jordi parellada

He trobat aquest enllaç amb un article interessant del Steve Aichiston que parla de les 47 maneres d’exercitar el teu cervell.

Crec que n’hi ha algunes molt certes. D’altres al gust de cadascú. I vosaltres, què en penseu?

I diu:

El teu cervell és un òrgan molt complert. Controla el teu cos, els pensaments, l’estat d’ànim i darrerament la teva vida. Hi ha quin n’abusa, qui no el fan servir suficientment i qui l’utilitza fins al punt de cremar-lo.

Aquest article del blog Dumb little man, presenta 47 maneres i tècniques per exercitar-lo. Millorar en general els teus sentits, la capacitat de resolució de problemes, el sistema cognoscitiu, etc. Recorda que el cervell, com el cos, s’han d’exercitar a diari!

Propostes.
1.- Oblida les multitasques. Enfoca’t en una sola cosa.
* Està comprovat que el nostre cervell només pot realitzar una única cosa al mateix temps. A més, s’obtenen millors resultats en tot el que es fa utilitzant aquesta tècnica.

2.- Exercita el teu cervell, no únicament el teu cos.
* La majoria de nosaltres deixem d’aprendre al finalitzar l’escola. Cal mantenir el cervell entrenat, aprenent coses noves: com un nou idioma, alguna tècnica o habilitat o un instrument musical.

3.- El món és un misteri.
* Comença el repte amb el teu cervell, preguntant i explorant els voltants, sense acceptar el que tens al davant, incitant-lo a conèixer.>/p>

4.- Utilitza els dos hemisferis.
* Hemisferi esquerra = lògica i matemàtiques
* Hemisferi dret = creativitat. Sabent com ets, sabràs quina és la teva part forta. Et caldrà practicar amb l’altra.

5.- Coneix els teus patrons de son.
* El teu cervell necessita descans, de 8 a 9 hores és el més recomanat.

6.- Dóna al teu cervell informació interessant per a processar.
* El teu cervell aprèn durant la nit, dóna-li coses interessants per a processar!

7.- Si vols aprendre més, belluga’t
* El moviment mentre s’estudia provoca que la sang i l’oxigen arribin millor al teu cervell.

8.- Ja ho hauràs sentit però ..
* Entrena al teu cervell, amb trencaclosques, problemes, sudokus, etc.

9.- Manten-te socialment actiu.
* això manté actiu al teu cervell

10.- Utilitza Internet per tenir al teu cervell actiu.

11.- Menja xocolata negra
* Conté dopamina, que ajuda a la memòria i a l’aprenentatge

12.- Aprèn una cançó

13.- Mira pel·lícules que estimulin al teu cervell

14.- Juga als vídeo jocs
* Millora el teu sistema cognoscitiu

15.- Practica coses amb la teva ma contrària

16.- Medita per eliminar l’estrès
* Molts estudis corroboren els beneficis de la meditació, mantenen els nivells d’estrés baixos.

17.- Riu tot el que puguis
* Millora el sistema immunològic i desprèn endorfines.

18.- Pensa en positiu

19.- Sigues agraït i caritatiu
* Principalment et dona felicitat i això  … redueix l’estrès.

20.- Practica el sexe
* Millora al sistema cardiovascular i això envia més oxigen al cervell.

21.- Llegeix un bon llibre

22.- Pren menys alcohol

23.- Treballa

24.- Mantén-te al dia amb els esdeveniments actuals

25.- Escolta música

26.- Balla
* Ajuda al sistema cognitiu – millora la visual del cervell i la motricitat del cos.

27.- Juga amb una pilota

28.- Menja sa

29.- Beu molta aigua

30.- Beu te
* El te és conegut per ser un estimulant del cervell. Conté cafeïna, que de forma moderada és considera bona.

31.- Fes un viatge

32.- Debat i discuteix les coses

33.- Dorm una mica més

34.- Fes la migdiada

35.- Tanca la TV.

