Avui fins a dotze diaris catalans han publicat la mateixa editorial defensant la dignitat de Catalunya.
Cal que ens hi sumem fent l’aportació des dels blogs.
Us passo l’enllaç a l’editorial publicada al diari avui.
Avui llegia el comentari de Pere Navalles al diari electrònic, “El Matí Digital” i hi estic totalment d’acord.
Amb aquesta persecució socialista per dominar els mitjans de comunicació i, així poder “informar” controladament és pròpia d’altres moments històrics que no cal recorda en una etapa per oblidar.
Primer va ser Catalunya Ràdio i ara està sent TV3. Quan havien sigut referents inqüestionables, ara col·laboren a portar elk país a la deriva.
Us convido a la lectura seguint l’enllaç.
En aquest vídeo podeu veure com s’ho fa el President de la Generalitat per no fer faltes d’ortografia i donar sentit a un text quan signa un llibre d’honor en català!
Patètic!
Cadascú que faci el seu criteri.
Aquesta setmana, en un curs de relacions personals a la feina discutíem si les nostres preferències es decantaven per ser “dependents”, o sigui dependència d’altri, o per ser “independents”.
Després d’algunes respostes ràpides, possiblement sense pensar-les massa o potser interpretades des del fons del cor i d’acord amb les coses que passen, vaig apostar per definir el que per mi significava.
Així doncs, vaig comentar que, per mi, la independència és la capacitat de poder escollir, de poder triar lliurement, sense coaccions, amb oportunitats, amb llibertat, qualsevol de les coses que ens envolten. En canvi veig com a dependència la necessitat “obligada” de compartir situacions, oportunitats, mercats, etc., pel fet que ens ve donat per les condicions que ens envolten, com ara la situació geogràfica, el país i l’any que hem nascut, la història que ens ha calgut passar, el present que estem vivint. És a dir, com un factor que resta pràcticament inamovible (amb totes les interpretacions i exclusions possibles), que ens envolta, i sobretot, que necessitem que existeixi.
Per tant si dins d’un marc de necessitats que ens uneixen i del qual no ens cal ni convé escapar (dependència), si que ens hem d’enriquir amb les capacitats màximes de poder de decisió, lliures i democràtiques (independència).
El professor del curs em confirmava les meves respostes i finalitzava dient que la dependència exclusiva o la independència exclusiva no porta a enlloc i en canvi el més racional és la interdependència. Un exemple aplicat a l’empresa seria que les àrees, direccions o departaments es necessiten uns als altres en una relació de dependència. En canvi les persones de cadascun dels equips han d’actuar de forma independent per aportar valor i continguts a cada departament.
Aquesta setmana he estat parlant amb amics que es dediquen a la pagesia i m’explicaven el que els ha passat, molt indignats, per les noves persecucions que pateixen.
El problema és que es senten desemparats perquè a ningú els preocupa el que els pugui passar.
La reflexió que caldria fer-nos és, o bé deixar-los tranquils treballant la terra i les vinyes seguint la postura defensada pels seguidors de la Vegueria Penedès, o bé anar pressionant-los fins que desapareguin, abandonin les terres i els especuladors puguin ampliar carrers, construir-hi pisos o polígons industrials, amb una postura anti comarcal.
Crec sincerament que hi pot haver una postura intermèdia , mantenint les vinyes i zones de treball exclusives dels pagesos i espais de creixement equilibrat per donar dels serveis necessaris de la comarca.
Però el meu enfocament d’avui no venia per aquest camí, sinó pels pobres pagesos que, per una banda, ja tenen prous problemes per entrar les seves collites quan el celler o cooperativa els avisa que no els mantindrà els quilos de raïm de l’anterior collita, o bé quan els diuen que per cobrar passin al cap de tres, sis, o dotze mesos.
Per si no n’hi ha prou, a alguns els han assaltat durant l’hivern mentre estaven fent la poda, a les mateixes vinyes. tan se val si els han pres els diners, el mòbil, la cartera, el berenar o el cotxe, però els han assaltat!
No és noticia d’aquest any que durant la verema es presenten equips d’inspectors motoritzats a les vinyes per assegurar que tots els veremadors estan degudament contractats i assegurats, encara que sigui l’avi jubilat que ho ha fet tota la vida i que es moriria si es quedés a casa veient com ho fan els fills o nets, o el net que es desviu per aprendre l’ofici sense haver d’esperar arribar als 16 anys (edat legal per treballar) i poder seguir la tradició familiar.
Si afegim les llargues esperes que pateixen els tractors quan arriben al celler per buidar la càrrega, i, al no donar coll la pesada, la descàrrega o la premsa, els cal fer dues, tres, cinc o set hores de cua, això baixa la moral de qualsevol.
Però la baixa molt més el tipus de persecució que aquests darrers dies han anat patint en alguna zona, com ara a l’accés a una benzinera a l’alçada de Sant Cugat Sesgarrigues on es concentren una cua de tractors amb remolcs, com si fossin les rues de carnaval, perquè els mossos han decidit fer-los inspecció de papers o vehicles.
Tothom que disposa d’un vehicle te l’obligació de passar per l’ITV quan correspon, i tenir cura dels papers, de les assegurances i de mantenir el vehicle en condicions. Si qualsevol persona fa una infracció, condueix begut, pateix un accident, o supera els límits de velocitat, cal parar-lo, i si cal, sancionar-lo. Tan si es tracta d’un conductor de cotxe, moto, autocar, camió o tractor. No s’ha de fer discriminació perquè els pagesos no s’ho mereixen.
I és que els pagesos no són delinqüents, no van armats, no venen droga, no fan carreres amb els seus vehicles, no es pixen o vomiten a les parets i places dels pobles per esport, ni tan sols pertanyen a bandes que es barallen per defensar ideals fora de context. Són senzills treballadors que volen fer la feina i recollir el fruit de tot un any, en uns dies o setmanes que no poden triar, on treballen moltes hores al dia per defensar el seu esforç.
I si, malgrat tot, cal fer inspeccions, aprofiteu les cues que fan al celler, o millor, demaneu-los que un o dos mesos abans passin per la comissaria i portin els papers del tractor del permís de conduir, i reviseu la pressió de les rodes o si la cadència dels intermitents és l’adequada!