Archive for the ‘Política’ Category

Democràcia, amnistia i autodeterminació

Dilluns, Octubre 21st, 2019

Aquest dilluns passat, de forma puntual i precisa tal com havia avançat la majoria de premsa estatal, ha arribat la sentència. Però no, no penseu malament ara: no hi havia cap filtració!

Males noticies

Rebo missatges, escolto la ràdio, poso les noticies a la TV i de nou la indignació i la ràbia m’enutja i m’exalta –suposo que com a molts de vosaltres–.

I m’entren molts dubtes: i ara què farem? Sabrem estar a l’alçada? Quines són les nostres capacitats i possibilitats davant de l’enorme i esbiaixat poder de l’estat?

Dubtes?

Passada una estona, arriba un missatge tremendament encoratjador d’en Jordi Cuixart. Quin home, mare de Déu, quin home!

De la presó, sabent que el condemnen a 9 anys de presó i encara ens dona lliçons de moral i ens anima a ser ferm, serens i continuar en les nostres accions pacifiques i no violentes.

Quina convicció!

100 anys!

Entre totes les persones sentenciades pel procés sumen 99 anys i mig. Quina vergonya. Quina farsa monumental muntada explícitament!

El poble respon

Les paraules del Jordi Cuixart em fan veure que estem en el camí i que hi arribarem. Ens diu:

“venim de lluny i, per tant, ni la presó ni la repressió seran mai la visualització de cap derrota sinó un pas més en la lluita per l’exercici d’aquests drets que avui han sigut greument condemnats”

Les accions properes: les concentracions, les marxes ciutadanes, les assegudes, l’aturada de país, la gran manifestació, .., tot de forma pacífica, serena i no violenta, perquè som així i perquè ho volem fer així. Ens diu

“tenim tot el dret del món de voler una societat més justa i de defensar el dret a l’autodeterminació”

Es tracta de ser la revolució pacífica, com la que va generar Gandhi, “i és molt important que tot això només té sentit si ho fem junts, i, sobretot, si no ens deixem mai ningú pel camí”.

L’únic enemic a vèncer és la por

I també, com ens diu en el seu missatge “l’únic enemic a vèncer és la por” i oblidar-nos de les proclames i amenaces dels líders d’alguns partits estatals que ens volen sotmesos i mancats de llibertats i d’esperances.

Això s’ha acabat i no hi ha marxa enrere “la resposta a la sentència només pot ser la reincidència”.

“Amics i amigues, en aquesta hora greu, enviar-vos un missatge d’esperança i, avui més que mai, cridar ben fort democràcia, amnistia i autodeterminació. Ho tornarem a fer i ho farem junts. Visca Catalunya lliure.”

La maduració de la carabassa

Dilluns, Setembre 23rd, 2019

La planta

La carabassa és el fruit d’una planta originària d’Amèrica amb moltes variants i mides –algunes enormes– de les quals se’n pot obtenir la matèria base per fer unes cremes boníssimes –d’algunes també se n’extreu cabell d’àngel–. Es tracta d’una reptadora que creix de forma invasiva als horts on es cultiva. Per situar-nos una mica més en el context segur que recordeu la “Ruperta” famosa d’un programa de TV de fa uns quants anys.

La invasió

Des de fa molts anys, al mig de l’hort estatal s’ha anat escampant una invasora com si es tractés d’una planta de carabassa. Aquesta pren i domina sobre la resta de plantes del mateix hort i ha aconseguit multiplicar-se durant anys sense impediments. En una mescla de funcions dels poders de l’Estat i amb un orgull de carbassa per sobre de tot, l’horta ha quedat envaïda i no queda espai per créixer altres hortalisses necessàries.

Pell dura

Les carabasses tenen una pell molt dura i, un cop collides, poden aguantar molt temps inalterables i impertèrrites fins que arriba un dia que la pell comença a estovar-se en algun punt i s’enfosqueix. A partir de llavors, no passaran gaires dies més fins que acabi madurant desenfrenadament i esdevingui una podridura considerable. Si no te n’adones del canvi de color, te n’adonaràs de la pregona pudor que desprèn.

No estic segur si el color de la pell de la carabassa estatal ha canviat però les emanacions comencen a ser fortes.

