Posts Tagged ‘inflar currículum’

Tenir un màster i renunciar … al màster

divendres, abril 20th, 2018

Com s’entén això?

Si durant la teva vida has estat cursant uns estudis, siguin del tipus que siguin, de l’ESO, d’un grau, d’un màster, d’un curs d’enoturisme o del carnet de conduir, quan n’obtens el resultat final –suposem positiu, és clar– estàs satisfet de l’esforç i de la dedicació que has hagut de realitzar, dels dies que has hagut de dedicar a l’estudi, de les hores que podies haver estat fent altres coses inclús potser més útils, etc.

Però del que n’estàs segur és de la satisfacció d’haver acabat i de l’obtenció de la titulació, hagin estat dos anys, quatre o dotze setmanes.

A la política des del 1989

En canvi, curiosament trobem a una senyora que viu de la política des del 1989, que ostenta el títol de presidenta d’una comunitat autònoma, i que quan s’ha vist enganxada in fraganti havent estafat la societat dient que tenia un màster, ara, en lloc de veure’s atrapada i renunciar al seu càrrec, l’únic que fa és renunciar al seu màster.

És com qui té una taca en una peça de roba i, en lloc de rentar-la aplicant-hi un detergent que la tregui, agafa les tisores i retalla al voltant de la taca deixant-hi un forat.

La taca ha desaparegut, si senyors!

Coneixements suficient?

Fa temps que penso que qualsevol càrrec públic hauria de passar per una prova de nivell mínim de coneixements i d’aptituds, ja no per ostentar un càrrec, sinó per poder-hi accedir.

No es fan proves de selecció per gairebé tot?

No es fan càstings per escollir qui pot accedir a fer una obra de teatre, pel·lícula o concurs de la tele?

Per ser president d’una mesa electoral qualsevol s’ha de tenir uns estudis mínims finalitzats, no?

Pas pel món laboral

També penso que per ser un representant públic de la societat, caldria disposar d’un mínim d’experiència en el món laboral previ: per mi és imprescindible haver palpat i conegut de primera ma l’esforç a fer les coses ben fetes, el que costa vendre un producte per part d’un comercial, el que costa ser empàtic per part d’una persona que es dedica a l’atenció al client, etc.

Per tant, per poder ser un bon servidor públic (i polític) també s’hauria d’exigir.

Corrupció?

Inflar currículums per aconseguir una plaça, per accedir a un concurs, per destacar per damunt dels que no el tenen, etc. Com se li hauria de dir a això? Corrupció?

Malgrat que estudis internacionals diguin que un 24% d’espanyols reconeix haver mentit en el seu currículum alguna vegada, falsejar les dades pot ser causa d’acomiadament disciplinari (en el cas d’aquesta presidenta, dimissió o cessament del càrrec directament).

I si això ho poden fer amb la complicitat de terceres persones, aquestes també són corruptes. Volem transparència? Doncs exigim-la.

Mentir per interès polític

I tornant al principi, aquesta senyora si renúncia al màster, em pregunto si és que l’ha fet o no l’ha fet. No es renuncia a alguna cosa que t’ha costat un esforç en temps i en diners.

Ja ho deia en un article meu anterior: determinada classe política menteix a tort i a dret pel pur interès polític i consideren que el poble és ignorant.