Algun dia tot se sabrà i ningú quedarà impune
17A atemptat a Barcelona i Cambrils
A mitjans d’agost de l’any passat escrivia en aquesta mateixa secció que ja feia un any del gravíssim atemptat a Barcelona i Cambrils. Deia, que per una mena de premonició, el 17A havia evitat estar en la zona de la massacre quan, en aquelles èpoques, la freqüentava per qüestions de feina.
Trapero, Forn i els serveis d’emergències, herois
També comentava que els herois en la resolució de la situació per la seva efectivitat, rapidesa i generositat havien estat els Mossos d’Esquadra amb el Major Trapero al capdavant, el Conseller Joaquim Forn i tots els serveis d’emergències qui hi van participar.
Contrasentits
El meu text continuava ressaltant els contrasentits de la tasca d’aquells herois amb la continuada persecució ignominiosa de l’estat per processar-los per rebel·lió, sedició, pertinença a organització criminal i no sé quantes coses més, en relació a l’1 d’octubre.
I finalitzava l’article assegurant:
Algun dia tot se sabrà i ningú quedarà impune
Una data que tothom voldria oblidar
Sospita cap al CNI
Aquesta setmana hem llegit els diaris d’aquí, tant a la premsa escrita com a la digital –i a tots els mitjans sense excepció– l’existència d’una més que evident sospita que el CNI estava al darrera dels atemptats.
Publico i Las cloacas de interior
El diari Público.es, com ja ha fet en altres ocasions en casos similars (recordeu el documental Las cloacas de interior) ha realitzat una investigació i aporta proves sobre el seguiment que estava fent el CNI als terroristes.
Silenci sospitós dels mitjans a l’estat
Quan abans mencionava que tota la premsa d’aquí ho portava i, en canvi la d’allà no, té un significat prou evident que allà es vol silenciar. I si no vols parlar d’una cosa, potser és que la vols amagar.
Prou evidències?
Segurament no sóc l’únic que considera aquestes evidències. De fet, aquest dissabte passat al Terra Estelada de les Gunyoles, en Lluís Llach opinava el mateix.
Arbre difunt
Quan un arbre està malalt i podrit per dins deixa de donar fruits, perd les fulles, i tard o aviat se li assequen les branques. Va quedant esquifit i acaba tombat al terra ple d’insectes.
Mai tindrà fruits!
Mentrestant aquí, la classe política catalana, intentant mantenir l’arbre dret en l’espera que rebroti i potser torni a donar algun fruit, malgrat que pugui ser podrit, com la història sempre ens ha demostrat.
Cuidem-nos de la nostra terra
Senyors, dediquem-nos a cuidar la nostra terra amb unitat i els fruits vindran sols sense haver de recórrer a pactar amb arbres “tocats”.