Els símptomes de la setmana:

  • Valtònyc supera el primer esglaó (per incompetència judicial).
  • Borrell bloqueja el projecte 5G de la Generalitat per l’orgull de la carbassa.
  • Als joves d’Altsasu els mantenen les condemnes d’entre 2 i 13 anys de presó per “discriminació ideològica”.
  • La ineptitud del PSOE provoca noves eleccions amb un cost de 130 milions d’euros i una única proposta per Catalunya: el 155!
  • El ministre d’agricultura atribueix el problema dels sector del Cava a l’independentisme! Què sap ell!
  • Per la nova estació de trens de la Sagrera de Barcelona (10 anys d’endarreriments) hi passen més ministres que trens!
  • Urdangarin, condemnat a 6 anys, tindrà permís per sortir de la presó per anar a fer un voluntariat dos cops a la setmana, sense protecció policial.

Llista única

Davant la convocatòria electoral del 10N, no creieu que hauríem de presentar una única –i per darrera vegada– llista catalana?

La fortor comença a ser insuportable, no hauríem de prémer la carabassa per saber si ja està prou podrida?

La teoria de l’Aznar s’ha aplicat a tort i a dret

Divendres, Juny 21st, 2019

Aquesta setmana passada hem tingut dos finals anunciats. Per una banda, l’esperada finalització –o només un breu punt i a part– del judici als nostres presos polítics i la pronuncia de la frase “vist per a sentència”. En Marchena i els seus amics, cap a casa que ja han fet la feina televisiva. Els presos de nou cap a la presó, no fos cas que volguessin reincidir o marxar …

Fulletó de les eleccions municipals

I per l’altra, el final del fulletó (telenovel·la) de les eleccions municipals, tot i que en alguns casos i llocs, durarà temps. La veritat és que entre uns i altres estem donant la raó a l’Aznar quan veient l’empenta independentista que s’estava produint a Catalunya va dir una cosa semblant a: “antes se dividiran los catalanes que la unidad de España”.

No s’entenen aquests pactes estranys

La gent del carrer no entén moltes coses succeïdes aquests dies: pactes estranys de forces dissemblants (independentistes o no); suports a alcaldies per evitar-la a altres; agrupació de llistes amb menys vots per fer fora a la llista més votada; frases fetes en campanya amb la intenció de captar vots que ara s’han contradit sense contemplacions, etc.

Els partits són rivals i busquen el KO del contrari(s)

Segurament existeix un important desconeixement del funcionament intern dels partits que inclús pot arribar a sorprendre a qualsevol persona entesa! Per explicar-ho senzill i entenedor, quan hi ha disputa entre dos o més partits i són rivals a unes eleccions, el que busca cada partit és guanyar amb la màxima diferència. Com al món de la boxa: guanyar per punts serveix però fer-ho per K.O., millor.

Teoria de l’Aznar aplicada arreu

Evidentment no és el tarannà que segueixen tots els partits, ni succeeix a tots els municipis, però només a Catalunya hem pogut evidenciar que entre les forces independentistes, la teoria de l’Aznar s’ha aplicat a tort i a dret, sense miraments.

Unitat, com a mínim, fins la República

Com bé sabeu, sóc defensor de la unitat per aconseguir la República Catalana. Al meu entendre caldria que, un cop aconseguida, hi haguessin eleccions on tots els partits, de centre, d’esquerres, de dretes, de dalt o de baix, fessin les seves propostes per convèncer i governar. Però mentrestant no la tinguem, si us plau, unitat!

Unitat sense menystenir a les persones que han cregut amb la força dels partits tots a una.

Oportunitat perduda?

En aquests moments veig que s’ha perdut una nova oportunitat per avançar. S’ha posat el fre de ma per quatre anys més i els nostres presos i exiliats, continuen allà on estaven, privats de llibertat.

Tot i així no perdem l’esperança d’un món millor!

Fes memòria i vota sense contemplacions!

Divendres, Maig 17th, 2019

Drets humans ONU

Primer d’octubre de 2017: un poble demòcrata –Catalunya– amb l’afany de deixar d’estar encotillat i explotat per un estat colonialista –Espanya– decideix exercir el seu dret de lliure determinació del seu estatus polític (principi fonamental dels Drets Humans recollit a la carta de les Nacions Unides de 1945 i admès pel mateix govern espanyol l’any de la seva incorporació, el 1955).

Unitat del poble

Previ, durant i després d’aquells dies d’octubre, la unitat del poble és present en tots els indrets de Catalunya pel treball en equip realitzat. La societat catalana, en una perfecta complicitat amb govern, partits i polítics –ja sabeu quins– s’organitza com mai. Arriben les perseguides urnes, paperetes i cens, i el poble vota lliurement en col·legis electorals vetllats i organitzats per la mateixa societat en un enorme acte d’unitat transversal, col·lectiva i pacífica. Més de dos milions de vots favorables: el 90,18%.