36.- Trenca els cercles.
* Canvia una mica la rutina del dia. Fes alguna cosa diferent, sovint, el cervell necessita canvis per mantenir-se alerta i actiu.

37.- Aprèn una paraula nova.

38.- Mira fotografies antigues.
* Estimula a la memòria i millora les connexions entre neurones.

39.- Fes alguna cosa inesperada, fora de la rutina.

40.- Entrena el teu cervell.

41.- Pren vitamines i suplements.

42.- Relaxa’t.

43.- Fes moltes preguntes.

44.- Torna’t filòsof.
* Fes-te les preguntes complexes com, “qui sóc?” “a on anem?” etc. Estimula al teu cervell per endinsar-se en idees més profundes i complexes.

45.- Crea les teves pròpies afirmacions.

46.- Pensa fora de la caixa.

47.- Canta en veu alta.
* Les persones que fan això tendeixen a alliberar el seu estrès, i el seu estat d’ànim i la seva seguretat personal sempre estan alçades.

Temps enrere un amic em va enviar aquest escrit relacionat amb l”argot de la llengua catalana i la seva traducció literal al castellà. Com que hi ha algunes frases divertides, m”han semblat oportú fer-lo públic.
Segurament estareu d’acord amb mi que certes frases, argot o no, canvien o no tenen el mateix significat quan es tradueixen literalment.

L”escrit deia:

Qui perd els seus orígens perd la seva identitat!

La llengua diu molt de nosaltres:

Els castellans diuen “perro viejo” i “mosquita muerta” allà on nosaltres diem “gat vell” i “gata maula”.

La sort màxima de la rifa, és un masculí “el gordo“, a les espanyes, i un femení, “la grossa”, aquí.

De la dona de Sant Josep, els espanyols destaquen que sigui “Virgen” i nosaltres que sigui “Mare de Déu”.

Ells paguen “impuestos“, que ve del verb “imponer“, i nosaltres en diem “contribucions” que ve del verb “contribuir”.

Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que són uns “sinvergüenzas“, mentre que els corresponents catalans, som només uns “poca-vergonyes”.

Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen “madera” quan nosaltres toquem “ferro”.

Allà celebren cada any les “Navidades” mentre que aquí amb un sol “Nadal” anual ja en tenim prou. També en tenim prou amb un “bon dia” i una “bona nit” cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus, múltiples “buenos días” i “buenas noches” diaris.

A Espanya es veu que ho donen tot, “dar besos, abrazos, pena, paseos, etc.“, mentre que als Països Catalans donem més aviat poc, ja que ens ho hem de fer sols “fer petons, abraçades, pena, un tomb, etc.”.

Allà diuen “oiga!” quan aquí filem més prim amb un “escolti!”

Dels ous de gallina que no són blancs, ells en diuen “morenos” i nosaltres “rossos”, colors que s”oposen habitualment parlant dels cabells de les persones.

Dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment “almeja” i aquí “figa”, mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol·lusc salat, aspre, dur, grisenc i difícil d”obrir, en un cas, i, en l’altre, un fruit dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil.

Mentre ells “hablan” aquí “enraonem”, és a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix.

Allà per ensenyar alguna cosa a algú “adiestran” i aquí “ensinistrem”.

Més enllà dels conceptes polítics actuals, els uns basen l”ensenyament sobre la “destra” (dreta) i els altres sobre la “sinistra”(esquerra).

Tota una concepció del món, doncs, s”endevina rere cada mot d”una llengua, perquè la llengua és l”expressió d”un comportament col·lectiu, d’una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres.

No es tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d”entendre. Per això, tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, a la feina, no únicament canvien de llengua. També canvien de punt de vista.

Avui llegia en un diari que al Michael Jackson el van enterrar amb els seus guants blancs, les seves ulleres de sol un cinturó d’or i  perles, i clar, no serà pas per que les hagi de fer servir durant el trajecte.

