Archive for the ‘Esport’ Category

El futbol ens està tornant bojos?

dissabte, juliol 21st, 2018

Tot just finalitzat el mundial de futbol de Rússia, em venen al cap algunes reflexions que voldria compartir.

Una d’elles és la bogeria que aquest esport genera, malgrat que no em refereixo única i precisament a la seva pràctica sinó al seguidisme, la dependència i les implicacions personals i familiars que se’n deriven pels que s’hi deixen endur o seduir.

Pa i circ

Com el pa i circ de l’època dels romans, però sense pa. Deu ser que els temps han canviat -que ho han fet- però potser s’ha girat tot massa i l’evolució intel·lectual de la persona no deixa de ser una farsa.

Si en aquella època més que aconseguir seguidors que volguessin anar al circ per veure matances i sacrificis humans –segur que alguns també– ho aconseguien a canvi de repartir-los pans que, amb l’escassetat del moment, els aportava l’aliment principal. Avui per avui s’ha donat la volta i, a banda de pagar una entrada sovint cara, l’únic que pots emportar-te és la satisfacció que el teu equip hagi guanyat. Ni tan sols que s’hi hagin esforçat fent comèdia simulant caigudes i mals inexistents.

Com si es tractés d’una representació de les guerres d’altres èpoques, els partits de futbol són com una lluita a mort contra l’enemic. Els fets ocorreguts a França amb nombrosos vehicles cremats i uns quants ferits per l’eufòria desfermada després de vèncer la final és preocupant.

Xifres i traspassos

Tot i així hi ha una altra cosa que ho supera: els desorbitats imports que es paguen per les fitxes i traspassos dels jugadors. Uns jugadors que únicament corren darrera una pilota!.

Evidentment l’especialitat i ser els millors de la matèria determina que s’hagin de pagar més bé -això, en principi, passa en qualsevol ofici- però les xifres són d’escàndol.

Salaris de “treballador”

Imaginem un treballador normal que tingui una feina corrent amb uns anys d’experiència. Podria cobrar uns 30.000€. Potser si és bo i destaca, amb el temps arribaria als 50.000€, i si té molta experiència, forma part d’una empresa molt gran i té un tracte especial, posem que arribi als 100.000€.

Busquem ara a algú molt especialitzat, com ara un gran empresari, un banquer, un director d’una multinacional o algun càrrec similar. Podem trobar sous d’entre mig milió i un milió d’euros l’any. D’entrada les diferències de sous ja em semblen exagerades.

Salaris de futbolistes

Tornem al futbol i fixem-nos en els que destaquen: el traspàs del CR es fa per 112 milions d’euros –se li havien pagat 94 a l’arribada–. Cert que només són uns quants, però perquè han de tenir aquests sous per córrer darrera una pilota?

112 MEUR vol dir 112 anys de treball d’un gran empresari o 2.240 anys de feina d’un treballador que destaqui o més de 3.700 anys d’un treballador normalet.

Perquè aquestes xifres d’escàndol doncs?

Fem-nos-ho mirar perquè sembla que això no té aturador i ens portarà a la ruïna a tots plegats.

I el pitjor és que hi donem suport a diari!

Valors en l’esport i en les graderies

divendres, gener 21st, 2011

Qui més qui menys, principalment en la seva etapa de joventut, en format escolar, amateur o professional, individual o col·lectiu, ha practicat algun esport i ha vist com el seu equip sortia reconfortat o decebut depenent del resultat del partit o competició, i més o menys d’acord amb les decisions arbitrals.

Fruit de la preparació i de la tècnica utilitzada, de la concentració del moment, dels esforços dels entrenaments, de la qualitat individual o de conjunt, i d’una sèrie d’accions i valors coneguts i preparats amb antel·lació, i, òbviament, de l’equip contrari, s’obtindran millors o pitjors resultats.

Al final però, al camp, a la pista, al circuit, a la piscina o al tatami, (més…)

Al Vilanova de futbol femení

dissabte, setembre 5th, 2009

L’esport a casa sempre hi ha estat present.

Potser pel fet que n’he practicat durant molts anys i, a més, crec es és molt sa i necessari. Quan els meus fills eren més petits vam començar amb el judo i, després d’uns anys de bons resultats, un mal rotllo amb l’entrenador i la filla gran, i vam decidir deixar-ho.

L’any passat ja va ser any de futbol!

