Archive for agost, 2018

17A una data que tothom voldria oblidar

divendres, agost 17th, 2018

Un data per oblidar

Quan llegiu aquest article es complirà un any de l’atemptat terrorista a les rambles de Barcelona i de Cambrils. Un greu atemptat viscut de molt a prop. Una situació que et porta a pensar en les possibles motivacions i arguments inexplicables d’uns fanàtics i miserables botxins.

La vida a vegades et porta per camins que no voldries ni imaginar-te. Si tens l’oportunitat d’adonar-te’n a temps o pots esquivar-los, hauràs estat de sort.

Charlie Hebdo

Recordo que quan hi ha haver l’atemptat a Charlie Hebdo, al gener de 2015, estava a Paris preparant els meus exàmens del màster. El barri on es va produir la matança estava allunyat del nostre centre i ens va permetre cert aïllament. L’endemà tot eren policies i militars per arreu. Tothom sospitava de tothom. Tenia la residència a uns 25 minuts del centre, a le banlieude Paris. Just prop d’on un segon terrorista es va atrinxerar en un supermercat. Van ser un dies colpidors que recordaré sempre.

Barcelona i Cambrils

Just ara fa un any, treballava en una escola situada al Portal de l’Àngel de Barcelona, i degut a la menor càrrega de feina de l’agost, sovint sortia a les cinc de la tarda. Combinava els dinars a restaurants de la zona, de Ciutat Vella, fent una passejada per la Catedral o per la Rambla, per pair el dinar i tornar a la feina. Aquell dijous d’agost, feia molta calor i amb l’excusa de l’aire condicionat, m’havia quedat més estona per enllestir la feina, sortir abans i dinar a casa. Agafava el tren a Plaça Catalunya a un quart de quatre per arribar a casa una hora i quart més tard.

Premonició?

Com si es tractés d’una premonició, vaig tenir la sort de no estar en aquella horta fatídica a la rambla. Quan veia les imatges no m’ho podia creure. Trucades d’amics i familiars que preguntaven per com estava: “tranquils, he sortit abans, estic a casa i no m’ha passat res”, els vaig dir. Però el record corre per dins encara ara. L’endemà no vaig anar a la feina, i vaig estar uns dies a tornar a la rambla. No podia.

Just fa uns dies s’han conegut detalls de l’atemptat: del que pretenien fer, de qui eren, dels muntatges i lligams que tenien, del que no els va sortir bé i van haver d’improvisar, etc. Però mai sabrem amb exactitud perquè van arribar a fer-ho, qui hi havia de debò al darrera i perquè aquells dies, aquelles hores i aquells llocs. Voldria pensar que no es barregen coses, que les clavegueres de l’estat no en formen part, malgrat el que va sortint va deixant-ho tot més clar.

Homenatge a les víctimes

Avui 17 d’agost, hem de tenir un moment per homenatjar a les víctimes i familiars, pel patiment i dolor viscut. I també un altre per l’efectivitat, rapidesa i generositat dels Mossos d’Esquadra amb el Major Trapero i el Conseller Quim Forn al capdavant i resta de serveis d’emergències que hi van participar.

De nou però ens trobem amb contrasentits: aquells herois que van fer una excel·lent tasca i caldria premiar, avui un tribunal ens ho impedeix i els manté privats de llibertat. Però tinguem clar que algun dia tot es sabrà i ningú quedarà impune.

Per cert, faré un “Tortosa” a aquesta corona que pretén lluir de democràcia i que no considero meva.