Archive for the ‘General’ Category

Incoherència i hipocresia a la ZBE

Dijous, Gener 16th, 2020

Incoherència i hipocresia

Aquest gener s’ha posat en marxa la zona de baixes emissions (ZBE) a Barcelona i municipis contigus amb una sèrie de limitacions en favor, teòricament, d’una millora en la composició de l’aire que s’hi respira pel fet de reduir les emissions de CO2.

Dic teòricament perquè poden ser certes algunes de les motivacions que s’argumenten però no deixen de tenir certes incoherències o hipocresies molt greus.

Dièsel i benzina prohibits

Ens han vingut avisant que determinats models de vehicles (dièsel o benzina) amb motors més contaminants no podran entrar en aquestes àrees des d’aquest gener –amb multes a partir de l’abril–. Per garantir-ne l’acompliment s’han instal·lat, de moment, dues-centes càmeres per identificar-ne les matrícules.

Estufes de terrasses i bars

Recentment també s’ha anunciat –o potser només és un globus sonda– que les estufes de les terrasses dels bars també són altament contaminants. No en vull dubtar, però no em direu que és coherent escalfar un espai obert de forma desmesurada i econòmicament insostenible!

Incoherències i hipocresies

Però vet-ho aquí les incoherències o hipocresies més grans.

Els caps de setmana poden circular tots els vehicles, inclosos els que més contaminen.

Només afecta als vehicles particulars, no als comercials, ni camions, ni grues, ni serveis d’emergència.

El que contamina un vaixell, sigui un creuer de turistes o un transport de contenidors de mercaderies, és molt gran.

Les emissions de diòxid de carboni dels avions són immenses.

El port de Barcelona, importantíssim per la seva situació estratègica a la Mediterrània, o l’aeroport del Prat, estan situats al límit de la ZBE.

Es que hi ha una porta invisible que separa aquestes zones insalubres de la zona restringida de vehicles i càmeres?

Més qüestions

Altres preguntes que em passen pel cap són:

Cal forçar la compra d’un vehicle a les economies menys afavorides –les majoritàries i propietàries de vehicles més vells– sense ajuts?

Qui cost té la vigilància?

Perquè pagant la multa corresponent, si que es pot contaminar?

Cal més i millor transport públic

Perquè no es fomenta de veritat el transport públic gratuït com han anunciat, per exemple, Luxemburg, o s’incrementa notablement el transport públic, energèticament net, per fer front als desplaçaments de la població en aquestes zones?

Energies netes per la indústria

Perquè no es promocionen i subvencionen degudament les energies netes de fonts renovables i no contaminants per a la indústria?

Autogeneració lliure

Perquè no es permet disposar d’energia d’autogeneraciófotovoltaica, per exemple– sense haver de retornar el “sobrant” a la xarxa pública –llegeixis energètiques de l’IBEX–?

A l’esport

I a l’esport, perquè la “supercopa” de futbol s’ha de traslladar a l’exterior incrementant la distància del trajecte –en avió– i el nombre de participants?

El ralli Dakar aporta alguna cosa més que consum contaminant i distracció?

Per avançar una societat cal més coherència i menys hipocresia!

Futbol i tsunamis

Divendres, Desembre 20th, 2019

Com ja he mencionat altres vegades, el futbol és la vàlvula que tenen els governs per entretenir i distreure a la població. Possiblement existeixen seguidors i entusiastes d’equips de tota la vida que tenen certa –o molta– il·lusió per gaudir d’una estona d’un bon partit i sortir del camp amb una victòria per als de casa.

Però quan veus les xifres milionàries i els embolics al voltant dels clubs, dels fitxatges, de les federacions, de “la Liga”, les televisions, etc., hauríem de ser capaços de pensar quina evolució ha patit aquest esport i en què s’ha convertit.

El clàssic

Quan escric aquestes ratlles no s’haurà jugat encara “el clàssic”, però com que és tan mediàtic, importarà poc, ja que fa ja uns dos mesos que no es parla d’altra cosa.

600 milions o més

Diuen que veuran el partit uns 600 milions d’espectadors. Sincerament, és indignant saber les xifres que es paguen per veure a córrer a 22 jugadors durant una hora i mitja.

Uns jugadors que tenen la vida resolta amb un sou mínim reconegut de 155.000€ anuals.

Si, he dit mínim!

