Archive for the ‘General’ Category

Tenir un màster i renunciar … al màster

viernes, abril 20th, 2018

Com s’entén això?

Si durant la teva vida has estat cursant uns estudis, siguin del tipus que siguin, de l’ESO, d’un grau, d’un màster, d’un curs d’enoturisme o del carnet de conduir, quan n’obtens el resultat final –suposem positiu, és clar– estàs satisfet de l’esforç i de la dedicació que has hagut de realitzar, dels dies que has hagut de dedicar a l’estudi, de les hores que podies haver estat fent altres coses inclús potser més útils, etc.

Però del que n’estàs segur és de la satisfacció d’haver acabat i de l’obtenció de la titulació, hagin estat dos anys, quatre o dotze setmanes.

A la política des del 1989

En canvi, curiosament trobem a una senyora que viu de la política des del 1989, que ostenta el títol de presidenta d’una comunitat autònoma, i que quan s’ha vist enganxada in fraganti havent estafat la societat dient que tenia un màster, ara, en lloc de veure’s atrapada i renunciar al seu càrrec, l’únic que fa és renunciar al seu màster.

És com qui té una taca en una peça de roba i, en lloc de rentar-la aplicant-hi un detergent que la tregui, agafa les tisores i retalla al voltant de la taca deixant-hi un forat.

La taca ha desaparegut, si senyors!

Coneixements suficient?

Fa temps que penso que qualsevol càrrec públic hauria de passar per una prova de nivell mínim de coneixements i d’aptituds, ja no per ostentar un càrrec, sinó per poder-hi accedir.

No es fan proves de selecció per gairebé tot?

No es fan càstings per escollir qui pot accedir a fer una obra de teatre, pel·lícula o concurs de la tele?

Per ser president d’una mesa electoral qualsevol s’ha de tenir uns estudis mínims finalitzats, no?

Pas pel món laboral

També penso que per ser un representant públic de la societat, caldria disposar d’un mínim d’experiència en el món laboral previ: per mi és imprescindible haver palpat i conegut de primera ma l’esforç a fer les coses ben fetes, el que costa vendre un producte per part d’un comercial, el que costa ser empàtic per part d’una persona que es dedica a l’atenció al client, etc.

Per tant, per poder ser un bon servidor públic (i polític) també s’hauria d’exigir.

Corrupció?

Inflar currículums per aconseguir una plaça, per accedir a un concurs, per destacar per damunt dels que no el tenen, etc. Com se li hauria de dir a això? Corrupció?

Malgrat que estudis internacionals diguin que un 24% d’espanyols reconeix haver mentit en el seu currículum alguna vegada, falsejar les dades pot ser causa d’acomiadament disciplinari (en el cas d’aquesta presidenta, dimissió o cessament del càrrec directament).

I si això ho poden fer amb la complicitat de terceres persones, aquestes també són corruptes. Volem transparència? Doncs exigim-la.

Mentir per interès polític

I tornant al principi, aquesta senyora si renúncia al màster, em pregunto si és que l’ha fet o no l’ha fet. No es renuncia a alguna cosa que t’ha costat un esforç en temps i en diners.

Ja ho deia en un article meu anterior: determinada classe política menteix a tort i a dret pel pur interès polític i consideren que el poble és ignorant.

5 mesos a la presó: la revolució és del poble

sábado, marzo 17th, 2018

Cinc mesos privats de llibertat

Quan aquest article surti al carrer es compliran cinc llargs mesos d’engarjolament dels dos Jordis. Cinc mesos que el Jordi Sanchez i el Jordi Cuixart hauran estat privats de llibertat, envoltats de les fredors i de les grisors de les presons, lluny de les seves famílies i distants del món sencer. És una justícia injusta que els manté a la presó. És una justícia partidària i maniobrada per l’estat que controla una causa intolerable i polititzada.

Ells, els demés presos i els exiliats polítics, pateixen la repressió d’un estat corrupte que aplica la llei al seu criteri: hi ha condemnats lliures i no jutjats tancats.

Menteixen a tort i a dret pel seu interès polític i consideren que el poble és ignorant.

Corrupció indiscriminada

Un govern que fa desaparèixer de llibreries el llibre del narcotràfic a Galicia –per cert, èxit de vendes i de distribució per les xarxes– que retira obres d’art a l’exposició Arco on es denunciava l’existència de presos polítics, que engarjola a “rapers” o “tuitaires” per cantar i escriure veritats, que censura revistes (“El Jueves”) per publicar evidències, i que, en canvi, afavoreix el rescat de la banca, obliga a retornar els diners del fracassat cas “castor”, canvia l’article 135 de la CE per prioritzar a la banca en els pagaments dels pressupostos de l’estat, crea la llei “mordassa” per ampliar els casos de delicte d’odi –només afecta si portes l’estelada en un estadi, no si són banderers feixistes– o com si hagués actuat en David Copperfield desapareixent sospitosos o apareixent morts de forma sobtada relacionats tots amb el cas Gürtel, etc. etc.