Repressió i violència

L’estat, col·lapsat, ho reprimeix durament amb violència. Les persones de més edat, supervivents de la dictadura franquista, reviuen amb angoixa un malson oblidat. El segrest de la convivència per part de forces i cossos de seguretat de l’estat ens fan malviure uns dies d’horror i pors.

República bloquejada

Posteriorment, després d’un continuat xantatge, insinuacions, atacs morals i convulses contradiccions, es proclama una república sense recorregut pràctic. El govern de l’estat s’uneix amb l’oposició –i la monarquia, i l’IBEX35, i els poders fàctics– i llença l’ofensiva de bloqueig als catalans.

155 i fanatisme creixent

El reflex d’aquest fanatisme repressiu del tripartit PP, C’s i PSOE –recordeu PSC a Catalunya– sense contemplacions ni arguments sòlids, aprova aplicar l’article 155, facilitar la sortida d’empreses catalanes via decret i exempt de taxes, convocar eleccions autonòmiques, derogar càrrecs i institucions catalanes, i perseguir als líders socials i polítics –pallassos, rapers, i persones diverses també– i acusar-los de rebel·lió, sedició, malversació, etc.

Els del 155, amagats i … més llenya al foc

La humiliació per part de l’estat als nostres líders i als catalans, en general, és màxima. A la nostra comarca, les persones visibles d’aquests partits no van sortir a defensar gens l’exercici de la democràcia, ni van cedir espais per votar, ni tan sols han mostrat cap signe de rebuig a la vulneració de drets als presos i exiliats polítics.

Al contrari, alguns han tingut presa per a fer-se fotos conjuntes (PP, C’s i PSC) en manifestacions contra la llibertat a Catalunya; han atiat la confrontació anant en contra de tot allò que és groc o han declarat, a través dels seus líders, la voluntat de continuar aplicant el 155, tancar TV3, i pressionar per aconseguir una sentència exemplar.

Ni marques blanques ni falses expectatives

Ara, davant del proper repte municipalista, veiem com alguna de les llistes les formen persones que volen camuflar-se darrera unes sigles amb marques blanques i que voldran convèncer que a les municipals es vota a la persona. No tenen vergonya!

Còmplices de la repressió

Són còmplices de les porres i de la repressió, per acció o per connivència. Tot i així, probablement tenen una mica de raó i una part de la decisió del vot recau en la persona. Ara bé, una persona que no respecte la democràcia i va en contra dels catalans limitant la seva llibertat, hauria de ser una llista a descartar per votar-la. Hi ha coses que són inadmissibles i aquesta n’és una.

Com gosen aquests partits a demanar vots als catalans si, a més, els seus vots repercutiran en la confecció dels governs comarcals i de les diputacions per als partits repressors i contraris a la llibertat de Catalunya?

Vots per als partits que defensen la democràcia i la república Catalana

El dia 26 de maig, a les municipals i també a les europees, fes memòria i vota partits que defensin la democràcia i la república catalana.

Sense contemplacions!

Mala gent

Dilluns, Febrer 18th, 2019

“Senyores i senyors, apugem el teló i comença la funció. L’espectacle està servit.”

Així podria començar una representació teatral, el showd’uns pallassos o qualsevol altra entreteniment públic. Però no, es és així, és la farsa del judici!

Què vol aquesta gent?

Que se sàpiga el que pretenen:

Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, i Jordi Sánchez, expresident de l’ANC: ambdós amb 1 any i 4 mesos en presó provisional i acusats de rebel·lió amb una petició de pena de 17 anys de presó i 17 d’inhabilitació per cadascú.

Carme Forcadell, expresidenta del Parlament, gairebé 1 any en presó provisional i acusada de rebel·lió amb una petició de pena de 17 anys de presó i 17 d’inhabilitació!

Oriol Junqueras, exvicepresident del Govern i exconseller, i Joaquim Forn, exconseller, ambdós amb 1 any i més de 3 mesos en presó provisional i acusats de rebel·lió i malversació amb una petició de pena de 25 i 16 anys de presó i 25 i 16 d’inhabilitació respectivament.

Raül Romeva, exconseller, Josep Rull, exconseller, Dolors Bassa, exconsellera, i Jordi Turull, exconseller, gairebé 1 any en presó provisional i acusats de rebel·lió i malversació amb una petició de pena de 16 anys de presó i 16 d’inhabilitació per a cadascun d’ells.

