Interdependència!
Aquesta setmana, en un curs de relacions personals a la feina discutíem si les nostres preferències es decantaven per ser “dependents”, o sigui dependència d’altri, o per ser “independents”.
Després d’algunes respostes ràpides, possiblement sense pensar-les massa o potser interpretades des del fons del cor i d’acord amb les coses que passen, vaig apostar per definir el que per mi significava.
Així doncs, vaig comentar que, per mi, la independència és la capacitat de poder escollir, de poder triar lliurement, sense coaccions, amb oportunitats, amb llibertat, qualsevol de les coses que ens envolten. En canvi veig com a dependència la necessitat “obligada” de compartir situacions, oportunitats, mercats, etc., pel fet que ens ve donat per les condicions que ens envolten, com ara la situació geogràfica, el país i l’any que hem nascut, la història que ens ha calgut passar, el present que estem vivint. És a dir, com un factor que resta pràcticament inamovible (amb totes les interpretacions i exclusions possibles), que ens envolta, i sobretot, que necessitem que existeixi.
Per tant si dins d’un marc de necessitats que ens uneixen i del qual no ens cal ni convé escapar (dependència), si que ens hem d’enriquir amb les capacitats màximes de poder de decisió, lliures i democràtiques (independència).
El professor del curs em confirmava les meves respostes i finalitzava dient que la dependència exclusiva o la independència exclusiva no porta a enlloc i en canvi el més racional és la interdependència. Un exemple aplicat a l’empresa seria que les àrees, direccions o departaments es necessiten uns als altres en una relació de dependència. En canvi les persones de cadascun dels equips han d’actuar de forma independent per aportar valor i continguts a cada departament.