Jo bereno i tu no berenes

Catalunya sempre ha estat un país solidari, conscient de les seves possibilitats i entregat a oferir, fins i tot, el que no té.

Només cal fixar-se en accions solidàries –algunes més mediàtiques que d’altres– com ara la Marató de TV3, aconseguint en els 25 anys de funcionament, prop dels 150 milions d’euros per a la recerca científica. També en accions més recents, com la recollida de roba d’abric, sabates i utensilis per als refugiats sirians, especialment nadons i canalla, amb aportacions tant grans que s’han vist desbordats per poder emmagatzemar-ho i transportar-ho. Aquesta petició del Govern Català, d’algunes entitats, o d’algunes ciutats com Barcelona, demanant poder acollir famílies que fugen dels horrors, dels maltractes i de la crueltat de les guerres. I si volem anar més lluny, amb les aportacions solidàries a la resta d’Espanya, amb el conegut dèficit fiscal.

El Govern Català ha legislat per poder fer front a situacions incomprensibles de pobresa, mal anomenada, energètica. Jo matisaria el nom únicament com a “pobresa”, en general, amb tota la contundència de la paraula, sense especificar si és d’un tipus o d’un altre. La realitat d’aquestes famílies fa que l’escassetat d’ingressos un dia impossibiliti pagar el rebut de l’energia, però l’endemà pot ser el dinar, i un dia més tard pot ser la roba o el lloguer del pis. Això que l’únic que permet aquest decret és evitar el tall en el subministrament energètic i ajornar el pagament passats els mesos crítics (de novembre a març).

Doncs bé, aquesta protecció afecta a gairebé 900 famílies catalanes, i el TC l’ha tombat, al·legant discriminació positiva!

El sou d’un membre del TC oscil·la entre els 110.000 i els 130.000 euros anuals. Això seria entre 9.000 i 10.000 euros mensuals, suficients per mantenir una llar confortable –probablement en propietat– disposar de suficient energia per escalfar els àpats i mantenir una temperatura de confort, triar les robes de les marques preferides i no la que més escalfa, etc. Amb una mensualitat així, han de ser tan miserables com per impedir l’ajornament d’aquest pagament?

Com comentava l’Empar Moliner en el polèmic vídeo censurat, el que fa el TC és: “Jo bereno i tu no berenes. I en lloc d’intentar que berenem tots dos, el que fan es declarar el teu berenar inconstitucional”.

L’ofec econòmic i la misèria vers als catalans dels que manen a l’estat és tan extrem que no entenc com encara hi ha qui els defensa. Deuen estar molt allunyats de la realitat!

 

Leave a Reply

You must be logged in to post a comment.