Ferran Adrià, entre poc i massa!

Un dia d’aquests llegia una entrevista que el diari Ara feia al cuiner Ferran Adrià. Afirmava: “No obriré mai més cap restaurant: és de bojos treballar 16 hores al dia”. L’home ho argumentava dient haver treballat 30 anys preparant plats i creant receptes darrera d’uns fogons.

Des d’un punt de vista de sacrifici tothom podria entendre que si, que és un sobreesforç, sobretot si ho comparem amb d’altres feines o senzillament prenem com a referència molts convenis laborals o el mateix estatut dels treballadors on es recomanen treballar durant 40 hores a la setmana, o 8 hores diàries.

No em fixaré si l’home diu la veritat o és una manera de denunciar que aquesta professió és pesada i extensa des del punt de vista de temps dedicat. Tot i així, em sembla que treballar 16 hores al dia és una barbaritat. 

Capacitat per triar

No obstant això, si que vull fixar-me amb la seva capacitat, ara, de poder triar. Ningú discutirà que l’home te bones facultats per innovar en un món on sembla que tot ja està inventat. Entre això i l’enorme esforç de dedicació, és el que li ha proporcionat aquesta capacitat per poder decidir què vol fer el seu futur.

Dit d’una altra manera, s’ha buscat la seva sort i l’ha aconseguit.

Poder aturar-se, pensar en el què vull fer a partir d’ara, poder triar això si, això no, és difícil d’aconseguir i molts d’altres cuiners d’aquest món, signarien ara mateix poder prendre la mateixa decisió.

Però les crisis econòmiques, situacions complicades a les empreses, a les famílies, o a la vida en general, impedeixen arribar a disposar d’aquests moments de canvi del teu món laboral. Quantes persones que han treballat en qualsevol sector no podran prendre mai aquesta determinació i es veuran obligats a continuar treballant 8, 10 o 16 hores diàries sense alternativa i sense queixar-se. I també quantes altres voldrien poder treballar fossin les hores que fossin al dia.

Quina sort que tens Ferran!

Tags: , ,

Leave a Reply

You must be logged in to post a comment.