En un primer moment sembla que seria normal que el vestissin tal i com el reconeix la gent, en el moment de mort. Si d’aquí a cent o cinc-cents anys troben o regiren la seva tomba i ho contrasten amb imatges, premsa, records, etc, els encaixarà més, si els complements els concorden i ajuden a reconstruir-lo. Després ja m’agradaria saber que diuen …

Però a més, això ja ho feien els benestants de l’antic imperi egipci. Es feien enterrar amb totes les seves propietats, joies, pintures i caretes.

Per tant, normal, molt normal.

Aquesta setmana he estat parlant amb amics que es dediquen a la pagesia i m’explicaven el que els ha passat, molt indignats, per les noves persecucions que pateixen.

El problema és que es senten desemparats perquè a ningú els preocupa el que els pugui passar.

La reflexió que caldria fer-nos és, o bé deixar-los tranquils treballant la terra i les vinyes seguint la postura defensada pels seguidors de la Vegueria Penedès, o bé anar pressionant-los fins que desapareguin, abandonin les terres i els especuladors puguin ampliar carrers, construir-hi pisos o polígons industrials, amb una postura anti comarcal.

Crec sincerament que hi pot haver una postura intermèdia , mantenint les vinyes i zones de treball exclusives dels pagesos i espais de creixement equilibrat per donar dels serveis necessaris de la comarca.

Però el meu enfocament d’avui no venia per aquest camí, sinó pels pobres pagesos que, per una banda, ja tenen prous problemes per entrar les seves collites quan el celler o cooperativa els avisa que no els mantindrà els quilos de raïm de l’anterior collita, o bé quan els diuen que per cobrar passin al cap de tres, sis, o dotze mesos.

Per si no n’hi ha prou, a alguns els han assaltat durant l’hivern mentre estaven fent la poda, a les mateixes vinyes. tan se val si els han pres els diners, el mòbil, la cartera, el berenar o el cotxe, però els han assaltat!

No és noticia d’aquest any que durant la verema es presenten equips d’inspectors motoritzats a les vinyes per assegurar que tots els veremadors estan degudament contractats i assegurats, encara que sigui l’avi jubilat que ho ha fet tota la vida i que es moriria si es quedés a casa veient com ho fan els fills o nets, o el net que es desviu per aprendre l’ofici sense haver d’esperar arribar als 16 anys (edat legal per treballar) i poder seguir la tradició familiar.

Si afegim les llargues esperes que pateixen els tractors quan arriben al celler per buidar la càrrega, i, al no donar coll la pesada, la descàrrega o la premsa, els cal fer dues, tres, cinc o set hores de cua, això baixa la moral de qualsevol.

Però la baixa molt més el tipus de persecució que aquests darrers dies han anat patint en alguna zona, com ara a l’accés a una benzinera a l’alçada de Sant Cugat Sesgarrigues on es concentren una cua de tractors amb remolcs, com si fossin les rues de carnaval, perquè els mossos han decidit fer-los inspecció de papers o vehicles.

Tothom que disposa d’un vehicle te l’obligació de passar per l’ITV quan correspon, i tenir cura dels papers, de les assegurances i de mantenir el vehicle en condicions. Si qualsevol persona fa una infracció, condueix begut, pateix un accident, o supera els límits de velocitat, cal parar-lo, i si cal, sancionar-lo. Tan si es tracta d’un conductor de cotxe, moto, autocar, camió o tractor. No s’ha de fer discriminació perquè els pagesos no s’ho mereixen.

I és que els pagesos no són delinqüents, no van armats, no venen droga, no fan carreres amb els seus vehicles, no es pixen o vomiten a les parets i places dels pobles per esport, ni tan sols pertanyen a bandes que es barallen per defensar ideals fora de context. Són senzills treballadors que volen fer la feina i recollir el fruit de tot un any, en uns dies o setmanes que no poden triar, on treballen moltes hores al dia per defensar el seu esforç.

