Archivo de la Tecnologia categoría

Instal·lar Ubuntu en un disc amb Raid per BIOS (FakeRAID)

Fa temps que vaig tenir un problema amb l’actualització de la versió de Linux d’un dels equips que tinc i volia aprofitar l’estiu per arreglar i renovar les versions de Linux i de Windows. Per renovar la partició amb Windows no tenia problema donat que el faig servir només experimentalment, però per la partició de Linux volia instal·lar-me una de les versions més actuals de la distribució Ubuntu.

 

Vaig començar per comprovar si el xip (cpu) del meu ordinador admetia instruccions de 64bits (es tracta d’un xip Intel Core2 5500) i buscant-ho per la web d’Intel vaig veure que si, que disposa del joc d’instruccions a 64bits (EMT64).

 

A continuació em vaig baixar el ISO de la versió d’Ubuntu 9.04 (Jaunty Jackalope) de 64 bits per dekstop, però l’instal·lador que porta no em reconeixia l’array de discs amb raid 0 que tinc muntat per BIOS.

 

Seguint buscant vaig baixar-me la versió d’Ubuntu 9.04 (Jaunty Jackalope) de 64 bits per dekstop alternate, que porta un instal·lador en mode text i que et permet fer una instal·lació a mida, escollint drivers, paquets, etc.

 

Però malgrat utilitzar l’instal·lador Ubiquity en mode text, no és capaç de reconèixer un FakeRAID (RAID simulat).

 

I al final vaig trobar la bona alternativa: una mica de paciència i seguir les instruccions localitzades a un document de la comunitat Ubuntu que podeu trobar en el següent enllaç. https://help.ubuntu.com/community/FakeRaidHowto del qual extrec la part que m’ha permès fer-ho i que tradueixo i us explico:

 

Com instal·lar Ubuntu utilitzant l’instal·lador Ubiquity (en mode gràfic) que es troba en el Live CD.

Molt important: assegurar-se que has fet un backup de la informació.

1.       Arrencar el Live CD (boot)

 

2.       Obrir una shell del terminal

 

3.       Escriure les instruccions següents (cal saltar el primer punt si tens RAID 0 o RAID 1, com el meu cas)

$ sudo modprobe dm-raid4-5

$ sudo apt-get install -y dmraid

$ sudo swapoff –a (deshabilita un ús erròni de la partició swap si reinstal·les)

$ sudo dmraid -ay

 

4.       Cal comprovar que es veuen les particions de l’array de disc

ls -l /dev/mapper/

el resultat ha de ser:

control             isw_beeaakeeaa_five

(s’utilitza aquest array /dev/mapper/isw_beeaakeeaa_five com exemple)

 

5.       Aquí cal revisar o recrear les particions al nostre gust amb l’eina que més ens agradi, o fer-ho amb la següent:

$ sudo cfdisk /dev/mapper/isw_beeaakeeaa_five

 

6.       Escollim la partició /dev/mapper/isw_beeaakeeaa_five5 com a exemple (cal observar que hi ha el número de partició al final del nom de l’array)

 

7.       Iniciem el procés d’instal·lació.

a.       Si s’utilitza la instal·lació guiada cal assegurar-se que escollim la partició desitjada. Si s’utilitza l’opció manual cal assegurar-se de no crear una partició en algun dels discs que formen la partició del raid.

b.      Al darrer pas abans d’instal·lar, cal entrar a les opcions avançades i desmarcar la instal·lació de la opció de l’iniciador del boot. Instal·larem el grub i aquesta opció després.

c.       Important: Un cop finalitzi la instal·lació, cal tancar l’instal·lador Ubiquity sense reboot de l’ordinador.

 

8.       Instal·lem dmraid i grub

$ sudo mount /dev/mapper/isw_beeaakeeaa_five5 /target/

Si aquest muntatge falla, podria ser que ja estigués muntat. En cas contrari caldria esbrinar els detalls. En el meu cas ha funcionat perfectament.

