jordi parellada

Llegeixo un article sobre l’ample de banda i em quedo garratibat:

Eslovènia disposa d’un ample de banda sota VDSL2 (línia d’abonat digital de molt alta tasa de transferència) i l’ofereix a 40 i 60 Mbits a preus molt raonables, i també sota FTTH (fibra òptica fins a la casa de l’abonat!!!) fins a 1Gbit simètric veure article.

Bé l’article en si, fa una comparació amb els preus i les ofertes de les operadores espanyoles. I quan dic “preus molt raonables” és fent la comparació entre les línies de parell de coure i la implantació de tecnologies més avançades.

En aquest cas l’ADSL (i ADSL2+) que coneixem és una tecnologia antiga substituida inicialment per la VDSL i després per la VDSL2.

I no diguem ja la FTTH que això si que es considera estar connectat al món.
I per mostra un botó:

A Eslovènia via VDSL2 trobem:

I via FTTH

I no es tracta de comparar només les velocitats, sinó els preus.

Aquí pots trobar-te que telefònica t’ofereix 3 Mbits de baixada i 300 Kbits de pujada a 45€ al mes, per als més afortunats. En el meu cas, a l’estar en zona rural més allunyada de 2km de la central, tan sols 1Mbit de baixada per 256 de pujada. Això sí, pels mateixos 45 euros.

I en canvi a  Eslovènia per 1 euro més tens 10 Mbits de baixada i 10 Mbits de pujada! És un escàndol!!!

Crec sincerament que el país que vol avançar i que la seva gent ho pugui fer, li calen inversions per poder sobresortir de la mitjana dels demés. I en aquest cas els governants d’Eslovènia no han dubtat: han sortit d’una crisi provocada per una guerra i ara fan els passos de gegant.

Avui per avui aquestes velocitats i preus són utòpics a Espanya. Es parla que per al 2015 o 2020 potser. O sigui, d’aquí a 7 o 12 anys, com si el temps no comptés per a tots. Els universitaris actuals ja estaran treballant i la primera remesa d’usuaris de la tecnologia internet i derivats estaran a la ratlla de la jubilació.

No vull ni pensar quina serà l’estratègia d’Eslovènia per al 2015 o 2020. Potser parlaran de terabits, petabits ?

Llegia, fa uns dies un article sobre el fet que els Reis Mags, cada cop més sovint, acostumen a portar joguines amb molta tecnologia: projectors de llums d’una famosa nina, cotxes teledirigits, jocs de nintendo o game boy o play stations, mòbils, etc.

I és cert, la joguina tecnològica ens té aclaparats.

Malgrat ser un amant de la tecnologia, crec que les coses han d’esdevenir amb el temps necessari.

Amb això vull dir que els nens s’han d’enriquir amb elements que els faci ser imaginatius, creadors, espontanis i aquestes joguines estan massa guiades. Sovint estan enfocades al mercat adult, però que fàcilment entren en el mercat infantil.

Jo en tinc tres, de fills, clar, i els he vist moltes vegades jugar amb espases i escuts fets de cartró d’una caixa vella, o amb una combinació de peces de construcció de joguines diferents que, col·locades de determinada manera, permeten muntar una caseta, un garatge o qualsevol altra andròmina.

Sempre hem dit a casa que la millor joguina que han tingut els nostres fills, amb diferència, ha estat el sorral. Tinc la sort te tenir un troç de pati amb un espai amb sorra. Allà s’hi han passat hores i hores, fent ponts, carreteres, plantant vinyes, fent córrer rius, o fent pastetes imitant una cuina moderna.

I és que cada cosa ha de venir en el seu moment.

Ja sabem que la tecnologia avança a un ritme trepidant. A tots ens ha passat que just uns dies després de comprar un ordinador, una càmera de vídeo o simplement un mòbil, els adjectius que el destacaven fins al moment de venda com, “d’última generació” o “tecnològicament el més avançat” o “dues vegades més potent que el seu antecessor” acaben perdent el seu valor original relegats a un segon lloc, en el millor dels casos. I no perquè no continuïn sent molt avançats o encara facin les mil meravelles, tecnològicament parlant, sinó perquè n’haurà sorgit un altre model que farà més coses, més ràpides, de forma més senzilla, etcètera, etcètera.

