Hong Kong: ho tornarem a fer

Portada als mitjans

Aquests darrers dies estem veient com Hong Kong, una de les ciutats més actives del món en l’àmbit financer i econòmic, poblada per gairebé 8 milions de persones, amb un règim administratiu especial assignat a la Xina (després de deixar de ser una colònia britànica el 1997), està sent portada dels principals mitjans internacionals. 

Un règim sense llibertat

El motiu va lligat a un règim de què disposaven fins fa ben poc i que els pretenen reduir a través d’un projecte de llei del govern xinès. La ciutat és un punt neuràlgic, a banda de logístic, que la Xina vol recuperar imposant la seva llei. La diferència amb els seus veïns xinesos és que gaudeixen d’una major llibertat –a Hong Kong en tenen, vaja– i el nivell de vida és extremadament superior a la ciutat.

Colònia anglesa durant 100 anys

El cas és que és un potencial que la Xina no vol deixar perdre, o millor dit, que vol recuperar (ciutat perduda en la Guerra de l’Opi del 1898 davant la Gran Bretanya durant 100 anys).

Violència policial

El que hem pogut veure són protestes, primer, per salvar la democràcia que tenen a Hong Kong, i després les protestes s’han centrat en la reacció per les accions violentes de la policia contra persones assegudes a terra. No sé què em recorda…

El cert és que les accions de protesta són accions no violentes: s’asseuen a terra impedint l’accés a les taquilles de facturació o a les portes d’embarcament. La policia ha fet actuacions deplorables pegant amb les porres, dispersant amb gasos lacrimògens, etc., i ha generat molts ferits. 

Un 1 d’octubre a Hong Kong?

M’ha recordat moments del passat recent a Catalunya, amb forces antidisturbis actuant violentament contra persones pacífiques. Em fa la sensació que és com una realitat paral·lela que passa a l’altre extrem del món.

5.000 persones organitzades perfectament

De moment porten uns quants dies amb nombrosos (per no dir tots) vols cancel·lats o desviats i, segons ens diuen, hi ha al voltant de 5.000 persones que protesten i que es van tornant. 

No sé si és un somni, una calorada d’estiu o realment estem davant d’un canvi en la manera de protestar al món, on els drets civils més bàsics, els drets humans i el drets democràtics no es respecten i la ciutadania assumeix els costos actuant de manera totalment pacífica i posant el dit a la llaga.

Ho aconseguiran?

La pregunta que caldria fer-nos és aquesta: aconseguiran el seu propòsit?

Esperem que sí, i que puguin gaudir de les llibertats aconseguides, fins i tot quan un (estat) vol imposar-se per força.

Com diu el meu amic Jordi Cuixart, “ho tornarem a fer”.

Leave a Reply

You must be logged in to post a comment.