet fer una instal·lació a mida, escollint drivers, paquets, etc.

 

Però malgrat utilitzar l’instal·lador Ubiquity en mode text, no és capaç de reconèixer un FakeRAID (RAID simulat).

 

I al final vaig trobar la bona alternativa: una mica de paciència i seguir les instruccions localitzades a un document de la comunitat Ubuntu que podeu trobar en el següent enllaç. https://help.ubuntu.com/community/FakeRaidHowto del qual extrec la part que m’ha permès fer-ho i que tradueixo i us explico:

 

Com instal·lar Ubuntu utilitzant l’instal·lador Ubiquity (en mode gràfic) que es troba en el Live CD.

Molt important: assegurar-se que has fet un backup de la informació.

1.       Arrencar el Live CD (boot)

 

2.       Obrir una shell del terminal

 

3.       Escriure les instruccions següents (cal saltar el primer punt si tens RAID 0 o RAID 1, com el meu cas)

$ sudo modprobe dm-raid4-5

$ sudo apt-get install -y dmraid

$ sudo swapoff –a (deshabilita un ús erròni de la partició swap si reinstal·les)

$ sudo dmraid -ay

 

4.       Cal comprovar que es veuen les particions de l’array de disc

ls -l /dev/mapper/

el resultat ha de ser:

control             isw_beeaakeeaa_five

(s’utilitza aquest array /dev/mapper/isw_beeaakeeaa_five com exemple)

 

5.       Aquí cal revisar o recrear les particions al nostre gust amb l’eina que més ens agradi, o fer-ho amb la següent:

$ sudo cfdisk /dev/mapper/isw_beeaakeeaa_five

 

6.       Escollim la partició /dev/mapper/isw_beeaakeeaa_five5 com a exemple (cal observar que hi ha el número de partició al final del nom de l’array)

 

7.       Iniciem el procés d’instal·lació.

a.       Si s’utilitza la instal·lació guiada cal assegurar-se que escollim la partició desitjada. Si s’utilitza l’opció manual cal assegurar-se de no crear una partició en algun dels discs que formen la partició del raid.

b.      Al darrer pas abans d’instal·lar, cal entrar a les opcions avançades i desmarcar la instal·lació de la opció de l’iniciador del boot. Instal·larem el grub i aquesta opció després.

c.       Important: Un cop finalitzi la instal·lació, cal tancar l’instal·lador Ubiquity sense reboot de l’ordinador.

 

8.       Instal·lem dmraid i grub

$ sudo mount /dev/mapper/isw_beeaakeeaa_five5 /target/

Si aquest muntatge falla, podria ser que ja estigués muntat. En cas contrari caldria esbrinar els detalls. En el meu cas ha funcionat perfectament.

$ sudo mount –bind /dev /target/dev/

$ sudo mount -t proc proc /target/proc/

$ sudo mount -t sysfs sys /target/sys/

$ sudo cp /etc/resolv.conf /target/etc/resolv.conf

$ sudo chroot /target/

# apt-get update

# apt-get install -y dmraid

# apt-get install -y grub

# mkdir /boot/grub

# cp /usr/lib/grub/x86_64-pc/* /boot/grub/

# grub –no-curses          

Aquí t’obra una shell al grub de l’estil:            grub>

Atenció, pot estar uns minuts fent això!

grub> device (hd0) /dev/mapper/isw_beeaakeeaa_five

grub> find /boot/grub/stage1

el resultat ha de ser

find /boot/grub/stage1

(hd0,4)

Cal fixar-se en aquesta sortida, doncs s’utilitzarà aquest valor posteriorment. També cal tenir en compte que el grub inicia les particions amb el valor zero, i la partició 5 de Linux és la 4 per al grub.

grub> root (hd’x',’x')

Atenció: cal substituir el valor ‘x’ pel número de la partició obtingut en el pas anterior.

Instal·lar grub al disc o partició

grub> setup (hd’x')

Atenció: cal substituir el valor ‘x’ pel número de la partició obtingut en el pas anterior.

grub> setup (hd’x',’x')

o partició (idem ‘x’) i caldrà un altra eina per fer el boot.

grub> quit

 

# update-grub

Cal indicar ‘yes’ per crear un menu.lst

Ara cal editar el fitxer recent creat (menu.lst) i fer els canvis següents (es pot utilitzar qualsevol editor)

 

# nano /boot/grub/menu.lst

Canviar

# groot=(hd0,0)  per         # groot=(hd0,’x')

totes les entrades boot de        root       per         root (hd0,’x') Substituint el valor ‘x’ pel número de la partició obtingut abans.

Afegir el boot de Windows i us és necessari

title                 Windows

rootnoverify (hd0,0)   # use the correct partition for Windows, of course

makeactive

chainloader +1

Guardar el fitxer i sortir de l’editor.

# update-grub

 

9.       Assegurar-se que la nova instal·lació d’Ubuntu carrega el mòdul raid al kernel

# echo dm-raid4-5 >> /etc/initramfs-tools/modules

# update-initramfs -u

# nano /etc/modules   

a.       i afegir l’entrada ‘dm-raid4-5′ si no existeix.

 

Reboot de l’ordinador i verificar que arrenca l’Ubuntu i el Windows.

Espero que us vagi igual de bé que a mi!

Publicado en Tecnologia | Imprimir | Ningún comentario »