20. Agosto 2010 por Jordi.

L’estiu en general, i en bona part l’agost, és temps de contrastos: de canícula i de tamborinades, de canvis d’horaris i de son acumulada, de jornades intensives i de vacances, de migdiades i de nits a la fresca amb veïns, parents o amics, d’històries i romanços, de castells de focs i de remullades, de relax i de reflexió del que ha passat o s’ha fet, i moment de fer la posta a punt pel nou curs. Un factor de casualitat o de causalitat, depèn per on es miri, és que en la majoria de ciutats, viles, pobles, nuclis i barriades, hi ha present la seva festa principal: la festa major. En el calendari les trobem, bé enllaçant amb el solstici d’estiu, bé trepitjant l’equinocci de setembre.

D’entre tota aquesta coincidència, hi tenim papers per a tothom i de tota mena: mestresses que cuinen el millor per compartir amb família i amics, amb sobretaules carregats de menges i digestius; grups de balls i danses que ofereixen els seus inesgotables repertoris; colles castelleres que enlairen l’impensable; rectors que fan sermons per escoltar; diables que, mentre uns cremen més i més petards, d’altres rumien la burla i l’escarni en forma de versot; administradors, comissions de festes, juntes de societats i altres organitzadors que preparen, vetllen i es buiden per aconseguir una festa digna; i alcaldes i representants polítics que qualifiquen la festa.

Aquest any, en algunes d’elles, ja festejades, hem pogut apreciar contenció important, tan en nombre d’actes, com en excessos, sovint sense sentit. No podia ser de cap altre manera amb la crisi que patim!

Sens dubte, hi ha moltes maneres de poder fer una festa major sense haver de tirar la casa per la finestra, però, sigui com sigui, és molt important la voluntat de tothom per aconseguir-ho. Si la teva participació és passiva, hauràs d’acceptar-la tal i com és. Si hi participes activament, de ben segur que podràs gaudir-la d’una manera més essencial.

És complicat que tots els actes tinguin una acceptació i una apreciació unànime, però en una festa major hi ha espai per a tot i per a tothom, sempre que cadascú hi aporti predisposició, respecte i harmonia.

El que no hauríem de trobar, al meu entendre, són persones que s’aprofiten de la seva representativitat o estatus social per auto promoció, o bé criticar o desacreditar a altres persones que no són de la seva corda. Entenc que hi poden haver incompatibilitats de funcions al voltant de la festa, tal com diu la dita popular: “no es pot repicar i anar a la processó”. Per això cadascú ha de saber quina representació ocupa i quin espai li pertoca.

La meva recomanació per a tothom per gaudir d’una bona festa és: aporta, participa, col·labora, comparteix, …, i segur que podràs gaudir activament de la festa.

Bona festa major a tothom qui encara no l’hagi festejada!

Publicado en General, Família | Imprimir | Ningún comentario »

16. Julio 2010 por Jordi.

Aquest any he pogut gaudir d’uns dies de vacances relaxades i he aprofitat per llegir Stephen Covey, impressionant mestre en lideratge.

Quan ens succeeix alguna cosa o ens trobem davant d’una situació imprevista, cadascú de nosaltres reaccionem de forma diferent, com és normal. Ara bé, si ens aturem dos o tres segons a pensar en com hem d’actuar, sense precipitar-nos, podrem gaudir d’una situació més confortable, menys traumàtica o que ens generarà menys maldecaps.

Això és el que ve a dir el principi 90/10 de Covey. Aquest senyor afirma que el 10% de la vida està relacionat amb el que passa i el 90% restant està determinat per la reacció que prens quan et passa.

L’autor ho explica amb un exemple senzill però clarificador.

Mentre estàs esmorzant a casa amb la teva família, la teva filla, sense adonar-se’n, aboca la teva tassa de cafè i se t’esquitxa la camisa.

Tens cap control sobre el que acaba de passar?
Per tant, ja tens el 10% (el fet), i el que succeeixi a continuació ho determinarà la teva reacció (segons Covey).

T’enfades i esbronques la teva filla, que comença a plorar.

Després, repliques a la teva dona per haver deixat la tassa massa a prop de l’extrem de la taula, i continues amb una batalla verbal.

Et canvies la camisa.

Trobes la teva filla encara desconsolada, acabant-se l’esmorzar, a punt per marxar cap a l’escola.

Vatua l’olla! Amb tot això, s’ha escapat l’autocar que l’havia de prendre. I la teva dona té una visita important a la feina i ha de marxar.

Agafes el cotxe i vas a acompanyar la teva filla. Com que fas tard, prems massa l’accelerador i, malgrat els embussos que trobes, et multen per excés de velocitat. Quan arribes a l’escola, la teva filla baixa del cotxe i marxa sense dir-te res. Arribes a la feina i t’has deixat la cartera!

Sembla que tot funciona del revés i que, a mesura que passa el temps, empitjora. Quan arribes a casa, ni la dona, ni la filla et diuen res i aprecies un distanciament.

Per què?

És degut a la teva reacció del matí.

I quina n’ha estat la causa?

El cafè?

La teva filla?

La policia?

Tu, potser?

