9. Octubre 2009 por Jordi.

Segons diu l’article 12 de la Constitució Espanyola del 1978, una persona assoleix la majoria d’edat als 18 anys quan obté la capacitat d’obrar, a excepció que tingui algun tipus d’incapacitat. A aquesta edat, se li reconeix la plena capacitat jurídica a l’haver adquirit la maduresa intel·lectual i física suficient per tenir una voluntat vàlida.

Molt bé!

En algun cas penso que, a aquesta edat, no s’ha assolit del tot, i en d’altres casos es pot haver aconseguit tranquil·lament als 15 anys o abans. Això dependrà de la constitució física i mental de cada persona, de la educació rebuda i d’una sèrie de factors externs que ens fan a tots diferents.

A aquesta edat, als 18 anys, la persona pot anar a la presó si fa una falta greu. També es pot treure el permís de conduir cotxe, legalment pot participar en unes eleccions i, en resum, te l’edat escaient per considerar-la adulta. S’entén així que és responsable de tots i cadascun dels seus actes i, per tant, no li cal el consentiment dels pares o tutors si és el cas per fer el que sigui. Però això als divuit anys.

Fins als setze, una persona te l’obligatorietat d’estar escolaritzada, per aprendre tot el que li pot ser necessari a la vida adulta. A partir d’ aquesta edat podrà escollir continuar estudiant o bé podrà entrar al mercat laboral, o si més no, provar-ho.

Però vet aquí una de les contradiccions d’aquest govern progressista que ens mana: rebaixen l’edat a la qual es pot accedir a la compra de la pastilla de l’endemà, fins als dotze anys!

Si, si, fins als dotze anys! i sense cap mena d’autorització ni consentiment dels pares, ni tan sols la prescripció mèdica imprescindible per molts medicaments considerats menys tòxics o agressius.

Ho considero un greu error!

Tant me fa que diguin que també es pot aconseguir de sota ma, que s’eviten embarassos no desitjats, etc. És el fet, la forma de facilitar-ne l’accés i els seus possibles efectes col·laterals.

A aquestes edats, les persones adolescents, el jovent, s’està formant. S’estan creant persones! I en molts casos no tindran ni el cos format del tot, ni la capacitat d’entendre el que els està passant, i els hi donem facilitats per no pensar, per actuar instintivament, quan les hormones estan en plena efervescència.

I trobo que aquestes generacions que creixen patiran de valors contradictoris innecessaris: als dotze anys s’inicien als instituts i, segons com, cal signar una autorització dels pares per tal que se’ls puguin administrar un analgèsic o antitèrmic en cas de necessitat. Però en canvi sortiran al carrer i podran comprar la pastilla de l’endemà com qui compra un croissant per berenar, sense comptar amb els riscos ni, evidentment, haver rebut l’educació necessària abans. Això si, serà perfectament legal.

Potser cal anar a l’arrel del problema. Considero que tampoc és normal que, segons el Ministeri de Sanitat, més de 10.000 menors quedin embarassades durant el 2007 en el conjunt de l’Estat i, d’aquestes, més de 6.000 vagin avortar. Alguna acció s’ha de prendre, però no la liberalització de la pastilla de l’endemà amb accés des dels dotze anys!

I les preguntes que ens podríem fer són:

Aquesta societat que estem fent créixer, és la que volem?

No convindria més que les persones menors fossin això, menors, i no les féssim córrer per créixer acceleradament?

Lamentablement, alguna cosa no s’està fent prou bé!

Publicado en General, Família | Imprimir | Ningún comentario »

5. Septiembre 2009 por Jordi.

L’esport a casa sempre hi ha estat present.

Potser pel fet que n’he practicat durant molts anys i, a més, crec es és molt sa i necessari. Quan els meus fills eren més petits vam començar amb el judo i, després d’uns anys de bons resultats, un mal rotllo amb l’entrenador i la filla gran, i vam decidir deixar-ho.

L’any passat ja va ser any de futbol!

El Pau amb els companys de l’escola cap al Sant Pau. I la Roser al primer equip femení del base Olèrdola. Va anar força bé. Ens hem fet un fart d’anar seguint-los camp a camp i poble a poble. A vegades a un camp al matí i a la tarda o l’endemà un altre.

Aquest any la previsió pel Pau es que jugui amb el mateix equip, encara deixi l’escola i comenci a l’ institut.

En canvi, a la Roser, l’han vingut a buscar del Vilanova. Després d’uns entrenaments de tempteig i de parlar amb entrenador i directius, ja ho tenim coll avall: aquesta temporada jugarà amb el Vilanova a primera divisió femení.

L’activitat i la disciplina en aquest club, és molt diferent a l’anterior: amb només dues setmanes han fet set entrenaments i dos partits amistosos. En principi sembla es vagin més per feina. L’equip és mes homogeni en quant a les edats (totes estan entre 13 i 18 anys), el qual crec que es positiu per l’ambient del vestidor.

I el que deia al principi, és molt important fer esport pel sacrifici, per l’esforç i per la salut.

Publicado en Esport, Família | Imprimir | Ningún comentario »

1. Septiembre 2009 por Jordi.

Passejar per les vinyes i veure com acaben de madurar els raïms d’ enguany, arribar fins a l’hort de l’avi, i ajudar-lo a collir tomàquets, pebrots, carbassons, mongetes o enciams és un dels plaers més grans que m’agradaria poder gaudir sempre.

Sigui mitja hora o una hora o una hora i mitja, passejant amb la persona que més estimes, amb calma, sense preses, sentint la terra .. és un plaer fantàstic.

Us ho recomano. Un cop a la setmana deixeu-vos anar i sortiu al camp, al bosc, a les vinyes i gaudiu d’uns moments de pau.

Publicado en General, Família | Imprimir | Ningún comentario »