Qüestió de llengua! El significat de les paraules segons el context

Quan un fiscal d’una audiència desconeix el significat d’una frase feta en una llengua que no coneix podria demanar ajuda abans de dubtar si “per fer la truita caldrà trencar els ous” insinua o no violència.

En tot cas la metàfora m’he recordat una traducció al català de l’article de Pérez-Reverte “Cuestión de Cojones” publicat al llibre “Patente de Corso” que volta per internet i que em sembla apropiat per valorar el significat de les paraules segons el context.

Veiem com és de ric el vocabulari català amb la paraula “collons”.

Si la paraula va acompanyada d’un numeral, té significats molt diferents: u, significa car: val un colló. Dos, significa valentia: té dos collons. Tres, significa menyspreu: m’importa tres collons.
Amb el verb, canvia de significat (valentia): aquell té collons. Amb admiració pot significar sorpresa: té collons! I amb afirmació significa enveja: quins collons que té!

Amb el verb posar, indica un repte: posar els collons damunt la taula. Estar, també significa menyspreu: estàs molt de collons. El temps verbal canvia el significat. El present, indica molèstia o fàstic: no em toquis els collons. El reflexiu, vagància: s’està tocant els collons. L’imperatiu, sorpresa: toca’t els collons.

Els prefixos i sufixos modulen el significat. “A”, expressa por: acollonit. “Des”, significa riure: descollonar-se. “Ut”, perfecció o satisfacció: collonut. “Assos”, indolència: collonassos.

Les proposicions matisen.

“De”, significa quantitat: feia un fred de collons. O èxit: va anar de collons. “Per”, voluntarietat: ho faré per collons. “Fins”, expressa límit d’aguant: n’estic fins els collons. “Amb”, indica valor: és un home amb collons. I “sense”, covardia: és un home sense collons.

El color violeta significa fred: em van quedar els collons morats. La forma, cansament: tinc els collons quadrats. El desgast: experiència: en tinc els collons pelats. La mesura, rancúnia: en tinc els collons plens. La mida: els té ben grossos. La posició: els té ben posats. Hi ha una mida màxima: té uns collons com un toro. Ultrapassar aquesta significa vagància: té uns collons que se’ls trepitja. La mida mínima: de colló de mico.

La interjecció significa sorpresa o desengany: collons! Quan algú t’emprenya massa, és afortunat dir: ets un torracollons.

En aquest lloc (collons) resideix la voluntat: ho farem de collons. I en surten ordres: em surt dels collons!

L’estat anímic del depressiu és: tinc els collons per terra. De l’eufòric: em va sortir de collons. És signe de desaprovació quan un diu una tonteria: quina collonada. I al finalitzar un bon sopar: recollons quin sopar!

I per acabar, dir: sou collonuts.

Per qui vulgui veure el vídeo: https://youtu.be/H8AvZmi0els

Tags: , , ,

Leave a Reply

You must be logged in to post a comment.