Archive for noviembre, 2017

Rebel·lió interna

Viernes, noviembre 17th, 2017

Un mes

Avui fa un mes de l’empresonament dels dos Jordis i una catorzena de dies dels Consellers i Conselleres del Govern legítim de la Generalitat. Trenta dies llargs i foscos. No em puc imaginar com ha de ser un sol dia a dins de la presó, sense res a fer, sense res a dir, sense tenir a ningú més amb qui parlar que el teu company de cel·la. Resignat ell, d’estar tancat i preguntant als nostres presos: “I tu, què hi fas aquí? Perquè estàs tancat?” i, alhora, fent-li saber els seus mèrits i els dels seus companys de mòdul: “jo per assassinat, el veí de la dreta, per tràfic de drogues reincident, el de l’esquerra per violació, el del davant per homicidi, el de més avall per etc., etc.”

Cruel, molt cruel!

Tenint diàlegs d’aquesta mena, pots intuir la sensació de buidor estranya, i més, sabent com són els Jordis: persones inquietes, acostumades a l’activitat constant, a estar prop de tots els col·lectius tirant endavant iniciatives i activitats diverses, participant en reunions i aportant el consens a sindicats, organitzacions i partits polítics, recorrent el territori parlant amb la gent i acostant-se a qualsevol persona –si, a qualsevol– per explicar-li de què va tot això. I sempre sense deixar de mantenir el cap ben alt, el coratge ferm i repetint una i múltiples vegades: “estimem-nos” o “fem-ho de forma cívica i pacífica”.

Ni tan sols

una ràdio o una televisió per escoltar, encara que fos un únic canal o emissora amb informació parcialment interessada i manipulada. Ni tan sols això.

Amb visites molt restringides, de 40 minuts, per part de l’advocat, de la parella o familiars i amics directes, després d’haver passat per una pregona identificació abans d’accedir-hi, més pròpia de la guerra freda. A més, sempre darrera d’un vidre i parlant per un intèrfon sense cap possibilitat de contacte físic, no fos cas que es fessin una abraçada o se’ls escapés algun petó.

Ep, no: tenen un vis a vis de trenta minuts amb la parella .. un cop al mes!

Persona

Quan una persona innocent ha de patir aquesta humiliació i vexació, un pot veure clar quines són les intencions d’aquesta gent, i identificar clarament el costat que defensa la democràcia i el que no.

Amb l’aplicació del 155 per part del govern del PP, amb el suport dels seus col·legues contraris a una Catalunya lliure i pròspera –el que s’anomena bloc 155, vaja– hi trobem partits, si, però voldria pensar que estan formats per persones individuals que creuen els drets humans i els valors democràtics.

En tot cas, d’uns ciutadans que ja sabíem el peu que calçaven i d’uns altres alineats al socialisme, amb marca blanca o sense, que ens el podíem imaginar. Algunes persones d’aquests partits han demostrat valentia i coherència amb fets –abandonant-los i dimitint de càrrecs de partit–expressant així, el seu paper individual a la societat. Els que no han mogut fitxa, continuen prenent-nos per rucs ensinistrats pensant que poden portar-nos per on vulguin.

Rebel·lió interna

Per això dic, que aquesta rebel·lió és interna, individual de cadascú. I té la necessitat d’expressar-se al carrer, principalment el dia 21 de desembre, prenent-hi part i evitant continuar en un país on no hi ha respecte per la democràcia i, en canvi, si es persegueixen les idees.

Exigim la llibertats dels Jordis i de tots els presos polítics, ara, de forma cívica i pacífica.

Paraules de Jordi Cuixart

escrites des de la presó i encoratjant a tothom a no defallir:

“Amb l’esperança intacta amb els dies que vindran, sempre endavant!

Visca els Països Catalans i visca Catalunya Lliure!”