Democràcia, amnistia i autodeterminació

Aquest dilluns passat, de forma puntual i precisa tal com havia avançat la majoria de premsa estatal, ha arribat la sentència. Però no, no penseu malament ara: no hi havia cap filtració!

Males noticies

Rebo missatges, escolto la ràdio, poso les noticies a la TV i de nou la indignació i la ràbia m’enutja i m’exalta –suposo que com a molts de vosaltres–.

I m’entren molts dubtes: i ara què farem? Sabrem estar a l’alçada? Quines són les nostres capacitats i possibilitats davant de l’enorme i esbiaixat poder de l’estat?

Dubtes?

Passada una estona, arriba un missatge tremendament encoratjador d’en Jordi Cuixart. Quin home, mare de Déu, quin home!

De la presó, sabent que el condemnen a 9 anys de presó i encara ens dona lliçons de moral i ens anima a ser ferm, serens i continuar en les nostres accions pacifiques i no violentes.

Quina convicció!

100 anys!

Entre totes les persones sentenciades pel procés sumen 99 anys i mig. Quina vergonya. Quina farsa monumental muntada explícitament!

El poble respon

Les paraules del Jordi Cuixart em fan veure que estem en el camí i que hi arribarem. Ens diu:

“venim de lluny i, per tant, ni la presó ni la repressió seran mai la visualització de cap derrota sinó un pas més en la lluita per l’exercici d’aquests drets que avui han sigut greument condemnats”

Les accions properes: les concentracions, les marxes ciutadanes, les assegudes, l’aturada de país, la gran manifestació, .., tot de forma pacífica, serena i no violenta, perquè som així i perquè ho volem fer així. Ens diu

“tenim tot el dret del món de voler una societat més justa i de defensar el dret a l’autodeterminació”

Es tracta de ser la revolució pacífica, com la que va generar Gandhi, “i és molt important que tot això només té sentit si ho fem junts, i, sobretot, si no ens deixem mai ningú pel camí”.

L’únic enemic a vèncer és la por

I també, com ens diu en el seu missatge “l’únic enemic a vèncer és la por” i oblidar-nos de les proclames i amenaces dels líders d’alguns partits estatals que ens volen sotmesos i mancats de llibertats i d’esperances.

Això s’ha acabat i no hi ha marxa enrere “la resposta a la sentència només pot ser la reincidència”.

“Amics i amigues, en aquesta hora greu, enviar-vos un missatge d’esperança i, avui més que mai, cridar ben fort democràcia, amnistia i autodeterminació. Ho tornarem a fer i ho farem junts. Visca Catalunya lliure.”

Tags: , ,

Leave a Reply

You must be logged in to post a comment.