Avinyonet del Penedès, continuem així o canviem?

D’un temps ençà es va obtenint claredat i podem observar qui són i què pensen realment els socialistes. Ho sabem llegint els seus programes, escoltant els seus mítings i esmenes de darrer moment, quan arriben les campanyes electorals.
Un cop passat aquest període, ja és altra cosa. Si guanyen, pensen que ja han “convençut” per quatre anys més, i qui dies passa, anys empeny.
També ho sabem perquè els logos tenen la mateixa forma i color, encara que distreuen molt les sigles: PSC-PSOE-PM-CP. Tot és el mateix. Al final, el vot a consells comarcals i diputacions va al sac socialista.
Trobem grans contrasentits. Utilitzen “superlatius” quan sentim les coses que prometen o llegim les coses que diu que han fet. En canvi, si es contrasta, trobes la crua realitat: poques de les promeses han arribat a bon terme, d’altres fora de termini i unes altres són fruit d’iniciatives no pròpies i que llavors conclouen que s’ha fet “entre tots”. I així ho constatem de nou, al final d’aquests quatre anys, on les coses fetes són poques i les fetes ja fa anys que es repeteixen en els seus programes electorals –és bo rellegir-los de campanyes anteriors: les propostes es repeteixen i repeteixen–.
A vegades he pensat que potser tenen un problema d’egocentrisme acusat i cal ajudar-los. Possiblement es tracta d’una visió limitada de la vida, pel fet de centrar el seu pensament en com aconseguir superar quatre anys. Tot un esforç!
Hi ha moltes maneres de treballar, de fer-ho sense perjudicar, vull dir, i una d’essencial és la que estableix col·laboracions amb els que t’envolten. És allò que en estratègia s’anomena “win to win” o el que ve a ser el mateix, si podem fer-ho col·laborant els dos, tothom hi surt guanyant, sobretot el municipi.
Prometre noves pistes poliesportives a llocs que ni els mateixos veïns ho han demanat, o planificar més ciment i asfalt arreu –tasca fàcil: la més fàcil– oblidant-se d’estimular un polígon industrial en situació molt precària –que proporcionaria més ingressos municipals i llocs de treball– o oblidant-se de garantir les places de la llar d’infants o de l’escola argumentant que “és cosa de la Generalitat”, o, en el que en resum és el mateix, oblidar-se del futur dels nostres fills. O oblidar-se de fer un manteniment regular dels espais públics i només actuar l’últim mes abans de les eleccions o quan hi ha visites foranies –i que els interessa–, oblidar-se del transport públic, etc., etc., en definitiva, actuar quan “m’interessa”, no perquè cal donar el servei que la ciutadania es mereix.
És clar que si els vots els acompanyen, el municipi té el que es mereix i no hi ha res a fer: la democràcia així ho permet. Ara bé, considero que se n’aprofiten de la bona fe de la gent i això forma part del seva manera de ser i que, evidentment, no comparteixo.
24 anys del mateix color amb traces del caciquisme ranci i menyspreu a tota iniciativa que no ve d’ells no és el millor panorama per un municipi que necessita desesperadament sortir de la política de “qui dia passa any empeny”.
Per tant, veïnes i veïns d’Avinyonet, continuem així o canviem?

Leave a Reply

You must be logged in to post a comment.