jordi parellada

Hagis nascut on hagis nascut, a Vilafranca, a Gurb, a Getafe o a Fukushima, les persones tenim tendència a retornar al nostre lloc d’orígen, encara que només un cop a la vida, per Nadal o no.

Es considera que allà on has viscut les primeres etapes de la vida et genera una emprempta que et costarà molt de perdre durant la teva vida. Et marquen d’una determinada manera el futur dels teus sentiments.

El parc on jugaves de petit, els carrers que recorries amb la teva primera bicicleta, les vinyes que veies créixer, la colleta d’amics, l’equip de futbol, aquell entrenador que et tractava com un fill, la casa dels avis, els primers amors, la primera feina, la mili, etc. Tot, absolutament tot, té un encaix perfecte en el nostre cervell i es retenen aquelles imatges, sobretot les agradables, i són de fàcil record.

Si pel que sigui, has hagut de marxar a viure a un altre poble, ciutat o país, aquells records i imatges queden més impregnades, com en un espai reservat i protegit de la teva memòria. Depenent de la distància que et separa i de la teva immersió a la infantesa, t’emportes els records i els intentes tenir presents en qualsevol lloc prop teu, a través de diverses formes: fotos d’aquells moments penjades a la paret, enllaços a l’ordinador de la premsa d’allà, blocs d’amics que hi vas deixar, o establint vincles amb les persones que encara hi són, per evitar que la distància acabi amb els records.

I aquests arrelaments els pots portar impregnats de moltes maneres: potser mai has fet ballar l’àliga, però si la veus en una foto que algú t’ensenya, la identifiques desseguida i taral·leges “tres passos endarrera, tres passos endevant, …”.

Un cop traumàtic et pot esborrar aquests records i vivències. Ja se sap, a vegades la salut et fa males passades i et condiciona molt, però no sempre s’hi pot lluitar!

Però hi ha altres situacions que et poden fer trencar aquest enllaç: la traïció. La traïció a una societat i a un territori que et va estimar mentre creixies i et feies gran i que no entendrà que et giris en contra, per interessos personals.

El millor que caldria fer és marxar per dignitat.

La ferida és profunda i ha de cicatritzar.

Cal netejar el mal fet.