Doncs és evident que tu n’ets la causa. Ha succeït un fet sobre el qual no tenies cap control.

I els 5 segons posteriors són els que han determinat la resta del dia.

I què hauria pogut succeir aturant-se 5 segons?

Quan el cafè esquitxa la teva camisa i a la teva filla li espurnegen els ulls, afectuosament li dius: “No et preocupis, em canvio de camisa i ja està”.

Et canvies la camisa, prens la cartera i dius adéu a la teva filla quan pren l’autobús escolar. Ella et saluda agraïda.

Aquesta és la diferència: mateixa situació inicial i diferents finals.

Per què?

Doncs pel 90% determinat per la reacció impulsiva i incorrecte.

Per tant, com explica Covey, és molt important tenir voluntat per aturar-nos uns segons a pensar i prendre la millor decisió.

Publicado en General, Família, Política | Imprimir | Ningún comentario »

25. Junio 2010 por Jordi.

S’estan vivint dies (o setmanes i mesos) molt complicats a les famílies, des del punt de vista de les crisis pregones que coexisteixen en els diferents fronts i que afecten a la moral i felicitat de les persones.

Aquestes crisis han protagonitzat (i continuaran fent-ho) reaccions diverses en cadascun d’aquests fronts. En el món laboral, per exemple, aquestes reaccions poden venir generades des de la patronal, en forma d’acomiadaments o tancament d’empreses; des dels sindicats, en forma de vagues i reclamacions; i des del govern, en forma de retallades de sou a funcionaris, congelació de pagues a pensionistes o amb reformes laborals unilaterals. El que observem és que durant molt temps aquests agents socials han actuat d’una determinada manera i, ara, amb el canvi de situació, apliquen accions contradictòries entre el que pregonaven fins fa poc i el que ens diuen ara. Sembla que hagin perdut la memòria o siguin mentiders compulsius (en algú cas ja sabem que es compleix!).

Aquest canvi dràstic d’argumentació, passant del blanc al negre en qüestió de segons és el que ens fa incomprensibles certes situacions que es produeixen. Actuar d’aquesta manera, sense “pregonar amb l’exemple”, sense esforç i dedicació d’un mateix, considero que és una manca total de coherència.

Si consultem al diccionari la paraula coherència, no pot ser més explícit: “connexió i absència de contradicció entre les parts d’un argument, d’una doctrina, d’una obra, etc, considerats com una totalitat”, i una segona interpretació diu “actuació d’acord amb el pensament”. Si fem el mateix però utilitzant el diccionari castellà, trobarem que la definició no varia: “conexión, relación de unas cosas con otras. Ejemplo: no hay coherencia entre lo que dices y lo que haces”. I traduint-ho de l’anglès obtindrem: lògica, racionalitat.

Per això, les actituds mancades de coherència o les persones sense coherència, no generen ni mereixen cap confiança.

Aquest valor és un dels que també està en crisi, com la resta de valors, que altres vegades he comentat, immersos en una clara decadència.

Citaré alguns casos.

Un dia d’aquests llegia a La Vanguardia que el conseller d’economia havia apujat el sou d’un dels seus assessors un 17,5%, quan, ja sabeu que no fa massa, ha argumentat la reducció dels sous dels funcionaris.

Aquesta actuació és coherent?

Un altre cas són les primes als jugadors de la “roja” (“roja” de rojos, o sigui, de socialistes i comunistes? O “roja” del color de la sang, del poderós toro espanyol dels protaurins (o antitaurins, per què no)? La interpretació és lliure). Doncs bé, 600.000 euros a la butxaca de cada jugador, si guanyen. Però, que no és la seva feina, jugar i guanyar si poden? Quin empresari rebutjaria una aportació així si l’estat li donés un “premi de 600.000 euros per obtenir els millors resultats del seu sector? O quant costa (i pot costar si guanyen) la despesa d’aquesta selecció de jugadors i acompanyants? Però l’estat, està en crisi o només uns quants?

Això és coherència?

I què me’n dieu de la incoherència entre la llei i els carteristes, els lladres, els espoliadors o els xoriços de guant blanc? Els contribuents paguem els nostres impostos, encara que sigui a contracor. Els carteristes si no roben un mínim de 400 euros, no els poden enviar a la presó. Si cada dia roben a 10 o 15 persones es fan un sou “lliure d’impostos”, sense iva, ni declaracions de la renda. Els lladres que buiden comerços, botigues o cases particulars, en el cas que els enganxin (només en ple robatori), estaran un dies detinguts (i ben alimentats, clar) i ràpidament al carrer, per tornar als seus “negocis”.

Els que se n’aprofiten de la situació política o de la representació en una entitat o organisme catalanista (o de qualsevol altre mena), n’han fet de tan grosses que tenen suficient capital com per pagar als millors advocats i estar tranquil·lament a casa seva, amb les seves fortunes ben camuflades de les millors inspeccions.

Això és coherència?

Convenen accions ràpides i contundents, que des dels mateixos partits s’impulsi la reforma d’aquestes lleis i alhora es fomenti l’ètica i sobretot, la coherència en les actuacions!

Publicado en General | Imprimir | Ningún comentario »