Sembla que se senti una veu fina provinent de la ultratomba –una de molt concreta– que digui: “repressió, repressió que se us escapa de les mans”.

Sentència TEDH

Ja hem vist com des del Tribunal Europeu de Drets Humans, 10 anys després –tard, massa tard– ha condemnat a l’estat espanyol a indemnitzar (i reconèixer la prepotència de l’audiència nacional i la posterior ratificació del TC) a dos joves, per haver-los vulnerat la llibertat d’expressió al cremar unes fotos de la monarquia.

Pensionistes i escola catalana

Mentrestant, els pensionistes veuen com se’ls incrementa únicament un 0,25% les pensions davant d’un increment del 8,8% dels sous dels funcionaris de l’estat (en 3 anys).

I continuen els intents d’agredir a la immersió lingüística de l’escola catalana.

Cansats d’ingerències i menysteniments

Pels Jordis, pels pensionistes, per l’escola en català, per tots nosaltres, per la llibertat, tornarem a sortir: divendres davant l’Ajuntament de Vilafranca a les 7 de la tarda, i dissabte a 2/4 d’11 a Barcelona pels pensionistes i a la tarda a les 5, també a Barcelona per l’escola en català.

Estem cansats d’ingerències i menysteniments, volem la llibertat i el poble lidera aquesta revolució.

Nosaltres som el somni

lunes, febrero 19th, 2018

Privats de llibertat

Cada dia que passa trobem més indignant el fet de continuar tenint als nostres líders privats de llibertat, tant els empresonats com els exiliats. Sens dubtre s´n ostatges d’aquest govern que ha oblidat la paraula democràcia i només es mira el seu melic. Però si això ja és per tenir la indignació plena –per no dir altres coses– hem de continuar veient com se n’enriuen de nosaltres amb accions polítiques sota una “pell” jurídica.

Han tornat a la recerca d’informació amb més expectació mediàtica que no pas real; han tornat a citar a declarar a persones de diferents partits polítics o de diferents departaments i nivells de responsabilitat; han fet declarar a un mecànic que es va negar a reparar el vehicle d’un policia o a una persona que, amb un nas de pallasso, es va fer una foto al costat d’un guàrdia civil. I tot per fer-ne escarni.

Ridiculesa en escreix

El seu nivell de ridiculesa és tant gran que quan, aparentment, han arribat al nivell màxim, veiem que no, que es continuen superant ells mateixos. Aquests darrers dies hem pogut veure com agents de la benemèrita estan esbrinant si hi ha hagut frau de consum elèctric en un llaç de llums LED posat en un balcó d’un ajuntament durant la il·luminació nadalenca. Sembla per riure oi?

S’entreveu el final d’una oligarquia decadent. No sabem si aguantaran poc temps o si ens semblarà massa llarg, però el nivell és tant baix, que no es pot remuntar.

Continua la indignació

Tal i com s’ha produït en altres indrets aïllats, el creixement de la indignació davant fets de manipulació o corrupció, ha fet agafar una forta consciència. Malgrat que el tarannà ibèric sigui més dificultós, l’existència d’una revolució social iniciada pels catalans ha de portar cap a una nova concepció dels estats a Europa on la democràcia i les llibertats sigui l’emblema.

Diria que s’entreveuen canvis, que el que està passant no és en va, no es pot mantenir més temps i cal actuar, perquè el que passa, no ens deixa indiferents, ni les coses passen per què sí, ni se’n poden desprendre o oblidar-se’n sense resoldre-ho.

Com ens recordava la Muriel Casals, en el seu segon aniversari de mort,

nosaltres som el somni!

3 mesos presos i un nou parlament

sábado, enero 20th, 2018

Aquesta setmana hem tornat a tenir doble presència del 155.

M’explico.

Per una banda, una nova concentració per exigir la llibertat dels presos polítics el passat dimarts 16, el dia que es complien els 3 mesos de l’empresonament dels dos Jordis. Cal indicar que existeixen diverses iniciatives en favor de la llibertat dels presos en diverses poblacions de la comarca (i a Catalunya) de forma periòdica. A Vilafranca, cada dia a 2/4 de 10 del vespre (dissabtes, diumenges i festius a les 8) a la plaça de la Vila (els dimecres de forma itinerant per barris) amb una colla de músics que interpreten el Cant dels Ocells i els Segadors. A Sant Sadurní es fa una petita marxa cada dilluns a les 8 del vespre.

