Posts Tagged ‘17A’

Algun dia tot se sabrà i ningú quedarà impune

Dissabte, Juliol 20th, 2019

17A atemptat a Barcelona i Cambrils

A mitjans d’agost de l’any passat escrivia en aquesta mateixa secció que ja feia un any del gravíssim atemptat a Barcelona i Cambrils. Deia, que per una mena de premonició, el 17A havia evitat estar en la zona de la massacre quan, en aquelles èpoques, la freqüentava per qüestions de feina.

Trapero, Forn i els serveis d’emergències, herois

També comentava que els herois en la resolució de la situació per la seva efectivitat, rapidesa i generositat havien estat els Mossos d’Esquadra amb el Major Trapero al capdavant, el Conseller Joaquim Forn i tots els serveis d’emergències qui hi van participar.

Contrasentits

El meu text continuava ressaltant els contrasentits de la tasca d’aquells herois amb la continuada persecució ignominiosa de l’estat per processar-los per rebel·lió, sedició, pertinença a organització criminal i no sé quantes coses més, en relació a l’1 d’octubre.

I finalitzava l’article assegurant:

Algun dia tot se sabrà i ningú quedarà impune

Una data que tothom voldria oblidar

Sospita cap al CNI

Aquesta setmana hem llegit els diaris d’aquí, tant a la premsa escrita com a la digital –i a tots els mitjans sense excepció– l’existència d’una més que evident sospita que el CNI estava al darrera dels atemptats.

Publico i Las cloacas de interior

El diari Público.es, com ja ha fet en altres ocasions en casos similars (recordeu el documental Las cloacas de interior) ha realitzat una investigació i aporta proves sobre el seguiment que estava fent el CNI als terroristes.

Silenci sospitós dels mitjans a l’estat

Quan abans mencionava que tota la premsa d’aquí ho portava i, en canvi la d’allà no, té un significat prou evident que allà es vol silenciar. I si no vols parlar d’una cosa, potser és que la vols amagar.

Prou evidències?

Segurament no sóc l’únic que considera aquestes evidències. De fet, aquest dissabte passat al Terra Estelada de les Gunyoles, en Lluís Llach opinava el mateix.

Arbre difunt

Quan un arbre està malalt i podrit per dins deixa de donar fruits, perd les fulles, i tard o aviat se li assequen les branques. Va quedant esquifit i acaba tombat al terra ple d’insectes.

Mai tindrà fruits!

Mentrestant aquí, la classe política catalana, intentant mantenir l’arbre dret en l’espera que rebroti i potser torni a donar algun fruit, malgrat que pugui ser podrit, com la història sempre ens ha demostrat.

Cuidem-nos de la nostra terra

Senyors, dediquem-nos a cuidar la nostra terra amb unitat i els fruits vindran sols sense haver de recórrer a pactar amb arbres “tocats”.

17A una data que tothom voldria oblidar

Divendres, Agost 17th, 2018

Un data per oblidar

Quan llegiu aquest article es complirà un any de l’atemptat terrorista a les rambles de Barcelona i de Cambrils. Un greu atemptat viscut de molt a prop. Una situació que et porta a pensar en les possibles motivacions i arguments inexplicables d’uns fanàtics i miserables botxins.

La vida a vegades et porta per camins que no voldries ni imaginar-te. Si tens l’oportunitat d’adonar-te’n a temps o pots esquivar-los, hauràs estat de sort.

Charlie Hebdo

Recordo que quan hi ha haver l’atemptat a Charlie Hebdo, al gener de 2015, estava a Paris preparant els meus exàmens del màster. El barri on es va produir la matança estava allunyat del nostre centre i ens va permetre cert aïllament. L’endemà tot eren policies i militars per arreu. Tothom sospitava de tothom. Tenia la residència a uns 25 minuts del centre, a le banlieude Paris. Just prop d’on un segon terrorista es va atrinxerar en un supermercat. Van ser un dies colpidors que recordaré sempre.

Barcelona i Cambrils

Just ara fa un any, treballava en una escola situada al Portal de l’Àngel de Barcelona, i degut a la menor càrrega de feina de l’agost, sovint sortia a les cinc de la tarda. Combinava els dinars a restaurants de la zona, de Ciutat Vella, fent una passejada per la Catedral o per la Rambla, per pair el dinar i tornar a la feina. Aquell dijous d’agost, feia molta calor i amb l’excusa de l’aire condicionat, m’havia quedat més estona per enllestir la feina, sortir abans i dinar a casa. Agafava el tren a Plaça Catalunya a un quart de quatre per arribar a casa una hora i quart més tard.

Premonició?

Com si es tractés d’una premonició, vaig tenir la sort de no estar en aquella horta fatídica a la rambla. Quan veia les imatges no m’ho podia creure. Trucades d’amics i familiars que preguntaven per com estava: “tranquils, he sortit abans, estic a casa i no m’ha passat res”, els vaig dir. Però el record corre per dins encara ara. L’endemà no vaig anar a la feina, i vaig estar uns dies a tornar a la rambla. No podia.

Just fa uns dies s’han conegut detalls de l’atemptat: del que pretenien fer, de qui eren, dels muntatges i lligams que tenien, del que no els va sortir bé i van haver d’improvisar, etc. Però mai sabrem amb exactitud perquè van arribar a fer-ho, qui hi havia de debò al darrera i perquè aquells dies, aquelles hores i aquells llocs. Voldria pensar que no es barregen coses, que les clavegueres de l’estat no en formen part, malgrat el que va sortint va deixant-ho tot més clar.

Homenatge a les víctimes

Avui 17 d’agost, hem de tenir un moment per homenatjar a les víctimes i familiars, pel patiment i dolor viscut. I també un altre per l’efectivitat, rapidesa i generositat dels Mossos d’Esquadra amb el Major Trapero i el Conseller Quim Forn al capdavant i resta de serveis d’emergències que hi van participar.

De nou però ens trobem amb contrasentits: aquells herois que van fer una excel·lent tasca i caldria premiar, avui un tribunal ens ho impedeix i els manté privats de llibertat. Però tinguem clar que algun dia tot es sabrà i ningú quedarà impune.

Per cert, faré un “Tortosa” a aquesta corona que pretén lluir de democràcia i que no considero meva.