Fer les coses ben fetes, sempre

Fa poc més d’un any sortia a totes les noticies que un dels fabricants més grans de vehicles del món (Volkswagen) havia manipulat alguns dels seu vehicles per aconseguir saltar-se les normatives medi-ambientals establertes, donat que alguns dels seus models superaven de llarg les recomanacions permeses.

Tot era qüestió de passar el test quan es feia la inspecció al taller o la revisió a l’ITV pertinent. Realment tot un giny de la programació, la mecànica i l’electrònica dels vehicles. Va ser un escàndol. La marca va caure fortament a la borsa i ha de fer front a nombroses i quantioses indemnitzacions. Van fer saltar caps i direccions territorials. Vist ara, tot sembla tornar a la calma.

No obstant això, en els moments que l’olla bullia, sortien comentaris de veus dient que això no era una cosa exclusiva d’una marca i que possiblement en sorgirien d’altres si s’inspeccionava una mica. Poc temps després del primer cas, va aparèixer Renault anunciant l’existència d’alteracions. Més tard el van seguir, Nissan, Hyundai, Citroën, Fiat, Volvo, Jeep, Mercedes-Benz, Honda, Mazda, Mitsubishi i, recentment Suzuki.

Desconec si queden més marques per anunciar-nos la seva tècnica de manipulació o si, realment, n’existeixen que tinguin les coses ben fetes.

En tot cas, des de l’escàndol primer fins al darrer anunci, sembla que tot s’ha diluït i, com que tots ho fan, ho admetem.

A l’igual que l’exemple dels cotxes, trobem a la quotidianitat, tot un reguitzell de tasques, processos, atencions, trasllats, productes, i, en general, béns i serveis, que estan alterats o amb objectius gens concrets. L’excusa pot ser perquè estaven carregats de presa, d’altres per la ignorància de l’executor, d’altres per incompetència, d’altres per deixadesa, per arribar abans (a on? a la jubilació?), etc., etc.

La pregunta que em faig/us faig és: “si fóssim nosaltres els generadors d’aquestes alteracions i els nostres pares, avis o avantpassats ho veiessin, hi estarien d’acord?”

HI haurà qui s’atrevirà a dir que són fruit de la societat, de les preses, de la manera de fer les coses avui en dia, etc. Sense entrar en el cost, quin és l’esforç individual o col·lectiu que requereix fer les coses ben fetes, a la primera?

Els nostres pares i avis hi dedicaven l’esforç i el temps necessari. No deixem que ens trastoqui tant. Si ens centrem en fer bé les coses, aconseguirem una millor vida i més satisfactòria per a tot i per a tots.

Leave a Reply

You must be logged in to post a comment.