jordi parellada

“Aquest any hauràs de deixar l’escola de futbol i tu la rítmic. Jo deixaré les classes d’anglès, i això de sortir a sopar cada dissabte, també ho deixarem. A més, intentarem vendre el segon cotxe; total, pel poc que el fem servir! Tampoc podrem fer la sortida a la neu i, les vacances d’estiu, anirem a casa dels avis d’Altafulla. Respecte a aquell abric que tan t’agradava, mirarem si fent un sorgit al que tens, passem una temporada més. Haurem d’esperar a les rebaixes per veure si podem canviar les sabates. Ara, de moment, les portaré al sabater per posar unes soles noves. Buscarem un pis de lloguer baratet. El que tenim no el podem pagar i el banc ens reclama les mensualitats. Nois, el pare s’ha quedat sense feina i la meva s’aguanta pels pèls. Hem perdut una part important dels nostres ingressos i cal ajustar-nos molt mentre no canviï la situació”. Aquesta frase o similars poden haver estat plantejades en el sí de moltes famílies davant dels fills, en un profund acte de reflexió, sobretot en els darrers temps de crisi, i són totalment vigents.

També podem escoltar-ne d’altres amb consideracions sobre actuacions passades, com ara “ja t’ho deia jo que no ens feia falta canviar de cotxe. Tenia quilòmetres però no patia de res i podia aguantar uns anys més” o de l’estil “si haguéssim estalviat una mica en lloc d’engrescar-se a canviar de casa i fer-nos portar el menjar cada cap de setmana”. Clar que podien estar replicades amb respostes del tipus “tu tira, si quedem a deure, abans no ens el prenguin, ja serà vell” o bé “aprofita ara, que n’hi ha. Ja buscarem qui ens doni alguna subvenció. Sempre hi som a temps per anar a fer de paleta o de manobre”.

Es clar que hi ha de tot al món! Però la conducta conseqüent, sovint, escasseja.

Ho he dit altres vegades, estirar més el braç que la màniga, mai ha portat a enlloc. I això és el que ha passat al darrer govern tripartit: no ha actuat amb una conducta conseqüent. I ja som al cap del carrer: fortes retallades pressupostàries de costos expletius i importants retallades d’altres que mai hauríem pensat que caldria retallar.

Quan els pares (entenent-los com a gestors de l’economia familiar) d’una família formada pels mateixos pares, els fills i, a vegades, els avis o altres parents, fan un plantejament com el que escric més amunt, la situació que viuen és dolenta, crua i, fins i tot, dramàtica. Possiblement condicionada per l’entorn, però amb responsabilitat directa sobre els seus actes precedents.

Quan la Generalitat (entenent-la com a gestor de l’economia d’un país), s’imposa retallades de l’estil que ho està fent, és per què la situació a la que ha arribat és dolenta, crua i , fins i tot, dramàtica. La situació de crisi l’ha condicionada, segur, però els actes precedents delaten la seva responsabilitat.

Per tant, considerem un pas en ferm el fet d’aquesta important contenció de cara a sortir d’aquest pou, com a mínim mentre la situació no canviï.

Qui més qui menys, principalment en la seva etapa de joventut, en format escolar, amateur o professional, individual o col·lectiu, ha practicat algun esport i ha vist com el seu equip sortia reconfortat o decebut depenent del resultat del partit o competició, i més o menys d’acord amb les decisions arbitrals.

Fruit de la preparació i de la tècnica utilitzada, de la concentració del moment, dels esforços dels entrenaments, de la qualitat individual o de conjunt, i d’una sèrie d’accions i valors coneguts i preparats amb antel·lació, i, òbviament, de l’equip contrari, s’obtindran millors o pitjors resultats.

Al final però, al camp, a la pista, al circuit, a la piscina o al tatami, Read the rest of this entry »

Sovint, quan anem a fer un àpat a algun restaurant del Penedès, ens trobem amb menús on hi apareix la frase “vi de la casa”. Malgrat que el significat d’aquesta frase podria haver derivat d’un vi de gerra resultat de la barreja de restes d’altres ampolles, cosa totalment fora de lloc avui en dia, el que hom espera és un vi baratet, sense complexitats ni grans el·laboracions, però si, un vi fresc que permeti acompanyar l’entrepà del matí o el menú del dia.

És probable trobar-ne de més o menys novells, de més o menys frescos, etc, però vivint com vivim en una zona productora, de grans i de petits vins, de novells i de criances, de reduïdes varietats o d’enormes extensions cooperativistes, el que no hauríem de deixar passar és que, el vi de la casa no sigui, precisament de casa, és a dir, del Penedès.

D’entre aquest àmpli repertori,

Read the rest of this entry »

En el món de la fórmula 1, independentment de les preferències que cadascú tingui, passa com en tot: fins que no s’exahureixen totes les oportunitats, curses en aquest cas, no està res decidit.

Aquest cap de setmana passat es corria la darrera cursa del campionat, emocionant pel fet que s’obtenia el fruit de tota una temporada. D’entrada semblava que una de les millors escuderies (per no dir la millor), Ferrari, ho tenia molt bé per alçar-se amb el títol de campió el món.

Tres curses enrera s’havia especulat amb

Read the rest of this entry »

Fa uns dies s’anunciava per tots els mitjans impresos i audiovisuals l’emissió d’uns bons de la Generalitat, a un interès del 4,75% amb aportacions mínimes de 1.000 euros i máximes de 2 milions d’euros. L’anunci deia –i diu– que es poden contractar a través moltes entitats col·laboradores, les quals només aplicaran una comissió del 3%. És a dir, que al final, el cost assumit per la Generalitat ésd’un 7,75%.

Això ha tingut, té i tindrà molts comentaris, a favor i en contra. La realitat és que en aquests moments ja se n’han col·locat més del 70%. A les primeres crítiques el govern ha corregut a argumentar que ja s’havia produït en governs anteriors.

Cert, però potser cal contrastar les circumstàncies!

No cal dir que quan

Read the rest of this entry »

Vivim uns temps carregats de pesimismes: que si la crisi econòmica, que si la crisi política, que si ensabaixen els sous, que si tanca la nostra empresa, que si això, que si allò. Carregat tot d’elements que noaporten ganes, il·lusió, esperances, …, camins tortuosos i complicats de fer. En canvi, durant aquest capde setmana he pogut participar activament en un casament cristià d’un familiar directe i apreciar lesbones vibracions que s’hi reflectien.

Per això quan una persona participa en el casament d’un familiar o d’una amistat propera, observacom es generen grapats d’il·lusions a moltes, per no dir totes, persones properes a aquella parella.

Per una banda, la satisfacció de la família directa dels nuvis: pares i mares, germans i germanes, avis iàvies, cosins i cosines, oncles i tietes, i el llarg etcétera de familiars. Probablement una de les il·lusionsmés grans d’uns pares és veure com es completa el cicle de la família. La persona neix, creix, esdesenvolupa, forma parella, i genera vida nova. Cicle complet.

Per una altra, les amistats i companys de recorregut,

Read the rest of this entry »