Posts Tagged ‘independència’

Sensacions contradictòries

Domingo, octubre 22nd, 2017

Lamentable, indignant, abusiu, ràbia, consternació, etc., són adjectius que em passen pel cap per qualificar la detenció i privació injustificada de llibertat de dues persones que han liderat les entitats més grans en defensa de Catalunya.

La veritat és que ja no sé que pensar: si es tracta d’un dels darrers capítols de la deriva estatal, com quan la bèstia està malferida i envesteix tot allò que se li posa pel davant procurant únicament fer més gran la destrossa, o bé si continuant amb la mateixa intel·ligència demostrada fins ara, pretenen estimular respostes diferents a les pacífiques i cíviques que la societat catalana ha anat fent en les nombroses manifestacions que any rere any s’han anat organitzant per defensar als catalans des de qualsevol de les vessants: cultura, llengua i educació, cohesió i país.

Nova república

Sabem que esdevenir un nou país lliure, una república independent, no és fàcil i alhora exigeix paciència i un comportament exemplar a tots els nivells davant la resta del món. I ho estem fent.

En sentit oposat, estem observant el posicionament extrem i radical de determinats partits polítics, empreses i persones individuals. Probablement el posicionament és per ambdós costats, o millor dit, per tres costats.

Tres costats

Per un, els unionistes amb evidents mostres feixistes d’altres èpoques on la paraula democràcia estava segrestada.

Per l’altre, el costat independentista, amb una profunda convicció de poder bastir un país nou lliure de corrupcions, amb separació de poders real i amb actituds positives disposades a construir i fer créixer.

I en un tercer posicionament, l’espai que correspon als perduts en l’abisme de les seves pròpies definicions i ambigüitats, generalment difoses a través de partits polítics. Els seus arguments, sense criteri, deixen entreveure al darrera un manteniment del seu status quo.

Aquests, que tant aviat es sumen a les tesis feixistes pronunciant-s’hi a favor o senzillament no pronunciant-se en contra (penseu en el paperot que han fet davant la repressió i càrregues policials del 1-Oct, per exemple) fent interpretacions de la paraula “proporcionalitat”, o a l’inrevés, sortint a “lluir el tipus” en algunes concentracions, assegurant sortir a la foto. A aquests els demanaria determinació i valentia per definir-se clarament. No hi ha mitges definicions en aquesta lluita.

Concentracions

La concentració d’aquest dimarts passat no haurà sigut la darrera. De fet, a hores d’ara ja en tenim una de nova convocada per dissabte a la tarda a Barcelona (actualitzeu la informació amb fonts de confiança, doncs podria canviar). I malgrat l’esgotament físic i mental, continuem decidits a defensar les nostres llibertats per aconseguir ser un país lliure i no sotmès.

Diàleg

Aquest dijous haurem tingut un nou capítol de “diàleg” per part del govern de l’estat, i a hores d’ara, la meva imaginació pot quedar-se limitada davant la seva insòlita i inhòspita creativitat.

Sabíem que Europa no es mullaria ni prendria partit abans de fer la declaració d’independència, però després de les actuacions policials i judicials sense sentit i actuant contra persones pacífiques i innocents, vulnerant molts dels drets fonamentals d’una societat democràtica, al meu entendre, si que hauria hagut de moure fitxa. Per tant, en són còmplices.

Innocents

Penseu que aquesta setmana han empresonat a dues persones innocents, jutjades per un delicte inexistent, per un tribunal de molt dubtosa imparcialitat.

Som a tocar de la República Catalana. Ni un pas enrere. Ferm, pacífics i sense defallir.

S’acosta la victòria, no en dubtis!

Viernes, septiembre 22nd, 2017

Mentre repassava aquest mateix article, abans d’enviar-lo, m’arriben missatges de la irrupció de la guàrdia civil a diferents Conselleries de la Generalitat així com a diverses empreses i actors importants de la logística del referèndum.

Això, m’obliga a revisar el text i fer algunes rectificacions, però el missatge és prou clar: el govern espanyol ha decidit finalitzar l’etapa democràtica saltant-se tots els drets de la ciutadania. Tant el PP, com la seva marca blanca (C’s), com PSOE i algun altre partit dels considerats minoritaris al Congrés, es creuen impunes a aquestes accions i recolzen aquest estat d’excepció encobert.

(más…)

“Això no ho atura ni Déu!”. Capítol V

Viernes, septiembre 30th, 2016

És el que ens deia el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, tan sols fa uns dies, en els parlaments de la manifestació de la Diada.

Com sempre, i ja en portem cinc, es va poder participar i gaudir d’una Diada excepcional. La diferència d’enguany va ser el fet de concentrar-se en cinc poblacions diferents del territori català. Per la resta, com les demés: nombrosa, respectuosa, pacífica, festiva, lúdica, familiar, compartida, etc., i sense un vindre trencat ni un contenidor cremat!

Personalment aquesta cop, hi vaig passar més hores que mai, doncs, a l’acabar la manifestació pròpiament, vaig continuar amb el concert per a la llibertat fins que el transport públic m’obligava a tornar. (más…)

Independència i pensions: la mentida més innoble

Sábado, agosto 22nd, 2015

Qui no te un avi, pare, o jubilat a la família que no tingui dubtes sobre el futur de les pensions en una Catalunya independent?
Em penso que ningú.

Per tant, anem a fer una breu explicació.

Funcionament.