El Pau amb els companys de l’escola cap al Sant Pau. I la Roser al primer equip femení del base Olèrdola. Va anar força bé. Ens hem fet un fart d’anar seguint-los camp a camp i poble a poble. A vegades a un camp al matí i a la tarda o l’endemà un altre.

Aquest any la previsió pel Pau es que jugui amb el mateix equip, encara deixi l’escola i comenci a l’ institut.

En canvi, a la Roser, l’han vingut a buscar del Vilanova. Després d’uns entrenaments de tempteig i de parlar amb entrenador i directius, ja ho tenim coll avall: aquesta temporada jugarà amb el Vilanova a primera divisió femení.

L’activitat i la disciplina en aquest club, és molt diferent a l’anterior: amb només dues setmanes han fet set entrenaments i dos partits amistosos. En principi sembla es vagin més per feina. L’equip és mes homogeni en quant a les edats (totes estan entre 13 i 18 anys), el qual crec que es positiu per l’ambient del vestidor.

I el que deia al principi, és molt important fer esport pel sacrifici, per l’esforç i per la salut.

Un peu blaugrana?

dijous, setembre 13th, 2007

Inici de temporada de judo i …, lesió !!!

El dimecres de la setmana passada, dia 5 va començar la temporada de Judo del Budo Casal. I aquest any he decidit tornar a l’activitat esportiva. A la feina cada vegada em passo més temps assegut a la cadira del despatx, fent gestions per correu electrònic o telèfon. Així doncs, cal fer una mica d’activitat desestressant i alhora que et faciliti mobilitat, flexibilitat, fons, etc. En resum bona salut.

I tot això molt bé. Dos dies anant a córrer i a continuació una bona suada. El tercer dia m’ho salto per l’activitat política de l’Onze de setembre (traslladada al dia 10). I al quart dia, cap al final de l’entrenament, un gir mal donat sobre el peu esquerra fa que se m’enganxi al tatami i el meu propi pes provoqui un doblegament de tots els dies sobre el mateix peu. Resultat: esquinç de lligaments. I no d’un de sol, no. Tots els que hi ha entre els mateixos dits i el turmell: sobre el pont, a l’interior, a l’exterior.

I tinc un peu de color blaugrana. És a dir, per una zona es veu morat i per l’altre blavós.

Avui he estat a urgències i els he ensenyat el meu peu/bota (inflat). I au!, uns quants dies de repòs a casa sense moure’l massa.

Que hi farem!

More...

El Barça i qui els va fotre

dilluns, abril 23rd, 2007

Acabo de veure el resultat del futbol. I veig que al Barça n’hi han fotut dos. Molest

Tan sols han passat uns dies de l’eufòria desmesurada, del gol del Messi, de la golejada al Getafe (ja em direu, fa poc era de segona). I vet’ho aquí, el Villareal ens en fa dos i ara, a patir, perseguits d’aprop. Cridaner

M’agrada l’esport però mai m’he sentit “arrossegat” pels fanatismes del futbol. Les grans concentracions de gent no m’atrauen gens. I les dependències que genera (bones i dolentes). Però aquests colors, sí, me’ls sento meus.

Però noi, es que no ajuden gens!

Crec que el millor és veure-ho de lluny, sense implicar-se. I que s’ho facin, que a nosaltres no ens resoldran res aquesta colla!

Surt el sol de nou

diumenge, abril 15th, 2007

La meva filla Roser fa judo des del setembre de 2002. I el Pau i l’Anna també, encara que van començar més tard.

I ho fa força bé. Sembla que te estil (segons l’entrenador del club). L’any passat, sense anar més lluny, va quedar 3a al campionat d’Espanya infantil. I això, per un club modest com el Budo Casal, és molt. I per ella una gran satisfacció, clar.

Doncs bé, feia unes quantes setmanes que la cosa no rutllava. La seva motivació pel judo havia canviat com quan es fa fosc al capvespre. I després d’uns quants intents per part de tots, ha arribat el campionat provincial. I n’hem sortit molt satisfets. Ha fet la segona posició tot i guanyant a la Paula que ha quedat primera. Però, ves per on, els punts l’han deixat en segona posició.

Ara veurem què tal ho resolt la setmana propera al campionat de Catalunya. Si fa primera podrem repetir, com a mínim en participació, al campionat d’Espanya.

I a casa i al club, ens fa molta il·lusió.

Esperem que el sol que despunta sigui per tenir un dia clar i llarg.

More...