En aquest sentit també existeix una lluita en el sector dels fabricants de processadors mundials: Intel i AMD es disputen el lideratge en el cor dels ordinadors. Ara estan per incloure, dins de la mateixa pastilla (o xip), dos, quatre o ‘n’ cores (nuclis independents de processament). Totes dues marques disposen dels “dual-core”. Intel no fa pas massa va treure els “quad-core” que no deixen de ser dos “dual-core” junts. Doncs aquest setembre AMD ha tret el seu “quad-core integral” (format per quatre cores independents). I a quest xip, comercialment anomenat “AMD Opteron 64, de tercera generació”, en la fase pre-comercial o de desenvolupament, s’anomenava “Barcelona” (és típic posar el nom d’una ciutat mentre dura el projecte).

I crec que com a catalans, ja ens va bé que es promocioni Barcelona i Catalunya, encara que sigui a través del nom d’un xip. Però contrasta la situació actual: per una banda el xip més ràpid (o que pot processar més el que sigui) i per l’altra la decepcionant situació de les infraestructures o la situació de desgovern.

No convida gens a relacionar les dues situacions.

Tot i així, aquest lideratge d’AMD ja te anunciat el relleu: Intel traurà a principis d’any, nous processadors amb un grau d’encapsulat més gran: el reduirà als 45 nanòmetres!

Que efímer que és tot!

Avui he participat a l’entrega del premi Nacional de Telecomunicacions que la Generalitat de Catalunya ha atorgat a la xarxa Guifi.net http://guifi.net/. I ho he fet com a membre d’aquest col·lectiu iniciat fa uns anys a les comarques de l’osona. Al Penedès la qüestió ha estat més dicífil. Suposo que “com més aprop de Barcelona, pitjor”. I és que fins i tot aquí es noten el quilòmetres. Temps enrere vam intentar trobar-nos i fer alguna cosa, i res, cadascú pel seu cantó.

Recentment ha sortit en Joan i ha passat a tecnologia guifi la solució de Santa Fe. També recentment s’està parlant a forces punts de la comarca l’adopció. Però encara hi detecto un tarannà reticent, propi de les grans ciutats. A pagès (com diuen a Gurb) la gent col·labora i s’ajuda per un fi comú. Aquí (i sé que a altres llocs) també existeix, però sobresurt el ciutadà còmode i xupòpter que et troba pel carrer i et diu: vull que m’instal·lis això, amb totes les garanties i serveis, al millor preu que trobis, i si nó, no cal ni que m’ho expliquis, com si es tractés d’un negoci per mi.

M’he passajat per l’osona buscant cobertures i punts per instal·lar supernodes, he ajudat a muntar algunes antenes, i ara tenim un reconeixement de la Generalitat que indica clarament que això és sòlid, viable i, per tant, una alternativa de col·laboració ciutadana respectable.

Però a les ciutats, costa d’entendre!

Per a tots els membres de guifi.net, felicitats!

A veure si el concepte de col·laboració va entrant a la ciutadania.

Avui a la feina he llegit un article relacionat amb l’emmagatzematge de la informació (em dedico a aquests temes de tecnologia, sabeu) i ha estat curiós veure la nova unitat de capacitat que fins ara, encara no havia vist.

I m’ha fet gràcia explicar-ho a tots els que com jo, desconeixiem aquesta nomenclatura.

Malgrat la ja coneguda fractura digital, molta gent ja sap que un bit és la unitat mínima d’informació que es pot guardar en un ordinador i que pot tenir dos valors diferents, 0 i 1.

La primera agregació que treballa en els ordinadors i que te significat són els Bytes, o sigui, 8 bits.

I aquí ja comencen les unitats de mesura més o menys comuns:

• 1 Kilobyte són 1024 Bytes
• 1 Megabyte són 1024 Kilobytes
• 1 Gigabyte són 1024 Megabytes
• 1Terabyte són 1024 Gigabytes
• 1 Petabyte són 1024 Terabytes
• 1 Exabyte són 1024 Petabytes

I sincerament, a partir d’aquí els números són molt “grossos”, però per deformació professional coneixia el que eren els Exabytes.

I el que avui he descobert és la unitat  que representa 1024 vegades l’exabyte, i s’anomena Zettabyte.

Doncs ja tenim una altra sigla per recordar!