3 mesos presos i un nou parlament

Aquesta setmana hem tornat a tenir doble presència del 155.

M’explico.

Per una banda, una nova concentració per exigir la llibertat dels presos polítics el passat dimarts 16, el dia que es complien els 3 mesos de l’empresonament dels dos Jordis. Cal indicar que existeixen diverses iniciatives en favor de la llibertat dels presos en diverses poblacions de la comarca (i a Catalunya) de forma periòdica. A Vilafranca, cada dia a 2/4 de 10 del vespre (dissabtes, diumenges i festius a les 8) a la plaça de la Vila (els dimecres de forma itinerant per barris) amb una colla de músics que interpreten el Cant dels Ocells i els Segadors. A Sant Sadurní es fa una petita marxa cada dilluns a les 8 del vespre.

3 mesos a la presó

No obstant això, aquest dimarts, amb el compliment dels 3 mesos de la privació de llibertat dels Jordis, es va fer un acte simbòlic a Vilafranca amb més presència de cantaires, de textos i cartes, i de presència de persones per exigir la llibertat. També en altres poblacions de la comarca.

La gent es mou! Està indignada i desitja que s’acabi aquesta tortura per als presos i les seves famílies i arribi el seu alliberament.

President al Parlament

Per l’altra banda, s’ha celebrat el ple de constitució del Parlament i ja tenim nou president i nova mesa constituïda. Enhorabona president Roger Torrent! Caldrà ma ferma, suport i unitat amb el poble, perquè no ens ho posaran gens fàcil!

I aquest Parlament, també és conseqüència del 155. Hem de recordar que l’aplicació d’aquest article per part del govern central –amb el recolzament incondicional de la resta de partits anomenats del bloc 155– els ha permès impunement desmuntar les institucions catalanes i tot el que representaven, afectant a tot absolutament, moral inclosa. I ens amenacen que si no els agrada el govern que en pugui sortir, tornaran a aplicar el 155. Però què es pensen!

Indignació

Indignant, oi? I quan veus que al finalitzar l’acte del Parlament, només una part dels diputats entonen l’himne de Catalunya i l’altra part resta en silenci com si no anés amb ells això d’entonar l’himne?

Si no el senten com a seu, si es senten fora de la seva terra, que no vinguin a apropiar-se’n, que marxin i ens deixin fer!

Ells contents i nosaltres més!

Leave a Reply

You must be logged in to post a comment.