I si, malgrat tot, cal fer inspeccions, aprofiteu les cues que fan al celler, o millor, demaneu-los que un o dos mesos abans passin per la comissaria i portin els papers del tractor del permís de conduir, i reviseu la pressió de les rodes o si la cadència dels intermitents és l’adequada!

L’esport a casa sempre hi ha estat present.

Potser pel fet que n’he practicat durant molts anys i, a més, crec es és molt sa i necessari. Quan els meus fills eren més petits vam començar amb el judo i, després d’uns anys de bons resultats, un mal rotllo amb l’entrenador i la filla gran, i vam decidir deixar-ho.

L’any passat ja va ser any de futbol!

El Pau amb els companys de l’escola cap al Sant Pau. I la Roser al primer equip femení del base Olèrdola. Va anar força bé. Ens hem fet un fart d’anar seguint-los camp a camp i poble a poble. A vegades a un camp al matí i a la tarda o l’endemà un altre.

Aquest any la previsió pel Pau es que jugui amb el mateix equip, encara deixi l’escola i comenci a l’ institut.

En canvi, a la Roser, l’han vingut a buscar del Vilanova. Després d’uns entrenaments de tempteig i de parlar amb entrenador i directius, ja ho tenim coll avall: aquesta temporada jugarà amb el Vilanova a primera divisió femení.

L’activitat i la disciplina en aquest club, és molt diferent a l’anterior: amb només dues setmanes han fet set entrenaments i dos partits amistosos. En principi sembla es vagin més per feina. L’equip és mes homogeni en quant a les edats (totes estan entre 13 i 18 anys), el qual crec que es positiu per l’ambient del vestidor.

I el que deia al principi, és molt important fer esport pel sacrifici, per l’esforç i per la salut.

No fa masses anys a algú de la feina li va passar pel cap celebrar el seu aniversari comprant unes petites ensaïmades farcides de xocolata i uns croissantets de crema, i oferir-los als seus companys. Els mostrava dins de la pròpia caixa, oberta, exposada sobre dels armaris que fan de separacions en l’espai diàfan, a metre vint d’alçada (mida dels armaris), a plena visibilitat d’una persona quan passa pel passadís.

La iniciativa de compartir una celebració la trobo molt bé. Quan a més, a prop del lloc de treball hi ha un obrador industrial i per molt poquets euros pots comprar una caixa de 50 0 100 croissants, ensaïmades o altres pastetes, tot són, doncs, facilitats.

Aquesta iniciativa, a més, s’ha anat escampant i diria que moltíssim companys de treball ja saben on és aquest obrador. Però clar, s’ha convertit en una iniciativa desmesurada i tothom (o molta gent) vol celebrar-ho convidant a la resta de la mateixa forma.

Així doncs, hi ha setmanes que pots trobar les pastetes de dilluns a divendres i de les vuit del matí fins a les tres de la tarda (si en queden),  perquè durant aquella setmana s’hi ensopeguen molts aniversaris. Fins i tot pots trobar dues o tres exposicions de pastetes en diferents punts en un mateix dia, un complert assortit vaja.

No cal dir que alguna vegada he felicitat algun company o companya sense saber-ne res de la seva celebració si no hagués vist el reclam en qüestió al damunt de l’armari del costat del seu lloc de treball.

Però a vegades trobo que es ratlla la hipocresia: es formen cues de persones que potser ni coneixen a la persona homenatjada!, però passen pel  peatge previ: “petó i felicitats”, a canvi del croissant enfarinat farcit de xocolata.

Sovint també veus qui pateix més o va més apurat, des d’una vessant alimentària, clar, perquè el veus passar dues, o tres, o quatre vegades recollint l’obsequi.

Per no dir els que són d’altres seccions o departaments, passen pel davant de l’aparador, miren a banda i banda per saber si algú els controla, i satisfan la seva gola.

En resum: per més ben alimentat que estiguis, si et posen uns atractius reclams al davant dels nassos, la temptació és alta i l’encert força assegurat.

Però som com som!