Archive for the ‘Política’ Category

Qüestió de llengua! El significat de les paraules segons el context

viernes, enero 20th, 2017

Quan un fiscal d’una audiència desconeix el significat d’una frase feta en una llengua que no coneix podria demanar ajuda abans de dubtar si “per fer la truita caldrà trencar els ous” insinua o no violència.

En tot cas la metàfora m’he recordat una traducció al català de l’article de Pérez-Reverte “Cuestión de Cojones” publicat al llibre “Patente de Corso” que volta per internet i que em sembla apropiat per valorar el significat de les paraules segons el context.

Veiem com és de ric el vocabulari català amb la paraula “collons”.

Si la paraula va acompanyada d’un numeral, té significats molt diferents: u, significa car: val un colló. Dos, significa valentia: té dos collons. Tres, significa menyspreu: m’importa tres collons.
Amb el verb, canvia de significat (valentia): aquell té collons. Amb admiració pot significar sorpresa: té collons! I amb afirmació significa enveja: quins collons que té! (más…)

Està clar, hi haurà investidura

viernes, octubre 21st, 2016

Aquest cap de setmana parlava amb el meu amic Paco.

Ell, temps enrere, em va deixar clar el seu parer vers la pèrdua de rumb del socialisme a Catalunya, mostrant-se clarament favorable a la independència. Aquest cop parlàvem de si hi hauria terceres eleccions o investidura; de si el PP ho tenia tot lligat; dels casos Gürtel, Bàrcenas, Correa, targetes Black, Bankia i de tota aquesta pudor constant a podridura del sistema.

En un moment de la conversa em deia que, tal com veia les coses, la seva aposta passava per unes terceres eleccions amb majoria absoluta del PP i una nova desfeta del PSOE. (más…)

“Això no ho atura ni Déu!”. Capítol V

viernes, septiembre 30th, 2016

És el que ens deia el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, tan sols fa uns dies, en els parlaments de la manifestació de la Diada.

Com sempre, i ja en portem cinc, es va poder participar i gaudir d’una Diada excepcional. La diferència d’enguany va ser el fet de concentrar-se en cinc poblacions diferents del territori català. Per la resta, com les demés: nombrosa, respectuosa, pacífica, festiva, lúdica, familiar, compartida, etc., i sense un vindre trencat ni un contenidor cremat!

Personalment aquesta cop, hi vaig passar més hores que mai, doncs, a l’acabar la manifestació pròpiament, vaig continuar amb el concert per a la llibertat fins que el transport públic m’obligava a tornar. (más…)

A punt. Ho tenim tot a punt!

viernes, agosto 19th, 2016

Es clar que si. Tornem a estar carregats d’energia. Com cada any en aquestes dates tornem a estar preparats per fer una nova concentració, aquest cop, en cinc punts diferents del territori català. L’Assemblea i Òmnium, de nou junts, organitzant i decidits a manifestar-nos com els darrers anys, portant el sentiment, el desig de ser lliures, el desig d’esdevenir ja la república catalana.

Aquest cop, com amb un primer Parlament amb majoria independentista, projectarem els desitjos ciutadans d’una república solidària i diversa, des de Salt; d’una república de la cultura, des de Berga; d’una república en xarxa i de progrés, des de Tarragona; d’una república de l’equilibri territorial, des de Lleida; i d’una república de les llibertats, des de Barcelona.

Una manifestació que, per als penedesencs, ens ubicarà al passeig de Sant Joan, entre els carrers Consell de Cent i de la Diputació, just al tram 43, però que seran cinc els punts de concentració a tot Catalunya i, qui així ho desitgi, podrà anar al que més l’interessi. Només cal fer les inscripcions a https://apunt.assemblea.cat/cat/inscripcions i reservar plaça d’autocar (si vols fer el desplaçament en aquest mitjà) en una de les múltiples sortides penedesenques.

Com diu un proverbi africà, “si vols anar (más…)

Fer les coses ben fetes, sempre

sábado, mayo 21st, 2016

Fa poc més d’un any sortia a totes les noticies que un dels fabricants més grans de vehicles del món (Volkswagen) havia manipulat alguns dels seu vehicles per aconseguir saltar-se les normatives medi-ambientals establertes, donat que alguns dels seus models superaven de llarg les recomanacions permeses.

Tot era qüestió de passar el test quan es feia la inspecció al taller o la revisió a l’ITV pertinent. Realment tot un giny de la programació, la mecànica i l’electrònica dels vehicles. Va ser un escàndol. La marca va caure fortament a la borsa i ha de fer front a nombroses i quantioses indemnitzacions. Van fer saltar caps i direccions territorials. Vist ara, tot sembla tornar a la calma.