3 mesos a la presó

No obstant això, aquest dimarts, amb el compliment dels 3 mesos de la privació de llibertat dels Jordis, es va fer un acte simbòlic a Vilafranca amb més presència de cantaires, de textos i cartes, i de presència de persones per exigir la llibertat. També en altres poblacions de la comarca.

La gent es mou! Està indignada i desitja que s’acabi aquesta tortura per als presos i les seves famílies i arribi el seu alliberament.

President al Parlament

Per l’altra banda, s’ha celebrat el ple de constitució del Parlament i ja tenim nou president i nova mesa constituïda. Enhorabona president Roger Torrent! Caldrà ma ferma, suport i unitat amb el poble, perquè no ens ho posaran gens fàcil!

I aquest Parlament, també és conseqüència del 155. Hem de recordar que l’aplicació d’aquest article per part del govern central –amb el recolzament incondicional de la resta de partits anomenats del bloc 155– els ha permès impunement desmuntar les institucions catalanes i tot el que representaven, afectant a tot absolutament, moral inclosa. I ens amenacen que si no els agrada el govern que en pugui sortir, tornaran a aplicar el 155. Però què es pensen!

Indignació

Indignant, oi? I quan veus que al finalitzar l’acte del Parlament, només una part dels diputats entonen l’himne de Catalunya i l’altra part resta en silenci com si no anés amb ells això d’entonar l’himne?

Si no el senten com a seu, si es senten fora de la seva terra, que no vinguin a apropiar-se’n, que marxin i ens deixin fer!

Ells contents i nosaltres més!

Una setmana més amb el 155, o potser una setmana menys?

lunes, diciembre 18th, 2017

21D i 155

Cada dia que passa i que ens acostem al dia D, al 21D, ens trobem amb més elements d’humiliació i d’odi dels partits polítics anomenats del bloc 155 vers a Catalunya i als catalans. Aquesta setmana ha tocat portar a terme l’espoli de les obres de Sixena, sota un estricte control de la guàrdia civil. Hi ha tingut molt a veure el ministre de cultura, principal l’impulsor sota el paraigües del 155, i el seu germà, general de l’exèrcit espanyol i vice-president de la diputació de l’Orde de Malta a Espanya, organització fundadora i propietària del monestir. La resta d’obres de Sixena que estan en altres museus, no de Catalunya, evidentment ni se’n parla de retornar res.

Però dia que passa, tinc la sensació que s’incrementa l’odi que ens tenen i continuen imponentment amenaçant-nos. Ja no sé si és a causa d’estar en campanya electoral o simplement consideren que tot està permès amb l’aplicació del 155.

Caixa de solidaritat

Fa uns dies es pagaven, gràcies a les aportacions de la ciutadania a la caixa de solidaritat, importants sumes per treure de la presó preventiva a alguns consellers i conselleres, a la presidenta del Parlament o a alguns membres de la mesa. Ara ens tornen a enviar noves amenaces d’investigar a més implicats pel 1-O.

Aquesta mateixa setmana, embargaments de béns als investigats pel 9N, després d’haver pagat ja unes importants sumes. I tot això, en un judici il·legal amb ordre de presó preventiva, per una causa inexistent.

Es compleixen ja dos mesos que tenim als Jordis a la presó, i gairebé un mes i mig a l’Oriol Junqueras i al Joaquim Forn, de forma preventiva, clar. No com en Bárcenas o n’Urdangarin que, malgrat estar condemnats amb presó, continuen la seva vida lliure tot esquiant.

Separació de poders?

Fa poc, han condemnat a un “raper” per cantar el que no els agrada sentir, prohibint la llibertat d’expressió. Ídem a una persona com a responsable de “comprar xiulets i repartir-los a l’estadi de la final de la copa del rei per xiular l’imne”. Han multat a clubs per deixar entrar estelades al camp o han fet fora a aficionats per voler entrar-les.

Han obert expedient sancionador a Catalunya Ràdio per dues editorials de la Terribas considerant-la que atemptaven contra la neutralitat política. A TV3 per ser poc imparcials a la manifestació de Brussel·les després de censurar-la (quan sovint ens podem preguntar si aquest neguit d’imparcialitat no és massa exagerat).

