L’editorial d’avui divendres d’un diari digital

([1] http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/un_pa_s_de_funcionaris_40913.php), parla d’un país de funcionaris i de la situació de crisi que tots patim. Si fem memòria ens adonarem que en sis anys de tripartit (2003-2009) s’ha passat dels 140.000 funcionaris (mestres, mossos, metges, bombers, tècnics i administratius de les administracions públiques, xofers, etc.) del govern català, als 220.000 (291.210 segons el diari) i excepte algun cas concret com el desplegament de mossos, no hi ha altra motiu de creixement tan necessari.

Per altra banda surten el del sindicat de CCOO i només se’ls ocórrer demanar al govern que “generi 50.000 noves places de treball al sector públic amb l’objectiu de dinamitzar l’economia, generar ocupació i combatre els efectes de la crisi econòmica”.

Segur que entre els funcionaris hi trobem persones ben aplicades, que fan la seva feina i que es preocupen pel seu entorn, i tots sabem que persegueixen el mateix: poca feina i ben pagada. És com trobar la mamella de la truja entre entre la gran munió de garrins: el que l’aconsegueix s’hi instaura i evita que ningú li faci nosa, encara que s’adormi amb la mamella entre el morro. I es clar, la mamella raja i raja contínuament i ningú el pot fer fora.

I si Catalunya te gairebé 4 persones de cada 100 que són funcionaris, comencem a fer-nos-ho mirar (no em serveix la comparació amb Extremadura que ens doblen i n’hi ha més de 8 per cada 100!). En canvi si que estaria bé imitar al govern Suec en la seva aposta per privatitzar la gestió educativa per aconseguir una millor gestió i rendibilitat, o com els ajuntaments de la Gran Bretanya que són de gestió privada.

Ens convé posar-nos les piles i s’ha de començar per alguna banda.

Sinó farem créixer als nostres fills havent-los ensenyat, amb molta precisió, els seus drets però no els seus deures!.

I Catalunya, algun dia, serà dels nostres fills!