Posts Tagged ‘presos polítics’

Espectadors dels pressupostos

Dilluns, Gener 21st, 2019

Pressupost i necessitats reals

El millor pressupost que una empresa, una família o un país hauria de tenir és el que s’ajusti més a les necessitats reals, sense enganys. Sempre he considerat que no s’ha de malgastar res i que cal reservar un raconet per possibles situacions imprevistes d’alts i baixos.

La despesa ha de ser coherent amb el nivell d’ingressos, perquè “no es pot estirar més el braç que la màniga” i haurien de ser suficients –els ingressos– per mantenir els mínims dels qui n’estan subjectes (l’empresa, els membres de la família, la societat que forma el país). Si no fos així seria molt complicat viure.

Pressupost familiar

Es clar que en el sí de la família, potser dos dels seus membres –en altres casos poden ser més o menys– participen en la gestió del pressupost. Vull pensar que tant en l’apartat d’ingressos i despeses com en la pròpia elaboració del mateix.

Pressupost d’organitzacions

Al món empresarial sovint hi ha una o més persones encarregades d’aquesta tasca concreta, i en el pressupost d’un país hi participen, per una banda, el personal tecnòcrata –els entesos que basen la seva aportació amb dades reals, de previsions i de resultats passats– i els polítics del Gobierno.

Mala política

I ja som al cap del carrer. Si deixem de banda les famílies i empreses que prou feina tenen en mantenir-se dretes, arribem a l’altre costat, al de la política mal feta, participada per veritables actrius i actors amb facultats inversemblants d’interpretació.

Entre d’altres, tenen la capacitat de falsejar la informació quan els convé, que podria dir-se manipulació però en prefereixen dir “diferent punt de vista”.

Capaços de generar expectatives falses i de prometre inversions contemplades en l’Estatut de 2006 –partides de 13 anys enrere, que els hauria de fer vergonya presentar– i que, recordeu, ells mateixos es van encarregar d’allisar.

Capaços de mantenir a un cap d’estat obsolet no escollit pel poble amb herència familiar inqüestionable.

Capaços de mantenir l’ status quo d’unes quantes famílies de l’estat que controlen els negocis, la política, la justícia i, en resum, el poder.

Capaços d’anar a favor –“voteu els millors pressupostos socials mai vistos”– o en contra d’una part del poble segons els seus interessos polítics­–suport al 155, o això no compta?–.

Capaços de ser repressors de la llibertat del poble i de mantenir, amb relats falsos, a líders socials i polítics a les presons o exiliats. En una frase: capaços de tot per mantenir el poder.

Per tant, quin millor pressupost que el que tu mateix puguis controlar?

Tornarem a ser espectadors del que pugui passar en la tramitació. Durant quan de temps volem ser-ho?

Rebel·lió interna

Divendres, Novembre 17th, 2017

Un mes

Avui fa un mes de l’empresonament dels dos Jordis i una catorzena de dies dels Consellers i Conselleres del Govern legítim de la Generalitat. Trenta dies llargs i foscos. No em puc imaginar com ha de ser un sol dia a dins de la presó, sense res a fer, sense res a dir, sense tenir a ningú més amb qui parlar que el teu company de cel·la. Resignat ell, d’estar tancat i preguntant als nostres presos: “I tu, què hi fas aquí? Perquè estàs tancat?” i, alhora, fent-li saber els seus mèrits i els dels seus companys de mòdul: “jo per assassinat, el veí de la dreta, per tràfic de drogues reincident, el de l’esquerra per violació, el del davant per homicidi, el de més avall per etc., etc.”

Cruel, molt cruel!

Tenint diàlegs d’aquesta mena, pots intuir la sensació de buidor estranya, i més, sabent com són els Jordis: persones inquietes, acostumades a l’activitat constant, a estar prop de tots els col·lectius tirant endavant iniciatives i activitats diverses, participant en reunions i aportant el consens a sindicats, organitzacions i partits polítics, recorrent el territori parlant amb la gent i acostant-se a qualsevol persona –si, a qualsevol– per explicar-li de què va tot això. I sempre sense deixar de mantenir el cap ben alt, el coratge ferm i repetint una i múltiples vegades: “estimem-nos” o “fem-ho de forma cívica i pacífica”.

Ni tan sols

una ràdio o una televisió per escoltar, encara que fos un únic canal o emissora amb informació parcialment interessada i manipulada. Ni tan sols això.

Amb visites molt restringides, de 40 minuts, per part de l’advocat, de la parella o familiars i amics directes, després d’haver passat per una pregona identificació abans d’accedir-hi, més pròpia de la guerra freda. A més, sempre darrera d’un vidre i parlant per un intèrfon sense cap possibilitat de contacte físic, no fos cas que es fessin una abraçada o se’ls escapés algun petó.

Ep, no: tenen un vis a vis de trenta minuts amb la parella .. un cop al mes!

Persona

Quan una persona innocent ha de patir aquesta humiliació i vexació, un pot veure clar quines són les intencions d’aquesta gent, i identificar clarament el costat que defensa la democràcia i el que no.

Amb l’aplicació del 155 per part del govern del PP, amb el suport dels seus col·legues contraris a una Catalunya lliure i pròspera –el que s’anomena bloc 155, vaja– hi trobem partits, si, però voldria pensar que estan formats per persones individuals que creuen els drets humans i els valors democràtics.

En tot cas, d’uns ciutadans que ja sabíem el peu que calçaven i d’uns altres alineats al socialisme, amb marca blanca o sense, que ens el podíem imaginar. Algunes persones d’aquests partits han demostrat valentia i coherència amb fets –abandonant-los i dimitint de càrrecs de partit–expressant així, el seu paper individual a la societat. Els que no han mogut fitxa, continuen prenent-nos per rucs ensinistrats pensant que poden portar-nos per on vulguin.

Rebel·lió interna

Per això dic, que aquesta rebel·lió és interna, individual de cadascú. I té la necessitat d’expressar-se al carrer, principalment el dia 21 de desembre, prenent-hi part i evitant continuar en un país on no hi ha respecte per la democràcia i, en canvi, si es persegueixen les idees.

Exigim la llibertats dels Jordis i de tots els presos polítics, ara, de forma cívica i pacífica.

Paraules de Jordi Cuixart

escrites des de la presó i encoratjant a tothom a no defallir:

“Amb l’esperança intacta amb els dies que vindran, sempre endavant!

Visca els Països Catalans i visca Catalunya Lliure!”