15. Enero 2010 por Jordi.

Si esteu al cas de les darreres notícies sembla que, al món, tot vagi del revés: el fonamentalisme amenaçant fer caure avions, segrestar coperants o tirotejant seleccions de futbol, el creixement sense fre de l’atur, la previsió econòmica gens optimista, el canvi a la presidència europea en un mal moment (ja veurem si també se’l creuen a la resta d’Europa), l’espera indefinida d’una sentència del Tribunal Constitucional, els conflictes amb la immigració, els preparadíssims dispositius per les nevades que resulten ineficients i mal gestionats, el traspàs del servei de rodalies que arriba amb el preu del bitllet apujat però rebaixat de capacitats (ni gestió d’estacions, ni de trens, ni d’horaris), el traspàs de gestió de l’aeroport del Prat que queda com fins ara: les decisions continuaran venint de Madrid, i un llarg etcètera que no s’acaba.

Renoi tot regirat!

Però hi ha una notícia que, a més, em provoca indignació: la dels dos piròmans del foc de l’Horta de Sant Joan del passat juliol. Deixant de banda el lamentable fet de la mort dels cinc bombers del GRAF, de les mil i escaig hectàrees cremades de bosc i de la tràgica experiència dels habitants de la zona durant aquells dies, em sobta l’engany, la incoherència i les contradiccions generades al voltant de la mateixa.

La primera és la descoordinació en el propi govern de la Generalitat. Tal i com ha explicat el Conseller de Medi Ambient, se n’ha assabentat per la premsa que s’estava fent una investigació per part dels mossos, i tot just fa uns dies que ho sap.

La segona és la ràbia de saber que persones contractades per realitzar tasques de neteja de boscos o auxiliars forestals, preparades per evitar i combatre focs i protegir la natura, perdin la xaveta i es converteixin en imprudents temeraris, i que, escapant del foc, encara s’hi facin fotos.

La tercera és l’engany i la prepotència amb la qual aquesta informació ens ha arribat. El passat mes de juliol el govern ens volia fer combregar amb rodes de molí, donant la culpa a un llamp que va adormir-se en un tronc d’un pi i va guardar la flama incendiària durant una setmana per, després, sortir i cremar-ho tot!

I ara ens venen explicant que una nova investigació els ha aportat més dades, que han pogut trobar als culpables, que sort de la gran tasca dels mossos (totalment d’acord), i que ells, sobretot ells, no s’havien equivocat (es veu que no s’equivoquen mai) sinó que ara tenen més informació i poden desmentir tot el que ja ens havien fet empassar.

Em sembla bé que contrastin la informació, però s’ha de fer en el primer moment! Aquesta tossudesa en buscar raons tan inversemblants els fa passar fer mentiders. No hagués sigut molt més fàcil i elegant dir que no sabien què l’havia provocat i que continuarien investigant?

Cal actuar amb aquesta prepotència i enganyant a la gent?

Si us plau, dediqueu-vos a resoldre els problemes reals i doteu-vos d’una mica de modèstia!

Publicado en Política | Imprimir | Ningún comentario »

12. Enero 2010 por Jordi.

He llegit l’article de la senadora per CiU Montserrat Candini que ha publicat al diari digital  tribuna.cat i considero que te tota la raó que Catalunya perd el tren, en favor de les espanyes.

Aquí el teniu:

Dos dies abans que finalitzés l’any 2009, el Govern espanyol va traspassar Rodalies a la Generalitat de Catalunya. Des de CIU hem valorat aquest acord com un traspàs de rebaixes, virtual i amputat. Per què ho valorem així? Les vies, les catenàries i les estacions segueixen en mans d’ADIF (Fomento). Fins l’any 2011 la Generalitat no podrà decidir res i, per tant, Renfe segueix com a operadora. En cas de conflicte entre Generalitat i ADIF, Fomento farà d’àrbitre.

No es preveu el traspàs de regionals ni del servei Avant d’Alta Velocitat. El Govern espanyol ha xifrat en 117 M€ el dèficit d’explotació del servei anual (allò que no cobreixen els bitllets) i no tenen intenció de posar-hi diners. El Govern espanyol i el Govern català han acordat que la situació actual del servei és l’òptima i, per tant, qualsevol millora haurà d’anar a càrrec de la Generalitat de Catalunya, quan a la resta de l’Estat són assumides pel Govern central.

Existeixen altres problemes afegits. És evident que el parc mòbil no és l’òptim, ni en tecnologia ni en quantitat, i també són millorables les freqüències de pas actuals. Per comprendre encara més en quines circumstàncies han admès un traspàs de rebaixes, cal recordar que en els darrers 4 anys Renfe ha destinat a Catalunya 35 trens (model S-440), fabricats l’any 1975, procedents d’altres llocs de l’Estat espanyol, i que el 41 % dels trens de mitjana distància a Catalunya tenen una antiguitat superior als 34 anys. Aquest és el traspàs.