$ sudo mount –bind /dev /target/dev/

$ sudo mount -t proc proc /target/proc/

$ sudo mount -t sysfs sys /target/sys/

$ sudo cp /etc/resolv.conf /target/etc/resolv.conf

$ sudo chroot /target/

# apt-get update

# apt-get install -y dmraid

# apt-get install -y grub

# mkdir /boot/grub

# cp /usr/lib/grub/x86_64-pc/* /boot/grub/

# grub –no-curses          

Aquí t’obra una shell al grub de l’estil:            grub>

Atenció, pot estar uns minuts fent això!

grub> device (hd0) /dev/mapper/isw_beeaakeeaa_five

grub> find /boot/grub/stage1

el resultat ha de ser

find /boot/grub/stage1

(hd0,4)

Cal fixar-se en aquesta sortida, doncs s’utilitzarà aquest valor posteriorment. També cal tenir en compte que el grub inicia les particions amb el valor zero, i la partició 5 de Linux és la 4 per al grub.

grub> root (hd’x',’x')

Atenció: cal substituir el valor ‘x’ pel número de la partició obtingut en el pas anterior.

Instal·lar grub al disc o partició

grub> setup (hd’x')

Atenció: cal substituir el valor ‘x’ pel número de la partició obtingut en el pas anterior.

grub> setup (hd’x',’x')

o partició (idem ‘x’) i caldrà un altra eina per fer el boot.

grub> quit

 

# update-grub

Cal indicar ‘yes’ per crear un menu.lst

Ara cal editar el fitxer recent creat (menu.lst) i fer els canvis següents (es pot utilitzar qualsevol editor)

 

# nano /boot/grub/menu.lst

Canviar

# groot=(hd0,0)  per         # groot=(hd0,’x')

totes les entrades boot de        root       per         root (hd0,’x') Substituint el valor ‘x’ pel número de la partició obtingut abans.

Afegir el boot de Windows i us és necessari

title                 Windows

rootnoverify (hd0,0)   # use the correct partition for Windows, of course

makeactive

chainloader +1

Guardar el fitxer i sortir de l’editor.

# update-grub

 

9.       Assegurar-se que la nova instal·lació d’Ubuntu carrega el mòdul raid al kernel

# echo dm-raid4-5 >> /etc/initramfs-tools/modules

# update-initramfs -u

# nano /etc/modules   

a.       i afegir l’entrada ‘dm-raid4-5′ si no existeix.

 

Reboot de l’ordinador i verificar que arrenca l’Ubuntu i el Windows.

Espero que us vagi igual de bé que a mi!

Ultraportàtils. Moltes novetats!

Encara no m’he decidit!

Estic a l’espera de comprar-me un ultraportàtil d’aquests petits, de poc pes,  amb funcions mínims però bàsiques i de poc preu.

Però, sinó és cada dos dies és dia per altre, que sorgeixen novetats i es posa molt interessant. Accessoris com pantalles tàctils que algú substitueix per les que vénen de sèrie, reproductors de dvd connectats per usb, targetes modem/router hsdpa, comandaments tipus “wii”, variants de sistema operatiu, etc, etc.

Mentretant vaig esperant que la meva decisió de comprar el MSI wind, ara anomenat MSI U100 el pugui trobar a bon preu en una botiga propera.

I vet’ho aquí, que a la fira mundial IFA, els de Samsung han presentat el model LG X110, basat en el de MSI, i això m’agrada.

A més, han anunciat per l’octubre trobar-lo a l’estat espanyol al preu de 379 euros.

I de nou estic amb el dubte de buscar un a l’estranger i arriscar-me a la tasa d’aduanes i l’elevat preu del transport o bé aguantar-me una mica més i obtenir-lo a millor preu.

L’accelerador de partícules i el “bosón” de Higgs

Avui he llegit aquest article al diari “el pais” i crec que és un article força bo; tècnic però entenedor, de tot el que es pretén fer amb l’accelerador de partícules al CERN. M’he limitat a posar-lo tal qual, en castellà!

Podeu seguir-lo a l’enllaç següent

Article

“Ahora comienza la etapa de los descubrimientos científicos”

Éxito en el estreno del acelerador europeo de partículas.- Su objetivo: hallar el bosón de Higgs, última pieza del ‘puzzle’ subatómico

 

Tras la etapa de la tecnología ahora comienza la fase en la que se producirán los descubrimientos científicos“. Con estas palabras resumía esta tarde Robert Aymar, actual director del CERN (Laboratorio Europeo de Física de Partículas) el éxito del Gran Colisionador de Hadrones (LHC, por sus siglas en inglés) el acelerador de partículas que busca reproducir las condiciones físicas que dieron lugar al Universo y que se ha puesto este miércoles en marcha.

