Qui reclama justícia?

Diuen que tenim memòria de peix, i és ben cert.

Hi afegiria que tenim memòria selectiva, és a dir, que recordem allò que ens interessa i oblidem allò que no.

Aquesta setmana hem vist com el mateix TSJC reclama independència judicial i no rebre pressions, després de veure com el govern català, i sobretot, el poble de Catalunya, ha acompanyat a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau fins al Palau de Justícia de Catalunya per haver estat querellats d’haver posat urnes i fer una consulta democràtica.

Sembla mentida oi?

El tribunal, el ministre de justícia, el govern de Madrid, …, tots.

El que no recorda el mateix tribunal, el govern del PP i els seus ministres és que en altres ocasions s’han produït fets similars però en direcció inversa. És a dir, com quan, per exemple, el PP i el govern valencià en pes, va acompanyar al llavors president de la Generalitat Valenciana Alberto Fabra, a declarar pels casos de corrupció.

On està la diferència?

Doncs, en el poble!

El poble de Catalunya està cansat de les asfixies, de les declaracions, de les mentides, dels artefactes i menyspreus i ja fa temps que ha dit prou.

Després del 9N, del 27S, de campanya bruta, de manipulació d’ambaixades per contrarestar el vot per correu, dels contactes dels bancs –incloent el governador del Banc d’Espanya– per obligar-los a fer declaracions desafortunades que un cop dites han hagut de rectificar, de titulars i tergiversació mediàtica, de Tribunals Constitucionals que suspenen lleis catalanes com la de pobresa energètica o congressos que corren a fer una reforma exprés per atorgar poder sancionador al tribunal constitucional.

Després de tot això estem desacomplexats i res ens sorprèn ja. El PP i el govern espanyol es pensa que ho té tot controlat. I en bona part és així –o ha estat així fins ara– per la majoria absoluta que li provoca la deriva de supremacia.

I fins aquí hem arribat, a l’igual que davant d’una rebequeria d’una canalla, respira a fons, omple’t de paciència i aguanta una mica més que això és el final –per a ells i el principi per a nosaltres–.
Estem disposats a tot, ens hi va el nostre futur, el dels nostres fills, i no defallirem.

Leave a Reply

You must be logged in to post a comment.