Generositat!

Afirmo que estem en una època de generositat.

Si, així és, encara que sembli estrany. Ho explico.

Fa temps que estem immersos en una profunda crisi de la qual ens costarà sortir. El nombre d’aturats, en els mesos “bons”, no baixen significativament, a l’inrevés, a posterior es torna al punt de partida. Els brots verds arriben, metafòricament, com les erupcions solars. És a dir, per més que n’hi hagi cada dia, ens queden ocultes, i si no és pel meteoròleg de torn que n’ha obtingut una imatge, no se’n parla.

El govern de l’estat fa aigües per tot arreu. S’entesten en repatriar uns cossos infectats per l’ebola i després són incapaços de mantenir al virus aïllat degudament. No es posen en mans d’experts, no tenen el centre ni el personal preparat, i acaben matant al gos que passava per allà. Dóna la sensació que havien de ser els “primers” en alguna cosa. Si, han guanyat, han estat mediàtics!

Continuant amb la mateixa ineptitud, el desastre –privat– dels dipòsits de gas a la costa del mediterrani, sembla fet a propòsit. Ho van aprovar uns amb unes clàusules avantatjoses que qualsevol empresa voldria gaudir quan s’arrisca en un nou projecte. I els altres, sense parpellejar, accepten carregar la factura a la gent que necessita gas –només durant els propers 30 anys–. Vergonyós, per uns i altres.

Per sort comença a sortir a la llum –primers flaixos, diria jo– d’on estava el veritable forat de la banca espanyola. És a dir, Caja Madrid, ara Bankia. Salvaguardada sota el criteri de “entitat sistèmica” i rescatada per 22 mil milions. Ara es veu, 15 milions –que ràpidament està dit– en targetes negres, B, opaques –vol dir sense demanar en què i perquè es gastaven– per part de la “casta”. Sense comentaris.

En el mateix context, estem vivim una cruïlla històrica com mai havíem pensat després de 300 anys de persecucions, imposicions i menysteniments, i en la qual tenim a tocar el somni i desig majoritari –almenys per un mínim del 80%–.

I com encaixa la generositat, em preguntareu?

Doncs si, som generosos per saber sobreviure en aquests moments, per esforçar-nos en ser innovadors i trobar recursos per afrontar les dificultats; per dedicar part del nostre temps en assimilar els desastres i posar esforços en evitar-ne de nous; per fer reunions, gigaenquestes o actes participatius per donar a conèixer la situació del nostre país, recorrent al nostre temps lliure.

Insisteixo, som generosos i ens cal continuar sent-ho! Com deia, estem davant d’una oportunitat històrica. Cal continuar actuant amb generositat, units –que vol dir, cedir alguna cosa per obtenir-ne de millors en conjunt– perquè separadament ho podem perdre tot. I recordar que tenim l’oportunitat de vèncer i de construir un nou país aprofitant la generosa possibilitat d’aprendre de les males experiències.

Tags: , , , , ,

Leave a Reply

You must be logged in to post a comment.