Distracció

Això si, n’hi ha –força– que cobren bastant més (uns quants milions). I dic que és indignant per l’aportació que fan a la societat –perdó, si que en fan: distreuen–, pel que representen sense cap esforç més que el físic, i per la repercussió que generen arreu quan fan això o allò.

Quan es paga a un bon metge per fer la seva feina? I a un bomber per arriscar la seva vida?

Sabeu quin és el salari mínim interprofessional de l’any 2019?

Doncs 900€ bruts mensuals.

Decisió presa des d’un despatx de Madrid

A sobre, sense voler-ho –o amb tota la intenció, mai ho sabrem– davant de les possibles incidències de celebració del partit quan tocava –el dissabte 26 d’octubre– pel fet que hi havia prevista la manifestació per la sentència del procés aquella tarda, un senyor d’un despatx de Madrid va decidir que s’havia d’ajornar.

Però, vet-ho aquí que allò que pretenia evitar coincidències, ara se n’ha fet més ressò que mai i, com era d’esperar, el tsunami democràtic ho ha aprofitat.

Per tant, aquesta setmana haurem vist com mai abans centenars i centenars de policies utilitzant els mitjans més sofisticats i remenant per les clavegueres –podrien netejar-les de corrupteles polítiques, ja que ho escorcollen–.

Potser en lloc de seguir el partit 600 milions, se n’hi afegeix algun milió més. I és que centenars i centenars de ciutadans, amants o no del futbol, també confluiran al voltant del camp.

Repressió policial = Estat democràtic?

No sé si és bo o és dolent.

Per una banda el món sabrà –si és que així s’explica– que a Catalunya es viu amb repressió policial per un estat no democràtic.

Per l’altra intentaran vendre que els catalans –socis i seguidors del Barça inclosos– som perillosos, i que el partit és d’alt risc i que per això cal tanta policia.

Que el tsunami democràtic mencioni en tots els seus missatges que les seves accions sempre s’emmarquen en la més estricta no-violència i garanteixen la seguretat de tothom no ho hauran tingut en compte, i no sortirà enlloc.

Així doncs, que guanyi el Barça i que Catalunya sigui lliure i independent ben aviat.

Ingovernables mentiders i corruptes

Dissabte, Novembre 23rd, 2019

Temps convulsos i històrics!

Que estem vivint temps convulsos i històrics –per la rellevància dels fets– ja fa temps que ho vinc dient. La repetició de les eleccions al congrés n’és un exemple. El resultat ha estat allò que semblava més obvi: una rèplica de l’abril desplaçant-se alguns vots d’un partit a l’altre, però, al cap i a la fi, ningú obté una majoria suficient i caldran pactes multibanda per poder governar.

Honestedat dels polítics?

N’hi haurà que hauran de minvar l’orgull, empassar-se algun gripau i alguna frase de campanya. Potser és que jo sóc diferent i crec en l’honestedat de les persones i em remou, i no entenc com es tolera, quan un polític es desdiu fàcilment del que ha estat dient dies abans, simplement al·legant que allò ho havia dit “en campanya”, com si durant les campanyes fos els més normal i es pogués enganyar a qui fos.

Chapeau Tsunami

Per altra banda continuem envaïts per les forces de seguretat de l’estat. Deu ser que fa dos anys van poder “passar-s’ho bé” estovant a persones pacífiques i ara, ja en tenien el mono. Tot i així, el tsunami els deu haver deixat desconcertats altre cop –a mi també– muntant un escenari de debò, amb tots els detalls de llums, so i actuacions, i tota la intendència necessària per passar uns dies a la intempèrie (cuines, lavabos, tendes, etc.). I al bell mig de l’autopista, frontera amb França! Chapeau! que diuen els francesos.

Judicialització de la política

Un altre fet que em fa sospitar que no serà intranscendent és aquest nou judici polític a l’independentisme. Ara amb l’acusació de desobediència al MH President Torra per defensar la llibertat d’expressió i mantenir el llaç i la pancarta a favor dels presos polítics i exiliats al Palau de la Generalitat durant el període electoral. La fiscalia li demana 20 mesos d’inhabilitació i una multa de 30.000€ i l’acusació popular, és a dir, VOX, 24 mesos i 72.000€.

Notícia ccma.cat

Refrescant la història

I és que cada vegada que llegeixo un article, escolto la ràdio o miro el vídeo de les seves declaracions, més convençut estic que el franquisme i el retorn a l’època fosca passada és més vigent que mai. Sens dubte no es va fer neteja quan tocava. Recordeu que el “Tribunal de Orden Público” franquista va ser un simple canvi de nom col·locant els seus membres al TS i a l’AN quan “teòricament” es feia el pas a la democràcia.  

