Posts Tagged ‘ridiculesa’

Nosaltres som el somni

lunes, febrero 19th, 2018

Privats de llibertat

Cada dia que passa trobem més indignant el fet de continuar tenint als nostres líders privats de llibertat, tant els empresonats com els exiliats. Sens dubtre s´n ostatges d’aquest govern que ha oblidat la paraula democràcia i només es mira el seu melic. Però si això ja és per tenir la indignació plena –per no dir altres coses– hem de continuar veient com se n’enriuen de nosaltres amb accions polítiques sota una “pell” jurídica.

Han tornat a la recerca d’informació amb més expectació mediàtica que no pas real; han tornat a citar a declarar a persones de diferents partits polítics o de diferents departaments i nivells de responsabilitat; han fet declarar a un mecànic que es va negar a reparar el vehicle d’un policia o a una persona que, amb un nas de pallasso, es va fer una foto al costat d’un guàrdia civil. I tot per fer-ne escarni.

Ridiculesa en escreix

El seu nivell de ridiculesa és tant gran que quan, aparentment, han arribat al nivell màxim, veiem que no, que es continuen superant ells mateixos. Aquests darrers dies hem pogut veure com agents de la benemèrita estan esbrinant si hi ha hagut frau de consum elèctric en un llaç de llums LED posat en un balcó d’un ajuntament durant la il·luminació nadalenca. Sembla per riure oi?

S’entreveu el final d’una oligarquia decadent. No sabem si aguantaran poc temps o si ens semblarà massa llarg, però el nivell és tant baix, que no es pot remuntar.

Continua la indignació

Tal i com s’ha produït en altres indrets aïllats, el creixement de la indignació davant fets de manipulació o corrupció, ha fet agafar una forta consciència. Malgrat que el tarannà ibèric sigui més dificultós, l’existència d’una revolució social iniciada pels catalans ha de portar cap a una nova concepció dels estats a Europa on la democràcia i les llibertats sigui l’emblema.

Diria que s’entreveuen canvis, que el que està passant no és en va, no es pot mantenir més temps i cal actuar, perquè el que passa, no ens deixa indiferents, ni les coses passen per què sí, ni se’n poden desprendre o oblidar-se’n sense resoldre-ho.

Com ens recordava la Muriel Casals, en el seu segon aniversari de mort,

nosaltres som el somni!