Per acabar de valorar-ho, només cal recordar que la inversió que va prometre la ministra Chacón quan era Cap de Llista a les Generals va ser de 6.135 M€, quan en realitat inverteixen 4.000 M€. És a dir, el valor de la nova promesa incompleta per part del socialistes és de -2.135 M€. Amb tots aquests elements crec que és lògic pensar que Catalunya perd el tren.

Publicado en Política | Imprimir | Ningún comentario »

4. Enero 2010 por Jordi.

Qui més qui menys, en una situació laboral normal –i no pas excepcional com aquest any amb els prop de 4 milions d’aturats a l’estat espanyol– quan s’acosta el Nadal rep una panera de la seva empresa, o de l’associació a la qual pertany, o un detall de la parròquia o del club esportiu al qual està vinculat. Potser vindrà acompanyada de pernil o no, i estarà més farcida de productes o serà més senzilla. Tot dependrà de la voluntat de qui la regala, de les seves possibilitats, del seu gust i de la seva visió de país.

I en aquest sentit us explico la meva experiència.

El passat dia 22, un cop acabat el Ple Extraordinari de l’Ajuntament d’Avinyonet, ens donen la panera i les felicitacions clàssiques del Nadal. I cap a casa tots contents.

L’endemà al matí quan l’obro vaig mirant i, …, un pot de préssec en almívar, de Murcia, pinya, també en almívar, aquest cop d’Indonèsia però envasat a Navarra, un xoriço i un fuet de Teruel (bé, era “salsichon”), unes galetes de la “Estepeña” de Sevilla, un pot de foie gras de canard de França, unes “tortas” fetes a Toledo, uns bombons de Zaragoza, uns “nevaditos” d’Estepa (Sevilla), uns torrons d’Alacant, un vi negre dels senyors Osborne (si, si els del toro), un vi blanc de Valdepeñas i un cava català. Ho heu llegit bé, un cava català!

Amb això no vull dir que els productes no siguin bons, que allà on els facin no hi posin tota la seva cura en fer-los, que no tinguin un reconegut prestigi o que jo sigui un tiquis miquis i no m’agradin certes menges, sinó que considero una forma d’actuar pròpia d’un ajuntament amb visió espanyolista.

Segurament encaixaria més en un ajuntament de fora de Catalunya amb un visió poc proteccionista de la seva zona (al haver productes de moltes zones del planeta). Sens dubte allunyat de Catalunya, però també allunyat del Penedès i sobretot allunyat del municipi.

De productes bons, de dolents i de gamma mitja, n’hi ha a tot arreu, i malgrat la globalització no cal fer grans esforços per “quedar bé”. Si el que ha volgut fer l’alcalde és portar productes de qualsevol indret per poder assaborir una selecció especial d’alt prestigi o gran qualitat, ha quedat a molta distància. Si el que ha fet és comprar unes paneres pel preu, confirma el seu tarannà de desidia. I, en canvi, si el que ha volgut és fer emprenyar als productors del municipi, de la comarca o del país, això, senzillament, ho ha aconseguit.

Aquest tracte diferenciat sovint el venim patint, tant productors com consumidors catalans, de la part de la península que te alguna reticència amb els catalans. Però cada vegada és més freqüent veure-ho com ho apliquen certs ajuntaments amb visió espanyolista. Aquest tracte, de cocció lenta, fet des del propi territori, va castrant als catalans.
Que no tenim productes prou sans, prou ben elaborats i de reconegut prestigi prop de les nostres contrades, que cal anar a buscar-los a fora?

Que us diuen que no, quan aneu als productors propers a demanar-los col·laboració amb l’ajuntament en certs actes, i ho fan sense protestar?

A la nostra terra, fàcilment trobarem vins i caves, però també bons embotits, assortits de galetes, torrons casolans, varietat d’almívars, pastetes i pastissets, i un llarg etcètera que pot encabir-se perfectament en una panera. I sense sortir del municipi, moltes d’aquestes coses. I a la comarca, amb seguretat, tot.

A més, patint aquest moment delicat i generalitzat de feina, ens cal mantenir i potenciar els comerços i les empreses d’aquí, i donar-los el nostre suport de la forma més directa de fer-ho: comprant-los els productes!
La riquesa dels municipis i dels seus ajuntaments depenen en bona part d’aquests comerços i empreses.

I sapigueu que aquests productors propers, de casa, apart d’oferir-nos bons productes i de tractar-nos bé quan els ho demanem, donen feina i creen riquesa al municipi!

Publicado en Política | Imprimir | Ningún comentario »