Connivència d’estat

La mateixa connivència de l’estat per l’existència d’aquest partit feixista, de totes les fundacions que enalteixen el franquisme, d’una exhumació i trasllat de restes amb honors d’estat tolerades per un govern anomenat socialista i amb misses enaltint les “virtuts” de quan el cadàver caminava, presagien una necessitat imperiosa de revolta.

La resta els importa un pito

El que digui Amnistia Internacional ara els importa un pito i sembla inclús que els hi vagi bé que coincideixi amb la trama de corrupció política més gran de la història recent a l’espanya post dictadura amb una malversació de 700 milions d’euros de fons públics i una vintena de persones condemnades (només una a presó, inicialment per 6 anys).

Preparem-nos doncs perquè fa fred i a sobre, ara, apugen el preu del butà.

Democràcia, amnistia i autodeterminació

Dilluns, Octubre 21st, 2019

Aquest dilluns passat, de forma puntual i precisa tal com havia avançat la majoria de premsa estatal, ha arribat la sentència. Però no, no penseu malament ara: no hi havia cap filtració!

Males noticies

Rebo missatges, escolto la ràdio, poso les noticies a la TV i de nou la indignació i la ràbia m’enutja i m’exalta –suposo que com a molts de vosaltres–.

I m’entren molts dubtes: i ara què farem? Sabrem estar a l’alçada? Quines són les nostres capacitats i possibilitats davant de l’enorme i esbiaixat poder de l’estat?

Dubtes?

Passada una estona, arriba un missatge tremendament encoratjador d’en Jordi Cuixart. Quin home, mare de Déu, quin home!

De la presó, sabent que el condemnen a 9 anys de presó i encara ens dona lliçons de moral i ens anima a ser ferm, serens i continuar en les nostres accions pacifiques i no violentes.

Quina convicció!

100 anys!

Entre totes les persones sentenciades pel procés sumen 99 anys i mig. Quina vergonya. Quina farsa monumental muntada explícitament!

El poble respon

Les paraules del Jordi Cuixart em fan veure que estem en el camí i que hi arribarem. Ens diu:

“venim de lluny i, per tant, ni la presó ni la repressió seran mai la visualització de cap derrota sinó un pas més en la lluita per l’exercici d’aquests drets que avui han sigut greument condemnats”

Les accions properes: les concentracions, les marxes ciutadanes, les assegudes, l’aturada de país, la gran manifestació, .., tot de forma pacífica, serena i no violenta, perquè som així i perquè ho volem fer així. Ens diu

“tenim tot el dret del món de voler una societat més justa i de defensar el dret a l’autodeterminació”

Es tracta de ser la revolució pacífica, com la que va generar Gandhi, “i és molt important que tot això només té sentit si ho fem junts, i, sobretot, si no ens deixem mai ningú pel camí”.

L’únic enemic a vèncer és la por

I també, com ens diu en el seu missatge “l’únic enemic a vèncer és la por” i oblidar-nos de les proclames i amenaces dels líders d’alguns partits estatals que ens volen sotmesos i mancats de llibertats i d’esperances.

Això s’ha acabat i no hi ha marxa enrere “la resposta a la sentència només pot ser la reincidència”.

“Amics i amigues, en aquesta hora greu, enviar-vos un missatge d’esperança i, avui més que mai, cridar ben fort democràcia, amnistia i autodeterminació. Ho tornarem a fer i ho farem junts. Visca Catalunya lliure.”

La maduració de la carabassa

Dilluns, Setembre 23rd, 2019

La planta

La carabassa és el fruit d’una planta originària d’Amèrica amb moltes variants i mides –algunes enormes– de les quals se’n pot obtenir la matèria base per fer unes cremes boníssimes –d’algunes també se n’extreu cabell d’àngel–. Es tracta d’una reptadora que creix de forma invasiva als horts on es cultiva. Per situar-nos una mica més en el context segur que recordeu la “Ruperta” famosa d’un programa de TV de fa uns quants anys.

La invasió

Des de fa molts anys, al mig de l’hort estatal s’ha anat escampant una invasora com si es tractés d’una planta de carabassa. Aquesta pren i domina sobre la resta de plantes del mateix hort i ha aconseguit multiplicar-se durant anys sense impediments. En una mescla de funcions dels poders de l’Estat i amb un orgull de carbassa per sobre de tot, l’horta ha quedat envaïda i no queda espai per créixer altres hortalisses necessàries.