Igualmente exultante el público asistente - científicos y periodistas, básicamente, porque la inauguración oficial con jefes de Estado será el 21 de octubre- ha jaleado con aplausos cada vez que el haz de protones cubría un octante, la octava parte de los 27 kilómetros del túnel circular que constituye el gran colisionador.

La ceremonia ha transcurrido en un ambiente desenfadado con conexiones con Chicago y Japón. Aymar ha querido tener hoy como invitados de honor a los cinco directores que le precedieron en el cargo, entre ellos Chris Llewellyn, que ocupó el cargo entre 1994 y 1998. Llewellyn ha recordado que el laboratorio se enorgullece también de haber sido el escenario donde se inventó la World Wide Web, aunque no precisamente para el uso más popular que tiene hoy. “Se inventó para que los físicos de partículas intercambiaran enormes cantidades de datos complejos”, ha recordado.

Éxito doble

Hacia las 9.30 el primer haz de protones recorría en el sentido de las agujas del reloj el túnel del LHC. A las 15.00 horas un segundo haz de protones, esta vez en el sentido contrario a las agujas del reloj, completaba el mismo recorrido. No esperaban conseguir tanto en una sola jornada los padres de este proyecto que se apunta pues un doble éxito en el día de hoy. No obstante, todavía habrá que esperar para el primer choque de partículas subatómicas en el interior del LHC.

La historia de este mastodóntico proyecto, que por fin ha echado hoy a andar, se remonta años atrás. En 1993, el ministro británico de Ciencia, William Waldegrave, reparó en que su departamento estaba gastando mucho dinero en la búsqueda de una cosa llamada “el bosón de Higgs”, y lanzó el desafío: “No sé si financiaré la búsqueda del bosón de Higgs, pero le pago una botella de champán a quien logre explicarme qué es”. El LHC tiene también otros objetivos, pero el principal es encontrar el bosón de Higgs, apodado “la partícula-Dios” por el premio Nobel Sheldon Glashow. Es una predicción central del modelo estándar con el que los físicos describen el mundo subatómico, y observarlo requiere las altas energías de colisión que alcanzará el LHC, un esfuerzo de 6.000 millones de euros.

¿Una catástrofe planetaria?

Esas altas energías también han llevado a algunas personas a temer que el LHC pueda causar una catástrofe planetaria, mediante la creación de un agujero negro u otros fenómenos. Estos catastrofistas han llegado a presentar dos demandas judiciales contra el acelerador de Ginebra. El grupo de físicos reunidos en el Consejo Asesor de Seguridad del LHC (LHC Safety Assessment Group, o LSAG) ha concluido, sin embargo, que “incluso si el acelerador llegara a producir microagujeros negros -una posibilidad contraria al modelo estándar de la física de partículas-, estos serían “incapaces de agregar materia en torno a ellos de una forma que resultara peligrosa para la Tierra”.

El campo de Higgs fue postulado en 1963 por media docena de físicos, de los que el británico Peter Higgs ni siquiera era el más destacado (de hecho, hay quien prefiere llamarlo “campo de Higgs-Brout- Englert-Guralnik-Hagen-Kibble” ). Pero fue Higgs el primero en hablar del “bosón de Higgs”. El campo de Higgs y el bosón de Higgs son dos formas de ver el mismo fenómeno. Esta dualidad se deriva de uno de los principios más desconcertantes -pero también mejor establecidos- de la física cuántica (la antiguamente llamada “dualidad onda-corpúsculo” ). El caso más familiar es el de la doble naturaleza de la luz, que consiste a la vez en un campo electromagnético y en un chorro de partículas, o fotones.

El modelo estándar de la física subatómica divide las partículas en dos grandes grupos: las que constituyen la materia (fermiones, como los quarks) y las que transmiten las fuerzas (bosones, como el fotón). El propuesto bosón de Higgs, por tanto, sería una partícula, y eso es lo que los físicos esperan observar en el nuevo superacelerador de Ginebra. Si el bosón de Higgs aparece en el LHC en los próximos años, la última pieza habrá encajado y el modelo estándar habrá recibido el espaldarazo definitivo. En caso contrario, habrá que modificar el modelo en sus fundamentos más básicos.