Ara ens prohibeixen que hi hagi llaços, fonts i altres elements en espais públics de color groc. Al avis de Reus que es concentrin davant l’ajuntament amb llaços grocs, una pancarta de llibertat pels presos polítics i que cantin “Els Segadors”. Ja no us dic res dels domassos demanant la llibertat dels presos polítics.

Líders en corrupció

Fa uns dies, el partit polític més corrupte d’Europa, va exigir explicacions oficials a la policia belga per una foto d’un cotxe de policia amb una estelada.

I mentre tenim encara el record dels cops de porra rebuts l’1-O (o algun ull perdut per les bales de goma prohibides) tenen la barra i prepotència d’amenaçar-nos dient que si el 21-D no surt el resultat que volen, continuarà aplicant-se el 155. I que consti que ho diuen tots els partits del bloc-155, d’una forma o d’una altra.

Que voleu més que us digui? Cadascú que actuï en conseqüència i vagi a votar: aquestes són les nostres eines!

Rebel·lió interna

viernes, noviembre 17th, 2017

Un mes

Avui fa un mes de l’empresonament dels dos Jordis i una catorzena de dies dels Consellers i Conselleres del Govern legítim de la Generalitat. Trenta dies llargs i foscos. No em puc imaginar com ha de ser un sol dia a dins de la presó, sense res a fer, sense res a dir, sense tenir a ningú més amb qui parlar que el teu company de cel·la. Resignat ell, d’estar tancat i preguntant als nostres presos: “I tu, què hi fas aquí? Perquè estàs tancat?” i, alhora, fent-li saber els seus mèrits i els dels seus companys de mòdul: “jo per assassinat, el veí de la dreta, per tràfic de drogues reincident, el de l’esquerra per violació, el del davant per homicidi, el de més avall per etc., etc.”

Cruel, molt cruel!

Tenint diàlegs d’aquesta mena, pots intuir la sensació de buidor estranya, i més, sabent com són els Jordis: persones inquietes, acostumades a l’activitat constant, a estar prop de tots els col·lectius tirant endavant iniciatives i activitats diverses, participant en reunions i aportant el consens a sindicats, organitzacions i partits polítics, recorrent el territori parlant amb la gent i acostant-se a qualsevol persona –si, a qualsevol– per explicar-li de què va tot això. I sempre sense deixar de mantenir el cap ben alt, el coratge ferm i repetint una i múltiples vegades: “estimem-nos” o “fem-ho de forma cívica i pacífica”.

Ni tan sols

una ràdio o una televisió per escoltar, encara que fos un únic canal o emissora amb informació parcialment interessada i manipulada. Ni tan sols això.

Amb visites molt restringides, de 40 minuts, per part de l’advocat, de la parella o familiars i amics directes, després d’haver passat per una pregona identificació abans d’accedir-hi, més pròpia de la guerra freda. A més, sempre darrera d’un vidre i parlant per un intèrfon sense cap possibilitat de contacte físic, no fos cas que es fessin una abraçada o se’ls escapés algun petó.

Ep, no: tenen un vis a vis de trenta minuts amb la parella .. un cop al mes!

Persona

Quan una persona innocent ha de patir aquesta humiliació i vexació, un pot veure clar quines són les intencions d’aquesta gent, i identificar clarament el costat que defensa la democràcia i el que no.

Amb l’aplicació del 155 per part del govern del PP, amb el suport dels seus col·legues contraris a una Catalunya lliure i pròspera –el que s’anomena bloc 155, vaja– hi trobem partits, si, però voldria pensar que estan formats per persones individuals que creuen els drets humans i els valors democràtics.

En tot cas, d’uns ciutadans que ja sabíem el peu que calçaven i d’uns altres alineats al socialisme, amb marca blanca o sense, que ens el podíem imaginar. Algunes persones d’aquests partits han demostrat valentia i coherència amb fets –abandonant-los i dimitint de càrrecs de partit–expressant així, el seu paper individual a la societat. Els que no han mogut fitxa, continuen prenent-nos per rucs ensinistrats pensant que poden portar-nos per on vulguin.

Rebel·lió interna

Per això dic, que aquesta rebel·lió és interna, individual de cadascú. I té la necessitat d’expressar-se al carrer, principalment el dia 21 de desembre, prenent-hi part i evitant continuar en un país on no hi ha respecte per la democràcia i, en canvi, si es persegueixen les idees.

Exigim la llibertats dels Jordis i de tots els presos polítics, ara, de forma cívica i pacífica.

Paraules de Jordi Cuixart

escrites des de la presó i encoratjant a tothom a no defallir:

“Amb l’esperança intacta amb els dies que vindran, sempre endavant!

Visca els Països Catalans i visca Catalunya Lliure!”