Només una única opció vàlida: marxar

En una recent intervenció per televisió, l’economista Xavier Sala i Martin, va fer una espectacular classe d’economia –i de bones maneres de pensar i fer les coses– que valdria la pena que tothom hagués vist.

En ella no va explicar res d’estrany ni res diferent del que hauria de pensar una persona mínimament assenyada davant del que pot passar amb una Catalunya independent.

I ho deia amb un to entenedor, utilitzant comparatives, detallant informació referent al funcionament de les economies mundials, basant-se en situacions de països similars i aportant transparència a la situació. Argumentava de forma planera les barbaritats que pronostiquen el govern i els partits de les espanyes –sortida de la UE, sortida de l’euro, sortida cap a l’hiperespai, etc.– i d’altres partits d’aquí i que des d’aquí boicotegen el procés, torpedinant amb excuses d’interès únicament partidista, contradient-se ells mateixos sovint de frases i arguments dits i defensats per ells mateixos amb anterioritat.

No se n’han adonat que no són unes eleccions com “les de sempre”? Per quina raó hi ha una llista tan transversal formada per dos partits majoritaris –principalment– i per altres menors totalment alineats, per dues grans entitats catalanes –Òmnium i ANC– i per moltíssima gent de diferent àmbit, sector i procedència que han apostat per fer un pas endavant i conjunt com a país?

Resumint les frases més eloqüents, en Sala i Martin deia que ni Espanya és tan poderosa ni Catalunya tan dèbil, i que la meitat dels països del món són més petits que Catalunya i són totalment factibles.

Comparava Catalunya amb un altre país petit, de 6 milions d’habitants, de 40 mil quilometres quadrats, que té una taxa d’atur del 2%, una renda per càpita de les més altes del planeta, que no forma part de la UE, ni té l’euro, i, en canvi, és el número 1 en competitivitat del món i dels més admirats. Un país que està situat al centre d’Europa i es diu Suïssa. Per tant, cap dubte si un país petit com Catalunya pot ser viable.

Feia referència també a la incertesa del moment assegurant que ningú té una bola de vidre per fer prediccions i per tant, ningú pot assegurar com serà la Catalunya independent, però, evidentment tampoc, ningú pot assegurar com serà Holanda, o Suïssa o Espanya d’aquí a uns mesos o anys. Tenim referents a Europa de canvis importants en els darrers 25 anys.

El que si que sabem és com està funcionant l’actual Espanya i hi ha raons prou sòlides per augurar un futur poc esperançador si segueix com ara: 1 bilió de PIB, 1 bilió de deute, inversions en infraestructures deficitàries –línies d’alta velocitat, aeroports sense avions, etc.–, taxa d’atur al 22,7%, asfixia econòmica de Catalunya –principal motor econòmic–, Tribunal Constitucional al servei del govern central, etc., etc.

Curiosament tot el que rebem del govern central i dels partits unionistes, o dit d’una altra manera, dels partits anti-independència de Catalunya, són missatges de por. Cap argument, reitero, cap argument a favor per evitar que marxem.

La decisió està presa: marxem!

Leave a Reply

You must be logged in to post a comment.