Pell dura

Les carabasses tenen una pell molt dura i, un cop collides, poden aguantar molt temps inalterables i impertèrrites fins que arriba un dia que la pell comença a estovar-se en algun punt i s’enfosqueix. A partir de llavors, no passaran gaires dies més fins que acabi madurant desenfrenadament i esdevingui una podridura considerable. Si no te n’adones del canvi de color, te n’adonaràs de la pregona pudor que desprèn.

No estic segur si el color de la pell de la carabassa estatal ha canviat però les emanacions comencen a ser fortes.

Els símptomes de la setmana:

  • Valtònyc supera el primer esglaó (per incompetència judicial).
  • Borrell bloqueja el projecte 5G de la Generalitat per l’orgull de la carbassa.
  • Als joves d’Altsasu els mantenen les condemnes d’entre 2 i 13 anys de presó per “discriminació ideològica”.
  • La ineptitud del PSOE provoca noves eleccions amb un cost de 130 milions d’euros i una única proposta per Catalunya: el 155!
  • El ministre d’agricultura atribueix el problema dels sector del Cava a l’independentisme! Què sap ell!
  • Per la nova estació de trens de la Sagrera de Barcelona (10 anys d’endarreriments) hi passen més ministres que trens!
  • Urdangarin, condemnat a 6 anys, tindrà permís per sortir de la presó per anar a fer un voluntariat dos cops a la setmana, sense protecció policial.

Llista única

Davant la convocatòria electoral del 10N, no creieu que hauríem de presentar una única –i per darrera vegada– llista catalana?

La fortor comença a ser insuportable, no hauríem de prémer la carabassa per saber si ja està prou podrida?

Hong Kong: ho tornarem a fer

Dilluns, Agost 19th, 2019

Portada als mitjans

Aquests darrers dies estem veient com Hong Kong, una de les ciutats més actives del món en l’àmbit financer i econòmic, poblada per gairebé 8 milions de persones, amb un règim administratiu especial assignat a la Xina (després de deixar de ser una colònia britànica el 1997), està sent portada dels principals mitjans internacionals. 

Un règim sense llibertat

El motiu va lligat a un règim de què disposaven fins fa ben poc i que els pretenen reduir a través d’un projecte de llei del govern xinès. La ciutat és un punt neuràlgic, a banda de logístic, que la Xina vol recuperar imposant la seva llei. La diferència amb els seus veïns xinesos és que gaudeixen d’una major llibertat –a Hong Kong en tenen, vaja– i el nivell de vida és extremadament superior a la ciutat.

Colònia anglesa durant 100 anys

El cas és que és un potencial que la Xina no vol deixar perdre, o millor dit, que vol recuperar (ciutat perduda en la Guerra de l’Opi del 1898 davant la Gran Bretanya durant 100 anys).

Violència policial

El que hem pogut veure són protestes, primer, per salvar la democràcia que tenen a Hong Kong, i després les protestes s’han centrat en la reacció per les accions violentes de la policia contra persones assegudes a terra. No sé què em recorda…

El cert és que les accions de protesta són accions no violentes: s’asseuen a terra impedint l’accés a les taquilles de facturació o a les portes d’embarcament. La policia ha fet actuacions deplorables pegant amb les porres, dispersant amb gasos lacrimògens, etc., i ha generat molts ferits. 

Un 1 d’octubre a Hong Kong?

M’ha recordat moments del passat recent a Catalunya, amb forces antidisturbis actuant violentament contra persones pacífiques. Em fa la sensació que és com una realitat paral·lela que passa a l’altre extrem del món.

5.000 persones organitzades perfectament

De moment porten uns quants dies amb nombrosos (per no dir tots) vols cancel·lats o desviats i, segons ens diuen, hi ha al voltant de 5.000 persones que protesten i que es van tornant. 

No sé si és un somni, una calorada d’estiu o realment estem davant d’un canvi en la manera de protestar al món, on els drets civils més bàsics, els drets humans i el drets democràtics no es respecten i la ciutadania assumeix els costos actuant de manera totalment pacífica i posant el dit a la llaga.

Ho aconseguiran?

La pregunta que caldria fer-nos és aquesta: aconseguiran el seu propòsit?

Esperem que sí, i que puguin gaudir de les llibertats aconseguides, fins i tot quan un (estat) vol imposar-se per força.

Com diu el meu amic Jordi Cuixart, “ho tornarem a fer”.