No obstant això, en els moments que l’olla bullia, sortien comentaris de veus dient que això no era una cosa exclusiva d’una marca i que possiblement en sorgirien d’altres si s’inspeccionava una mica. Poc temps després del primer cas, va aparèixer Renault anunciant l’existència d’alteracions. Més tard el van seguir, Nissan, Hyundai, Citroën, Fiat, Volvo, Jeep, Mercedes-Benz, Honda, Mazda, Mitsubishi i, recentment Suzuki.

Desconec si queden més marques per anunciar-nos la seva tècnica de manipulació o si, realment, n’existeixen que tinguin les coses ben fetes.

En tot cas, des de l’escàndol primer fins al darrer anunci, sembla que tot s’ha diluït i, com que tots ho fan, ho admetem.

A l’igual que l’exemple dels cotxes, trobem a la quotidianitat, tot un reguitzell de tasques, processos, atencions, trasllats, productes, i, en general, béns i serveis, que estan alterats o amb objectius gens concrets. L’excusa pot ser perquè estaven carregats de presa, d’altres per la ignorància de l’executor, d’altres per incompetència, d’altres per deixadesa, per arribar abans (a on? a la jubilació?), etc., etc.

La pregunta que em faig/us faig és: “si fóssim nosaltres els generadors d’aquestes alteracions i els nostres pares, avis o avantpassats ho veiessin, hi estarien d’acord?”

HI haurà qui s’atrevirà a dir que són fruit de la societat, de les preses, de la manera de fer les coses avui en dia, etc. Sense entrar en el cost, quin és l’esforç individual o col·lectiu que requereix fer les coses ben fetes, a la primera?

Els nostres pares i avis hi dedicaven l’esforç i el temps necessari. No deixem que ens trastoqui tant. Si ens centrem en fer bé les coses, aconseguirem una millor vida i més satisfactòria per a tot i per a tots.

Jo bereno i tu no berenes

viernes, abril 15th, 2016

Catalunya sempre ha estat un país solidari, conscient de les seves possibilitats i entregat a oferir, fins i tot, el que no té.

Només cal fixar-se en accions solidàries –algunes més mediàtiques que d’altres– com ara la Marató de TV3, aconseguint en els 25 anys de funcionament, prop dels 150 milions d’euros per a la recerca científica. També en accions més recents, com la recollida de roba d’abric, sabates i utensilis per als refugiats sirians, especialment nadons i canalla, amb aportacions tant grans que s’han vist desbordats per poder emmagatzemar-ho i transportar-ho. Aquesta petició del Govern Català, d’algunes entitats, o d’algunes ciutats com Barcelona, demanant poder acollir famílies que fugen dels horrors, dels maltractes i de la crueltat de les guerres. I si volem anar més lluny, amb les aportacions solidàries a la resta d’Espanya, amb el conegut dèficit fiscal.

El Govern Català ha legislat per poder fer front a situacions incomprensibles de pobresa, mal anomenada, energètica. Jo matisaria el nom únicament com a “pobresa”, en general, amb tota la contundència de la paraula, sense especificar si és d’un tipus o d’un altre. La realitat d’aquestes famílies fa que l’escassetat d’ingressos un dia impossibiliti pagar el rebut de l’energia, però l’endemà pot ser el dinar, i un dia més tard pot ser la roba o el lloguer del pis. Això que l’únic que permet aquest decret és evitar el tall en el subministrament energètic i ajornar el pagament passats els mesos crítics (de novembre a març).

Doncs bé, aquesta protecció afecta a gairebé 900 famílies catalanes, i el TC l’ha tombat, al·legant discriminació positiva!

El sou d’un membre del TC oscil·la entre els 110.000 i els 130.000 euros anuals. Això seria entre 9.000 i 10.000 euros mensuals, suficients per mantenir una llar confortable –probablement en propietat– disposar de suficient energia per escalfar els àpats i mantenir una temperatura de confort, triar les robes de les marques preferides i no la que més escalfa, etc. Amb una mensualitat així, han de ser tan miserables com per impedir l’ajornament d’aquest pagament?

Com comentava l’Empar Moliner en el polèmic vídeo censurat, el que fa el TC és: “Jo bereno i tu no berenes. I en lloc d’intentar que berenem tots dos, el que fan es declarar el teu berenar inconstitucional”.

L’ofec econòmic i la misèria vers als catalans dels que manen a l’estat és tan extrem que no entenc com encara hi ha qui els defensa. Deuen estar molt allunyats de la realitat!