Qui no lluita, no perd, però tampoc guanya!

#JudiciFarsa

Si heu anat seguint el judici al procés, haureu vist que el que està passant és senzillament d’escàndol. Ho he comentat anteriorment, no és un judici, és una farsa. 

Haureu vist a la fiscalia i a l’advocacia de l’estat com obtenen plàcidament el consentiment del magistrat principal per presentar determinades informacions –algunes provinents de la Guàrdia Civil o del famós jutjat número 13 de Barcelona– l’origen de les quals no hi han tingut accés les defenses. 

Olor a ranci

L’acusació particular és un figurant més, un partit d’extrema dreta, sense nivell ni preparació i que molesta molt pel lloc que ocupa en el jutjat on, en una situació democràtica, la banqueta on tocaria asseure’ls, hauria de ser la del mig de la sala. Aquesta fortor a ranci que es percep inclús des de la distància, desprestigia totalment –si és que existia cap prestigi– la democràcia.

Arbitrarietat?

També haureu vist que es produeixen canvis d’opinió del magistrat en l’argumentació de certs comentaris dels testimonis, permetent a alguns que s’esplaïn o limitant a d’altres a respondre un simple si o no, segons la visió magistralment arbitrària.

#Fairy

Alguns d’aquests testimonis han aportat veritables novel·les que permetrien fer un llibre –de moment els comentaris ha les xarxes ja hi són i no pas pocs– com el del recentment senyor “fairy”. Aquests comentaris són una burla i menyspreu no només al tribunal sinó a tota la societat, si més no, als que creiem en la justícia, il·lusos, probablement. El nivell d’orgull i prepotència que desprenen és extremadament odiós i repugnant.

Drets oblidats

Per tant, estem veient en directe, com s’estan vulnerant tots els drets en el mateix judici i no podem esperar res més: són així, sempre ho han sigut i no serà fàcil fer-los canviar.

Odi a Catalunya

Aquests darrers dies hem sabut de dos casos similars d’odi contra Catalunya o el que representa. El primer, el judici contra Sandro Rosell, que a hores d’ara, la fiscalia té seriosos problemes per mantenir l’acusació. Aquest senyor, s’ha passat dos anys en presó preventiva per un cas que tampoc s’aguanta. El segon, el cas del Jutge Santiago Vidal. Després sentenciar-lo i apartar-lo de les seves funcions, va recórrer i ha obtingut el reconeixement del Suprem per tornar a exercir. Han passat tres anys i haurà de tornar a fer la petició d’ingrés. Tot molt normal dins una monarquia feixista.

Justícia injusta

Per tant, creure en aquesta justícia, d’aquest país, actualment és una quimera.

I “qui no lluita, no perd”, però tampoc guanya!

Demà cap a la manifestació de Madrid amb ganes de canviar-ho tot. 

Endavant república!

Leave a Reply

You must be logged in to post a comment.