Carles Mundó, exconseller, Meritxell Borràs, exconsellera, i Santi Vila, exconseller, en llibertat provisional i acusats de desobediència i malversació amb una petició de pena de 7 anys de presó, 16 d’inhabilitació i una multa de 30.000€ per a cadascun d’ells.

El nostre Govern, el nostre Parlament i les nostres Entitats

Tots ells han estat al capdavant del nostre Govern, del nostre Parlament, de les nostres Associacions Civils per millorar la situació del país, per mantenir la democràcia, els drets i les llibertats de tot un poble.

A tots ells se’ls ha empresonat i acusat de delictes inversemblants, que necessàriament requereixen de violència, carregats de traves i falsedats i que no responen a cap altra intenció que la d’anul·lar als adversaris polítics i escarmentar al poble

Retorn al passat …

El que està succeint equival a situacions viscudes en el passat, en plena dictadura franquista i, tot i que els tribunals d’Alemanya, de Bèlgica i d’Anglaterra no hi veuen res punible, el showja el tenen muntat perquè “ells en saben més que ningú”. 

Canallades i privacions

A més, cada dia tindrem constància d’alguna o altra canallada com algunes viscudes ja els primers dies, com ara l’impediment de pas dels familiars al judici, la regulació intencionada de l’aire fred de la sala, el trasllat tardà a la presó del vespre amb la consegüent pèrdua del sopar, el cas de l’identificador Wi-Fi de la sala anomenant-lo “a por ellos”, etc. 

La privació de l’accés dels observadors internacionals a la sala n’és una altra. Ho han resolt posant un circuit de TV intern que, a més, disposa d’un equip propi de realització (tot molt transparent).

Les imatges –realitzades– només es poden veure des de Catalunya.  No fos cas que interessés a algú altre de fora.

Tot plegat, un judici amb la sentència prevista de fa temps.

I no sé si ningú més pensa igual, però trobo que són “mala gent”.

Espectadors dels pressupostos

Dilluns, Gener 21st, 2019

Pressupost i necessitats reals

El millor pressupost que una empresa, una família o un país hauria de tenir és el que s’ajusti més a les necessitats reals, sense enganys. Sempre he considerat que no s’ha de malgastar res i que cal reservar un raconet per possibles situacions imprevistes d’alts i baixos.

La despesa ha de ser coherent amb el nivell d’ingressos, perquè “no es pot estirar més el braç que la màniga” i haurien de ser suficients –els ingressos– per mantenir els mínims dels qui n’estan subjectes (l’empresa, els membres de la família, la societat que forma el país). Si no fos així seria molt complicat viure.

Pressupost familiar

Es clar que en el sí de la família, potser dos dels seus membres –en altres casos poden ser més o menys– participen en la gestió del pressupost. Vull pensar que tant en l’apartat d’ingressos i despeses com en la pròpia elaboració del mateix.

Pressupost d’organitzacions

Al món empresarial sovint hi ha una o més persones encarregades d’aquesta tasca concreta, i en el pressupost d’un país hi participen, per una banda, el personal tecnòcrata –els entesos que basen la seva aportació amb dades reals, de previsions i de resultats passats– i els polítics del Gobierno.

Mala política

I ja som al cap del carrer. Si deixem de banda les famílies i empreses que prou feina tenen en mantenir-se dretes, arribem a l’altre costat, al de la política mal feta, participada per veritables actrius i actors amb facultats inversemblants d’interpretació.

Entre d’altres, tenen la capacitat de falsejar la informació quan els convé, que podria dir-se manipulació però en prefereixen dir “diferent punt de vista”.

Capaços de generar expectatives falses i de prometre inversions contemplades en l’Estatut de 2006 –partides de 13 anys enrere, que els hauria de fer vergonya presentar– i que, recordeu, ells mateixos es van encarregar d’allisar.

Capaços de mantenir a un cap d’estat obsolet no escollit pel poble amb herència familiar inqüestionable.

Capaços de mantenir l’ status quo d’unes quantes famílies de l’estat que controlen els negocis, la política, la justícia i, en resum, el poder.

Capaços d’anar a favor –“voteu els millors pressupostos socials mai vistos”– o en contra d’una part del poble segons els seus interessos polítics­–suport al 155, o això no compta?–.

Capaços de ser repressors de la llibertat del poble i de mantenir, amb relats falsos, a líders socials i polítics a les presons o exiliats. En una frase: capaços de tot per mantenir el poder.

Per tant, quin millor pressupost que el que tu mateix puguis controlar?

Tornarem a ser espectadors del que pugui passar en la tramitació. Durant quan de temps volem ser-ho?