El Penedès, la nova ZBE
He somiat que el Penedès era una de les noves ZBE o zona de baixes emissions.
D’entrada semblava un somni agradable: menys contaminants, millor qualitat de l’aire, més salut, etc., a tot el Penedès. I com un dia de sol i núvols, s’aclaria o es tornava tèrbol. Em preocupava el fet que patim els que vivim a les zones rurals: la necessitat de tenir cotxe per bellugar-nos i, a casa, n’hi ha dos. Com que l’etiqueta que porten no permet circular amb un vehicle que no sigui, diguem-ne, dels nous, els hauríem de canviar amb l’enorme despesa que suposa. Pensant amb alguns veïns, amics i familiars, m’imaginava a moltes persones i famílies endeutades amb cotxe nou o bé, anant en bicicleta a la feina i fent servir el cotxe només durant el cap de setmana –que no deu fer tant de fum eixos dies.
En el somni, al fons de tot, sortien uns senyors foscos que es fregaven les mans al voltant d’un estol de cotxes nous per vendre i uns altres que oferien plaques fotovoltaiques i tarifes elèctriques molt “ajustades” i ecològiques per fer-los anar…
M’hi apareixia un altre aspecte molt important i mai ben resolt al Penedès: el transport públic. Per moure’s per la comarca ja sabem que el tren, a banda d’impuntual, no és efectiu. Les poques línies d’autobusos pràcticament només enllacen amb la capital del país. No m’imaginava cap línia de metro o de tram, tot i que si el somni hagués durat més, potser m’hagués aparegut. Us imagineu una línia de tram Ordal-Les Masuques o Sant Quintí-Pontons passant per Guardiola?
De cop se m’ha encapotat el somni quan han aparegut el que podrien ser invasors fugissers: la multitud de vehicles que circula per l’autopista i per la N-340, dia si, dia també, i que l’abassega els caps de setmana. Què hauríem de fer amb aquesta? Fer-los pagar per passar pel Penedès i embrutar-lo de fum o fer-los desviar per altres indrets i traslladar, així, el problema a un altre barri de Catalunya?
Em creixia l’entusiasme a l’imaginar que el govern duia a terme una planificació coherent i ordenada del transport públic, amb una eficiència mai vista, i que les subvencions per al canvi de vehicles era realment una subvenció anticipada.
De cop, m’he despertat. I és que no pot ser tot tan bonic. Com que pot esdevenir en el futur, cal treballar-hi des d’ara.