A Espanya existeix un sistema de pensions basat en el que s’anomena “repartiment”. Això significa que les aportacions que fan els treballadors ocupats d’avui, serveixen per pagar les pensions dels pensionistes d’avui. Hi ha altres països del món que funcionen amb el mètode de capitalització i cada treballador fa aportacions sobre un fons exclusiu o privat per a ell i dependrà dels seus esforços i aportacions durant la seva etapa de treballador en actiu que en rebi més o menys a l’etapa de jubilat. Aquest no és nostre el cas. A la Catalunya independent es continuarà amb el mateix sistema de l’estat espanyol.
Llavors, des d’aquest punt de vista, poden pujar o baixar les pensions pel fet de ser independents?

Existeixen tres criteris fonamentals que determinen la forma de calcular les pensions només pel fet de pertànyer a Espanya o a la Catalunya independent.

Taxa d’ocupació.

A Catalunya hi ha 2,54 treballadors ocupats per cada pensionista. A Espanya 2,48. Per tant, quants més treballadors ocupats per pensionista, més alts els ingressos destinats a pensions.

Salari mig per territori.

A Catalunya el salari mig és de 24.449 euros/any. A Espanya és de 22.790 euros/any. Quan més alt és el sou, més es paga. Per tant, amb sous més alts, ingressos majors i, altra cop, més a repartir per a cada pensionista.

Percentatge de cotització.

Mantenint el mateix tipus de cotització actual, els ingressos dividits pel nombre de receptors donarien com a resultat un increment de les pensions que podria arribar a ser del 10%.

Una altra pregunta que ens podem trobar és: les pensions les tenim garantides per tota la vida?
L’any 2000 el govern espanyol, en un intent de protegir-les, va constituir un fons de reserva de la Seguretat Social amb la intenció d’acumular superàvits del sistema per a cobrir possibles dèficits futurs. Va arribar a un màxim acumulat l’any 2011, amb 66.815 milions d’euros. Però els anys següents (2012 i 2013) el govern espanyol el va fer servir per cobrir el dèficit financer causat per la reducció a les cotitzacions (crisi i atur) a la Seguretat Social.

Greus errors. El Fons de Reserva és petit i s’ha començat a gastar abans d’hora. A més, un percentatge molt gran del fons s’ha fet servir per comprar deute del propi Estat espanyol.

Podria passar que quan volgués pagar pensions futures, només trobés pagarés del propi govern. És a dir, un paper que diu que allò val uns diners, però que no els tens ni els pots fer servir.

Ah! i com a recordatori final: qui garanteix el cobrament de les pensions dels jubilats catalans no és el govern espanyol, sinó que són els treballadors catalans.

Aquest és un resum adaptat de l’article publicat pel Col·lectiu Wilson.

Generositat!

Viernes, octubre 17th, 2014

Afirmo que estem en una època de generositat.

Si, així és, encara que sembli estrany. Ho explico.

Fa temps que estem immersos en una profunda crisi de la qual ens costarà sortir. El nombre d’aturats, en els mesos “bons”, no baixen significativament, a l’inrevés, a posterior es torna al punt de partida. Els brots verds arriben, metafòricament, com les erupcions solars. És a dir, per més que n’hi hagi cada dia, ens queden ocultes, i si no és pel meteoròleg de torn que n’ha obtingut una imatge, no se’n parla.

El govern de l’estat fa aigües per tot arreu. S’entesten en repatriar uns cossos infectats per l’ebola i després són incapaços de mantenir al virus aïllat degudament. No es posen en mans d’experts, no tenen el centre ni el personal preparat, i acaben matant al gos que passava per allà. Dóna la sensació que havien de ser els “primers” en alguna cosa. Si, han guanyat, han estat mediàtics!

Continuant amb la mateixa ineptitud, el desastre –privat– dels dipòsits de gas a la costa del mediterrani, sembla fet a propòsit. Ho van aprovar uns amb unes clàusules avantatjoses que qualsevol empresa voldria gaudir quan s’arrisca en un nou projecte. I els altres, sense parpellejar, accepten carregar la factura a la gent que necessita gas –només durant els propers 30 anys–. Vergonyós, per uns i altres.

Per sort comença a sortir a la llum –primers flaixos, diria jo– d’on estava el veritable forat de la banca espanyola. És a dir, Caja Madrid, ara Bankia. Salvaguardada sota el criteri de “entitat sistèmica” i rescatada per 22 mil milions. Ara es veu, 15 milions –que ràpidament està dit– en targetes negres, B, opaques –vol dir sense demanar en què i perquè es gastaven– per part de la “casta”. Sense comentaris.

En el mateix context, estem vivim una cruïlla històrica com mai havíem pensat després de 300 anys de persecucions, imposicions i menysteniments, i en la qual tenim a tocar el somni i desig majoritari –almenys per un mínim del 80%–.

I com encaixa la generositat, em preguntareu?

Doncs si, som generosos per saber sobreviure en aquests moments, per esforçar-nos en ser innovadors i trobar recursos per afrontar les dificultats; per dedicar part del nostre temps en assimilar els desastres i posar esforços en evitar-ne de nous; per fer reunions, gigaenquestes o actes participatius per donar a conèixer la situació del nostre país, recorrent al nostre temps lliure.

Insisteixo, som generosos i ens cal continuar sent-ho! Com deia, estem davant d’una oportunitat històrica. Cal continuar actuant amb generositat, units –que vol dir, cedir alguna cosa per obtenir-ne de millors en conjunt– perquè separadament ho podem perdre tot. I recordar que tenim l’oportunitat de vèncer i de construir un nou país aprofitant la generosa possibilitat d’aprendre de les males experiències.